Cloenda del Sínode Diocesà a Tortosa i vigília de la Pentecosta

PRESENTACIÓ DE LES CONCLUSIONS

El dia 16 d’octubre de 2021 s’inicià a la nostra diòcesi l’apertura del Procés Sinodal del Sínode dels Bisbes 2023. Després d’uns mesos de treball dels 50 grups aproximadament, formats arreu de la diòcesi, el 4 de juny, coincidint amb la Vigília de la Pentecosta es celebrà la cloenda a nivell diocesà amb la presentació de les Conclusions Sinodals, a partir de les 280 aportacions dels grups. L’edat mitjana dels participants, més dones que homes, ha estat de 58 anys. El lloc de trobada fou la Catedral. Uns 350 diocesans presidits pel nostre pare i pastor, Mons. Enrique Benavent Vidal, ens vam reunir a les 19’30 h. a plaça de l’Absis. La periodista Silvia Tejedor, actuà com a fil conductor en la presentació de les Conclusions.

En primer lloc saludà el Sr. Bisbe, els preveres i els assistents de les diferents parròquies del bisbat. Tot seguit el Sr. Bisbe ens adreçà unes paraules: És una gran alegria veure com hem portat el Camí Sinodal. A l’octubre vam celebrar l’assemblea d’inici del Sínode i ens va sorprendre  molt gratament el poder-nos retrobar després de gairebé dos anys de pandèmia. Es va constituir la Comissió Diocesana del Sínode i s’han celebrat a les parròquies estones de pregària, de revisió i de discerniment. Tots els qui hi hem participat ho hem fet perquè estimem l’Església i portats per aquest esperit, hem treballat i compartit el Procés Sinodal. El Papa vol que no sigue el final, sinó el començament d’un nou viure de l’Església. Que avui sigue un dia de festa, de celebració de la fe i d’alegria per formar part de l’Església.

La presentadora va anar dient els participants de les diferents parròquies del bisbat i destacà les paraules que en aquest Procés Sinodal s’han fet més presents: Caminar junts, companys de camí, participació, escoltar-nos, ser corresponsables, participació, exercir l’autoritat a l’estil de Jesús, comunió, prendre la paraula, dialogar, discernir, missió. Paraules que van marcar la relació de Jesús amb els apòstols. A continuació es passà un video on el Papa Francesc ens explica què és un Sínode. El Senyor com als deixebles d’Emaús es va fer trobadís amb cadascú de nosaltres i ens va seduir. Des de llavors som seguidors del Senyor. A continuació el cant: “Beneiré el Senyor amb tot el cor”.

Després es van projectar unes diapositives d’algunes reunions dels grups i de les celebracions online. Els participants han valorat molt positivament que se’ls hagi demanat obertament la seua opinió. Malgrat que algunes reunions han derivat en un cert esgotament i desànim per les mancances de l’Església i de la societat, els grups han resultat molt positius i encoratjadors, manifestant un sentiment d’agraïment per pertànyer a l’Església. S’ha reactivat la dimensió comunitària de la fe i amb l’ànim de la necessitat de continuar alguns camins iniciats. Mitjançant una gravació, la sra. Roser Grau de Benicarló ens donà una senzilla experiència viscuda a Móra d’Ebre. El grup format per 7 persones que treballen en Catequesi, Càritas, missions, presons…ha constatat que aquestes trobades no es poden perdre i cal “caminar junts”  i per aconseguir-ho “és necessari que ens deixem educar per l’Esperit en una mentalitat veritablement sinodal, entrant amb audàcia i llibertat de cor en un procés de conversió” (Paraules de l’inici del tema 10: FORMAR-SE EN LA SINODALITAT). També la gna. Pilar  presentà altres experiències a partir de persones de Benicarló, consagrades a Déu: Germans de La Salle i religioses de la Consolació. “Sólo si nos conocemos nos querremos y seremos testigos del amor de Dios. Para ello os pedimos vuestra oración”.

A continuació la gna. Cristina Martínez, Maria Palau i Fontcalda Borrás, van llegir alguns paràgrafs d’una ENQUESTA de la que van participar-hi 825 persones, de les quals més de la meitat no se sentien properes a l’Església, eren contràries o només participaven puntualment d’alguna celebració. Els punts tractats foren: Corresponsabilitat; conversió i testimoni persona; anunci de l’Evangeli, amb alegria i esperança; escolta i acompanyament. Per completar-ho ens van passar diapositives. Jesús amb els deixebles d’Emaús ens dóna un gran exemple d’escolta, acompanyament i anunci de l’Evangeli. Tot seguit el cant. “Queda’t amb nosaltres”, acompanyat musicalment per Agustí Adell. També es van comentar els punts: Revisar les estructures fent-les més participatives. Es veu la necessitat de repensar i renovar el Consell Pastoral Diocesà i els Consells Pastorals Parroquials que no solen ser molt influents en la marxa de les comunitats parroquials. També el punt referent a les Ferides, com poden ser: cansament, sentir-se apartat de la comunitat parroquial, rivalitats entre alguns membres de la mateixa comunitat parroquial o diocesana, no sentir-se escoltat, fer grups tancats que no es relacionen amb els altres, manca d’esperança en el context que estem vivint. Hem de reconèixer la vida de Déu darrere les nostres pobreses.

Després del cant: “Benvolgut Pare” es continuà exposant els següents temes: Les dones a l’Església, que tot i que no era cap nucli temàtic, apareix en les aportacions. Església i societat. És ben palesa la dificultat de dialogar amb la societat i donar la nostra opinió, però  l’Església té la necessitat de viure oberta enmig d’aquesta societat. Altres punts també foren: Necessitat d’estar presents en els mitjans de comunicació social, ja que moltes vegades no podem donar a conèixer el què fem i no arribem als qui no participen de la vida de l’Església. Les celebracions, han de ser vives, senzilles, properes, comunitàries i profundes. La pregària. Amb una vida de pregària serem millors testimonis per anunciar l’Evangeli. Conversió comunitària, ja que les comunitats necessiten una conversió constant. S’observa de vegades falta de llibertat evangèlica, de valentia, d’harmonia, callem per evitar conflictes. Hem de reforçar el sentit de comunitat i créixer en fraternitat.

Per ampliar algunes de les idees i experiències exposades, Mn. Josep Àngel Pitarch ens donà un testimoni de la comarca dels Ports.  Aquesta comarca té una població de 5 habitants per Km quadrat. Fa uns anys es van formar grups primer a Morella, però quan arribà la pandèmia no es va fer cap reunió. Mn. Gerard Reverté organitzà les reunions telemàticament: Forcall, La Mata…

El treball el feien entre 7 i 14 persones, a nivell de comarca i cada 15 dies. Es van organitzar jornades de litúrgia, d’ecumenisme i quan arribà el Sínode, es creà un grup per impulsar el procés sinodal en aquesta comarca. Destacà com a positiu: a)  Que ens hagin consultat a tots. b) Hem aprés a escoltar-nos més en el cor. c) En la lectura de la Paraula de Déu ens hem de deixar portar per  l’Esperit. També hem tingut dificultats, entre altres la poca població en la comarca dels Ports.

Una cosa molt valorada d’aquesta experiència sinodal són els moments compartits amb altres: Catequesi, grups de Bíblia, de pregària, de voluntariat, etc. El treball en equip ens fa créixer humana, espiritual i eclesialment. A continuació, Agustí Moreso va compartir una experiència de la

Parròquia dels Dolors de Tortosa. Es van formar tres grups, els quals han funcionat bé i es farà una reunió conjunta i oberta a tothom. Van sorgir unes conclusions que feien referència a la parròquia amb la formació dels grups següents: de litúrgia,  d’economia i manteniment,  d’acompanyament a la gent gran, d’acollida el qual és molt necessari per a la gent que ve de fora,etc. El fet d’escoltar-nos ens ha fet mirar endavant i sentir-nos més comunitat. En l’experiència sinodal s’ha obert un període en el que s’han fet més significatius l’Evangeli i la societat.

Després es va passar una projecció que feia referència a la diòcesi i a l’Església universal. Respecte a la diòcesi: Discernir sobre quins canvis s’han de fer; oferir orientacions que ajuden les comunitats a fer créixer l’esperit del Sínode; donar a conèixer més l’organització diocesana; que els laics puguen assumir responsabilitats diocesanes; facilitar la formació dels laics en aquelles necessitats que es detecten; potenciar el diàleg i el discerniment en temes fonamentals,etc. Respecte l’Església universal: Agilitzar els canvis necessaris per romandre fidels a l’Evangeli i a la societat actual amb esperit de servei; revisar el plantejament de l’Església en temes que inquieten: homosexualitat, celibat, divorciats, la dona, etc; utilitzar els mcs per mostrar la realitat de l’Església, etc.

Finalment la jove Alba Martorell ens parlà de l’experiència del Sínode dins de la diòcesi la qual ha  despertat la il·lusió de caminar de manera nova i obrir nous horitzons. Tot seguit mossèn Gerard Reverté ens donà les indicacions per poder participar de la vetlla de la Pentecosta.

VIGÍLIA DE LA PENTECOSTA

Des del Palau Episcopal fins a la porta principal de la Catedral es van desplaçar en processó el diaca permanent amb el Ciri Pasqual, el Sr. Bisbe, 19 preveres i un grup de persones representant la comunitat diocesana que camina sinodalment, i a l’entrada els laics participants de la celebració. En total unes 350 persones  Allí es lliurà a cadascú un ciri que fou encès de la flama del Ciri Pasqual. Mentre entràvem a la Catedral vam cantar: “L’Esperit del Senyor” i tot seguit es recità el Pregó de la Pentecosta i en acabar s’apagaren els ciris. Una laica donà lectura a l’Exhortació Apostòlica “Evangelii Gaudium” del Papa Francesc. Després d’uns moments de reflexió vam cantar dirigits per Toni Caballol: “Construïm el Regne de Déu, compartim la lluita i la fe”. Amb la lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11) s’inicià la litúrgia de la Paraula. Una gna. Teresiana proclamà el Salm: “Quan envieu el vostre alè, reneix la creació i renoveu la vida sobre le terra” i després de l’Al·leluia, el diaca permanent proclamà l’Evangeli de sant Joan (Jn 20,19-23) i el Sr. Bisbe va fer l’HOMILIA.

Estem celebrant la Vigília de la Pentecosta i tancant la fase diocesana del Sínode. Demanem a l’Esperit Sant que face fructificar tot el que s’ha fet en la diòcesi. Preguem per a que l’Esperit no ens abandone. Vull remarcar quatre fruits d’aquest procés sinodal: 1) Que desperte en tots nosaltres i en la diòcesi, el desig de SANTEDAT. L’Església es renovarà si estem oberts a la gràcia i vivim la vida cristiana. 2) Que l’Esperit Sant face de nosaltres una ESGLÉSIA ESPERANÇADA, sabent descobrir signes de vida cristiana autèntica. En els meus anys de bisbe he recorregut totes les parròquies de la diòcesi, i estic impressionat perquè hi ha cristians esperançats. 3) Demanem a l’Esperit Sant que face de les parròquies una família de COMUNIÓ, de manera que les diferències no acaben convertint-se en divisions. Hem de viure en l’Església sabent estimar. 4) Que l’Esperit ens done forces per donar TESTIMONI al món i no ens deixem vèncer pel pessimisme i la desesperança, Que l’Esperit ens concedeixi els seus dons a fi que tota la diòcesi visca amb espiritualitat d’autèntica vida cristiana. Que així sigue.

A continuació vam renovar les Promeses del Baptisme i mentre cantàvem: “Vull néixer de nou”, el bisbe Enrique va aspergir la comunitat. Havent arribat a la Càtedra van fer-se les pregàries. Els fidels pujaven al presbiteri de dos en dos i un encenia el ciri i l’altre feia la pregària corresponent. Després de cadascuna, el cant “Envia Senyor el teu Esperit”. Després de la pregària final, el Sr. Bisbe ens digué: Vull dir públicament unes paraules d’agraïment a tots els qui heu participat en el Procés Sinodal, als qui han preparat les síntesis dels temes,  a la Comissió Diocesana del Sínode perquè ens han ajudat i han fet un gran servei a la diòcesi. Hem d’estar tots molt agraïts amb tots els qui han treballat pel Sínode i estem esperançats que farem de la nostra diòcesi una autèntica família de la fe. Tot seguit la pregària, abans d’impartir la benedicció final: “Que el mateix foc diví, que de manera admirable es va posar sobre els apòstols, purifiqui els vostres cors de tot pecat i els il·lumini amb la seva claredat. Amén.  I la benedicció de Déu totpoderós, Pare, Fil i Esperit Sant, davalli sobre vosaltres. Amén”. El diaca digué: “Aneu-vos-en en pau, al·leluia, al·leluia”. “Donem gràcies a Déu, al·leluia, al·leluia”. Finalment el cant a la Mare de Déu; “Regina caeli, laetare, al·leluia.

Com a cloenda ens vam desplaçar a la plaça de l’Absis de la Catedral per compartir el sopar que cadascú portava i vam gaudir de l’actuació de “Quico el Célio” amb un bon repertori de cançons populars de les nostres terres i alguna fent referència als trets del Sínode. Finalitzà la celebració amb la cançó que vam acompanyar els assistents amb les nostres veus: “Lo carrilet de La Cava”.

Tots molt contents, amb una alegria nascuda del fons del cor, vam retornar a les nostres cases i als diferents pobles de la diòcesi. Seguim pregant pel treball del Sínode que continuarà fins el proper any 2023 acabant amb el Sínode dels Bisbes. Preguem pels seus fruits i donem gràcies al Papa Francesc per la seua convocatòria a l’Església Universal.

Maria Joana Querol Beltrán

X