CORPUS CHRISTI 22-06-2014

Celebrem aquest diumenge una de les solemnitats del Senyor que més arrelament té en el poble cristià: la del Cos i de la Sang de Crist. En molts dels nostres pobles i ciutats aquesta festa s’ha anat enriquint al llarg dels segles amb costums i tradicions que la converteixen en una celebració singular.  També trobem grans obres d’art destinades a contenir el sagrament eucarístic i a portar-lo en la processó que és, sens dubte, l’element més característic d’aquesta celebració. A través de totes aquestes tradicions i obres d’art els creients han volgut expressar la grandesa d’aquest sagrament i comunicar a tots la importància del mateix per a la vida de l’Església.

Un dels trets de la doctrina del Concili Vaticà II és que va voler mostrar la naturalesa eucarística de l’Església. L’eclesiologia del Vaticà II és, sens dubte, una eclesiologia eucarística i la vida de l’Església, en els seus aspectes essencials, no s’entén sinó a partir de la celebració de l’Eucaristia. El Concili ensenya que “en la Santíssima Eucaristia hi ha tot el bé espiritual de l’Església, és a dir, el mateix Crist, la nostra Pasqua” (PO 5); que “de l’Eucaristia, com de font, ens arriba la gràcia” (SC 10); que l’Església “viu i creix” a partir del misteri eucarístic (LG 26).

En aquestes expressions del Concili Vaticà II es deixa veure que per als pares conciliars l’Eucaristia no és un element secundari en la vida de l’Església. El més valuós en la vida de l’Església és allò que ella rep de l’Eucaristia: la vida de la gràcia. El millor que ella pot oferir al món és a Crist, a qui els cristians aprenem a conèixer i estimar en l’Eucaristia. La genuïna vida de l’Església té el seu origen en aquest sagrament. Totes les tradicions amb què s’ha enriquit la celebració del Corpus Christi en els nostres pobles i ciutats únicament han volgut manifestar i expressar la importància d’aquest sagrament per a la fe cristiana.

Malgrat la claredat d’aquesta doctrina, tenim la impressió que actualment estem vivint en amplis sectors de l’Església una espècie de desafecció a l’Eucaristia. Molts cristians no la consideren de fet com quelcom essencial, ni per a la seua vida personal ni per a la vida eclesial. S’ha produït un allunyament de l’Eucaristia en molts cristians. Inclús molts dels xiquets que accedeixen per primera vegada a la taula eucarística s’allunyen molt prompte d’ella.

Aquest fenomen té conseqüències importants per a la vida cristiana: qui abandona la celebració de l’Eucaristia, poc a poc, quasi sense adonar-se, es va allunyant en el seu cor del Senyor. L’amistat amb Crist es va refredant i Jesús acaba convertint-se en un personatge llunyà, insignificant per a la nostra vida. Qui no es reuneix amb els cristians per escoltar la paraula de Déu i participar de l’Eucaristia acaba separant-se de l’Església. L’abandó de l’Eucaristia porta a la pèrdua de la pròpia identitat cristiana.

Demanem al Senyor que la celebració d’aquesta festa ajude a tots els cristians a descobrir que únicament units a Crist podem produir fruits de vida cristiana.

Que el Senyor us beneïsca.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa