CONTEMPLAR EL MÓN AMB LA MIRADA DE DÉU 11-06-2017

El diumenge posterior a Pentecosta celebrem la solemnitat de la Santíssima Trinitat. Aquesta festa és una invitació a donar gràcies al Pare pel seu designi d’amor al món, que s’ha revelat en l’enviament del Fill i l’efusió de l’Esperit Sant. La font d’on brolla la història de la salvació no és altra que el mateix Déu que “és amor” (1 Jn 4, 8). Eixe Déu que se’ns ha manifestat com amor vol donar-se també a cadascú de nosaltres com a premi, perquè tots els seus fills aconseguim eixa felicitat tan gran que no podem imaginar i que consisteix en participar del seu amor etern. Si la vocació més profunda de tot ésser humà és l’amor, aquesta troba la seua plenitud en Déu.

També avui recordem d’una manera especial als religiosos i religioses que, perquè han conegut i cregut en l’Amor, s’han sentit cridats a viure totalment per a Ell en la vida contemplativa. El seu testimoni ens recorda a tots què ha de ser el verdaderament decisiu en la nostra vida; la seua oració per l’Església sosté als qui vivim en el món el camí de la santedat; la seua entrega radical enforteix els qui dia a dia entreguen la vida en l’anunci de l’Evangeli i el testimoni de la fe. La intercessió dels contemplatius és una font incessant de gràcia i benedicció per a l’Església i el món. Com a bisbe vull invitar-vos a pregar avui pels qui s’han sentit cridats a viure el camí de santedat en la vida contemplativa, i d’una forma especial per les nou comunitats que hi ha en la nostra diòcesi. Demanem que el Senyor les sostingui i les beneeixi amb noves vocacions. Una Església sense vida contemplativa li faltaria un alè de vida.

Tal vegada molts poden entendre aquesta vocació com una ruptura amb el món que porta a desentendre’s d’ell. Però no és així. No estem davant de persones que no volen saber res del món, sinó davant de cristians que volen submergir-se en el misteri d’eixe Déu que és amor. Açò no els porta al menyspreu del món, sinó a contemplar-lo amb la mirada de Déu. El gran místic Sant Joan de la Creu ha afirmat que “el mirar de Déu és amar”. No pot mirar el món d’una altra manera Aquell que és amor. I qui se submergeix totalment en Déu no pot tindre una altra mirada que la mateixa mirada de Déu.

Els qui vivim immersos en el món estem exposats a veure’l des dels nostres interessos i prejuís; valorem les coses i els esdeveniments per la seua utilitat o eficàcia; ens deixem esclavitzar pel ritme frenètic que la societat acaba imposant a la nostra vida; som més propensos a jutjar que a estimar; ens deixem portar pel desig de la immediatesa i dels resultats ràpids i espectaculars. Viure així no condueix a la pau ni entre les persones ni en els nostres cors. Qui mira el món amb els ulls de l’amor no busca els propis interessos ni és esclau del desig de rapidesa o eficàcia; valora les coses pel que realment són i no jutja a ningú. Eixe és el camí que ens porta al goig de l’Esperit.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X