El 2 de novembre, dia dels fidels difunts, l’Excm. i Rvdm. Mons. Sergi Gordo Rodríguez, bisbe de la diòcesi de Tortosa, presidí l’Eucaristia celebrada com tots els anys, al Cementiri de Tortosa i concelebrada per alguns Rectors de les parròquies de la ciutat: L’Il·lm. Sr. Vicari General, Joan Guerola Arrastrària, rector de la parròquia de Sant Blai, el M.I. Pascual Centelles Llop, canonge i rector de la parròquia del Sant Crist de la Catedral i el M.I. Josep Ma Membrado Blas, canonge i adscrit a la parròquia del Sant Crist de la Catedral. Tots els anys s’encarrega de preparar la celebració la parròquia dels Àngels, de la que n’és Rector mossèn Pascual Centelles i l’encarregat dels cants és Joan Carlos Gisbert de la mateixa parròquia. També hi col·laboren els germans Francesc i Àngels Gisbert.  L’espai situat al bell mig del cementiri, permet romandre asseguts tots els participants durant la celebració, puix hi ha cadires preparades per a tots, gaudint d’una bona visibilitat.

A les 10 h. s’inicià l’Eucaristia  amb el cant: “Doneu-los, Senyor, el repòs etern”. Tot seguit unes paraules de salutació del Sr. Bisbe. Ens reunim al cementiri per pregar pels germans que han mort,  pels nostres familiars i amics difunts que han estat cridats a la vida eterna i per a que Déu els tingui en el seu Regne. Preguem també pels difunts que no coneixem. Amb aquesta fe, comencem la nostra celebració demanant perdó al Senyor dient: «Jo confesso a Déu totpoderós…». Tot seguit vam cantar «Senyor, tingueu pietat» i després de la pregària: «Glòria a Déu a dalt del cel» es van proclamar les lectures: La primera del 2on. llibre dels Macabeus (12, 43-46). El Salm responsorial: «El Senyor és el meu Pastor, no em manca res». La segona lectura de la 2ª carta de sant Pau als cristians de Corint (Co 5, 6-10). A continuació vam cantar «Al·leluia» i Mn. Membrado proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 12,35-40).

El Sr. Bisbe inicià l’homilia. Estimats germans i germanes: Quan la mort ens arrabassa alguna persona estimada experimentem uns sentiments d’impotència, de buidor, de tristesa… Sovint tenim una  indiferència davant la mort de persones llunyanes, però la mort és la mateixa per a tots, encara que uns la puguin viure acompanyats dels qui estimen i altres en gran solitud. Avui l’Església recorda els difunts, prega per ells i vol que pensem en ells amb una mirada de fe que viuen en una altra dimensió, però que continuen  essent-nos propers. Nosaltres els estimem i ells ens estimen i quan preguem per ells demanem que el Senyor els tingui en el seu Regne de llum i de pau.

La Paraula de Déu que hem escoltat insisteix que la mort no és el final de l’existència, sinó el llindar que porta a una altra manera de viure. La primera lectura que hem proclamat parlava de la mort com un adormir-se, perquè després els difunts es despertaran i els qui s’hauran adormit fidels al Senyor tindran una gran recompensa. També el salm responsorial expressava aquesta mateixa intuïció d’una vida més enllà de la mort. Però, la fe en una vida després de la mort ha quedat revelada a partir de la mort i resurrecció de Jesucrist. Sant Pau afirmava a la segona lectura que «el nostre cos serà destruït… però que al cel tenim un altre estatge que és obra de Déu i etern». Per això deia sant Pau que ell li ha promès després de la mort: participar de la resurrecció de Jesucrist en una vida per sempre.

També deia sant Pau deia que al final de la vida tots «tots hem de comparèixer davant el tribunal de Crist». Per això preguem, perquè el Senyor que és tot misericòrdia, en el judici sigui pels mèrits de la seva creu, misericordiós amb els difunts i amb nosaltres quan sigui l’hora. La celebració d’avui ens porta a pensar en la nostra mort i, sabem que la nostra vida a la terra s’acabarà. També estem cridats a continuar «caminant entre els qui viuen a la presència del Senyor».  L’evangeli que hem escoltat ens cridava a viure de tal manera que ens preparem a afrontar la mort: «estigueu a punt…, sempre vetllant… perquè no sabeu ni el dia ni l’hora». Jesús vol venir a buscar-nos al terme de la nostra existència a la terra per oferir-nos la seva vida immortal en el Regne de la vida, de la joia i de la fraternitat. En l’Eucaristia que celebrem, el Senyor ens serveix un a un amb el do dels seu Cos i de la seva Sang i ens ofereix una penyora de superació de la mort i un cop traspassat el llindar d’aquest món, podrem caminar per sempre entre els qui viuen a la presència del Senyor. Que així sigui.

Arribat el moment de les pregàries vam demanar per l’Església, per a que sigui portadora de la mort i resurrecció del Senyor; pel Papa Lleó, pels bisbes, preveres i diaques; pels qui ploren per la mort d’una persona estimada i per tots els difunts; pels qui sofreixen per les guerres, per la malaltia, pels qui no tenen feina  i per tots els qui pateixen per alguna causa; per tots nosaltres per a que siguem portadors d’esperança i amor. Preguem el Senyor.

Durant la comunió vam cantar: “Les Benaurances”. Al final de l’Eucaristia, el nostre bisbe Sergi ens donà la benedicció solemne i ens digué les últimes paraules de la celebració: Germans/es aneu.-vos-en en pau. El cant final fou l’himne a la Mare de Déu de la Cinta.

La mort no és l’última paraula de la vida de l’home. Donem gràcies a Déu per aquesta celebració amarada per les virtuts de la fe, l’esperança i la caritat, enfortides pel record i la pregària i confiant plenament en el Senyor. Demanem-li que aculli tots els nostres germans al seu Regne. Que així sigui.

Maria Joana Querol Beltrán