CONTEMPLAR, CELEBRAR, VIURE 29-03-2015

La celebració del Diumenge de Rams en la Passió del Senyor constitueix el punt de partida de la Setmana Santa. Durant aquests dies un ambient de religiositat envaeix els carrers dels nostres pobles i ciutats. Els actes religiosos, tant en els temples com fora d’ells, creen un clima de fe i una sensació de que estem davant uns dies sants. Tots els cristians celebrem els mateixos esdeveniments i, no obstant això, cada poble té les seues pròpies tradicions, la seua manera peculiar de celebrar la passió i mort del Senyor. Malgrat la secularització de l’ambient, durant aquests dies la tradició i la fe s’uneixen per recordar l’entrega del Senyor per tots els homes. Aquest record ha de ser, al mateix temps, contemplació, celebració i vivència.

Són dies per contemplar al Senyor. Contemplar és centrar la mirada i el cor, és mirar amb ulls de fe i d’amor. La participació d’una manera o altra en les desfilades processionals, en les quals es mostren diferents moments de la passió i on, amb imatges i altres signes, s’anuncia la mort del Senyor; una visita a l’Església, una estona d’oració davant una imatge del Senyor crucificat, etc… Són petits detalls que ens poden ajudar al fet que visquem aquests dies centrats en Crist. Quan mirem a Crist descobrim la bellesa del seu amor i sentim en el nostre cor un desig d’estimar-lo. El fruit de la contemplació és créixer en l’amor al Senyor.

Són dies per celebrar el misteri cristià. Allò que s’anuncia als carrers es fa present en les celebracions litúrgiques sota el vel dels ritus i dels símbols. És una presència sacramental, però real, del misteri de la nostra salvació. Durant els dies del Tridu Pascual acompanyarem al Senyor en el lliurament de la seua vida fins a la mort; romandrem en oració al costat del sepulcre i viurem el goig de la resurrecció. L’Eucaristia, el gest de rentar els peus dels deixebles, l’agonia de Getsemaní, la Creu, el sepulcre, etc… Tot ens parla d’Aquell que no va venir a ser servit, sinó a “servir i donar la vida per molts” (Mt 20,28). La litúrgia ens ajuda a unir-nos realment al misteri de Crist.

Però la contemplació i la celebració no són un fi en si mateixes. Tot desemboca en la vida. Qui ha contemplat i celebrat el misteri de Crist està cridat a viure des d’Ell. Després de rentar els peus dels deixebles, Jesús els va dirigir aquestes paraules: “Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres” (Jn 13,12-15). En la visió de Joan, l’acte de rentar els peus no és més que l’Eucaristia feta vida. És en la vida de cada dia on ens hem d’examinar per veure si allò que contemplem i celebrem, arribem a viure-ho. Si ho fem així, estarem seguint els passos de Crist.

Que a tots ens arribe la gràcia que brolla de la creu.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa