CONTAGIA SOLIDARITAT PER ACABAR AMB LA FAM 14-02-2021

Amb aquest lema, l’associació catòlica Mans Unides celebra aquest diumenge la jornada de lluita contra la fam en el món. M’agradaria que totes les parròquies i institucions eclesials de la diòcesi ens unírem a aquesta campanya per conscienciar-nos sobre aquest fenomen tan inhumà i injust, que ens hauria d’avergonyir a tots i que, a més, s’ha vist agreujat per la pandèmia del coronavirus i les seues conseqüències. Tenim una ocasió per compartir els nostres béns i solidaritzar-nos amb els qui més ho pateixen. Alguns estudis indiquen que en el món 1300 milions d’éssers humans viuen en situació de pobresa extrema per la fam, la malaltia, falta d’aigua i sanejament, violència o exclusió. A elles cal sumar les persones que no disposen d’accés regular a aliments innocus, nutritius i suficients, que poden arribar a la xifra de 2000 milions. A més, es preveu que pel seu impacte negatiu en l’economia, el coronavirus podria empènyer altres 500 milions de persones a la pobresa.

Mans Unides ens recorda cada any que els cristians no podem romandre indiferents davant aquesta situació, sinó que hem de ser solidaris. La paraula clau de la campanya d’enguany és solidaritat. Aquest compromís és una exigència de la nostra dignitat humana, compartida amb els qui viuen les conseqüències de les injustícies que impregnen les estructures del nostre món. Solidaritat significa que cadascú de nosaltres, segons les circumstàncies, s’ha de sentir responsable dels altres. El papa Francesc, en la seua encíclica Laudato sí ens ha recordat que en les “condicions actuals de la societat mundial, on hi ha tantes iniquitats i cada vegada són més les persones descartables, privades de drets humans bàsics, el principi del bé comú es converteix immediatament, com a lògica i ineludible conseqüència, en una crida a la solidaritat i en una opció preferencial pels més pobres” (158). El fet de pertànyer a una mateixa naturalesa ens hauria de portar a pensar en l’altre i a contribuir al desenvolupament autèntic de tota persona.

El nostre compromís hauria d’anar més enllà de recordar aquestes injustícies un dia a l’any; hauria de ser permanent i portar-nos a generar actituds, estils de vida i maneres de consum compatibles amb la protecció de la dignitat de tots. I fins i tot, podríem donar un pas més: si pensem en les coses superficials que desitgem o tenim els qui vivim en aquesta societat caracteritzada pel confort i el consum, estaria bé que no oblidàrem unes paraules del papa Francesc en l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium: “els més afavorits han de renunciar a alguns dels seus drets per a posar amb major liberalitat els seus béns al servei dels altres” (190). D’aquesta manera, la solidaritat deixaria de ser un gest aïllat i es convertiria en una actitud que caracteritze tota la nostra vida: no prendre cap decisió pensant únicament en nosaltres mateixos, sinó tenint sempre presents als altres. Si som capaços de contagiar aquest estil de vida estarem contribuint a construir un món més just.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

Escoltar:

Descarregar:

X