Del 7 al 23 d’agost de 2025, Xiva de Morella ha celebrat les seues festes quinquennals en honor a la Mare de Déu del Roser. Enguany s’ha commemorat el XX Quinquenni, que ha coincidit amb el centenari d’aquestes celebracions, instaurades pel pare escolapi Francisco Ibáñez Carbó l’any 1925, arran de la transformació de l’ermita del Roser. Fill del mateix poble, el pare Ibáñez va voler establir una festa cada cinc anys per honorar la Mare de Déu i demanar-li protecció davant les dificultats de la vida. L’any 2020, però, la pandèmia va impedir la celebració tan esperada.

Actualment, les festes combinen actes lúdics i religiosos, amb un fort arrelament en la tradició i la devoció a la Verge del Roser. Hi han participat prop de cinc-centes persones, una xifra extraordinària si tenim en compte que el poble només té una vintena d’habitants la resta de l’any. Han tornat massivament descendents, familiars i amics dels xivatans que anys enrere van haver d’emigrar. Les majorales i el majoral han treballat intensament per aconseguir una festa més lluïda i participativa que mai.

El dissabte de festes, la Mare de Déu va baixar en solemne processó des del Santuari de l’Ermita del Roser fins al poble. Pel camí, la comitiva es va aturar diverses vegades per recitar-li versos de benvinguda i agraïment. Des d’aquell moment, la imatge va presidir tots els actes i desfilades del Quinquenni. Diumenge fou el dia de la Mare de Déu i dilluns, el del Salvador, patró de la parròquia, honorat amb missa i Rosari de torxes.

Enguany, a més de les autoritats civils i eclesiàstiques de Morella, la festa va comptar amb la presència entusiasta del Bisbe de Tortosa, Monsenyor Sergi Gordo i Rodríguez, que, el diumenge 10 d’agost, presidí la solemne missa en honor a la Mare de Déu del Roser, l’acolorit Retaule i la magnífica processó de la vesprada. A Xiva tots recordarem les seues paraules d’encoratjament i l’esment al recent llibre dedicat a la història del poble i de les festes quinquennals.

Per honorar la Verge no hi van faltar les tradicionals “relacions” i poesies recitades als carrers, que van emocionar molts assistents, ni tampoc els cabuts, gegants, la banda municipal, la rondalla, els tabalers i dolçainers, i sobretot les danses: de Gitanetes, de Llauradores, el Ball Rodat, el Ball del Poll, el Ball de Gegants… En cap Quinquenni anterior havien tingut tanta col·laboració. Van comptar amb la participació entusiasta de xiquets, joves i gent gran, que havien estat assajant durant setmanes pels carrers de la localitat. Per primer cop, la peanya de la Verge fou portada per les noies de Xiva, que reivindicaren així la seua presència en el futur de la festa.

El dia 23, després de la novena i d’uns dies plens d’alegria, la Mare de Déu tornà a l’Ermita. L’acompanyàrem en processó, cantant i resant, tots els qui érem al poble. Fou també un comiat per al nostre estimat mossèn José Ángel Pitarch, que, per necessitats del bisbat, deixarà Morella per continuar la seua tasca a Amposta. Abans que la Mare de Déu entrara definitivament a l’Ermita, les Gitanetes li dedicaren el seu comiat més rítmic i acolorit, i, per a sorpresa de tothom, les majorales i el majoral que ja havien ballat al Quinquenni de 1965 van repetir, amb gran èxit, seixanta anys després, el Ball de Llauradores.

I com sempre diem a Xiva, en acabar les recitacions a la Verge:

Visca la Mare de Déu del Roser!

Jordi Sebastià i Galí