Celebració del Dimecres de Cendra a la Catedral
El dia 17 de febrer, dimecres de Cendra, es celebrà a les 18 h. a la Catedral, una Eucaristia presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal i concelebrada per mossèn Rafel Prades. Amb aquesta celebració s’inicia la Quaresma, que és una crida de Déu a la conversió per reconciliar-nos amb Ell i renovar-nos amb la força del seu amor. És temps de pregària, almoina i dejuni. És un temps de gràcia en el qual el Senyor ens crida a cadascú de nosaltres. La Quaresma és un temps de camí cap a la Pasqua. Mn. Rafel Prades va dirigir els cants.
S’inicià la celebració amb el cant: “Sempre que m’invoqui, l’escoltaré”. Tot seguit foren proclamades les lectures. La 1ª de la profecia de Joel (Jl 2, 12-18): “Diu l’oracle del Senyor: Ara convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor…” El Salm responsorial 50: “Compadiu-vos de nosaltres, Senyor, perquè hem pecat”. La 2ª lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 5, 20 – 6, 2):”…T’he escoltat a l’hora favorable, t’he ajudat el dia de la salvació…” Mn. Membrado proclamà l’Evangeli segons sant Mateu (Mt 6, 1-6. 16-18): ”…Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret…”
El Sr. Bisbe en l’homilia ens digué: Estimats germans. Amb la celebració del Dimecres de Cendra iniciem la Quaresma i fent camí arribarem a la festa de Pasqua. La Paraula de Déu que l’església proclama en la festa d’avui, ens diu el que ha de significar la Quaresma en la nostra vida.
En la primera lectura, el profeta Joel ens parla d’una crida a la conversió: als sacerdots, als esposos, als xiquets…,tot el poble de Déu és convocat a entrar en un temps de penitència i conversió. Cadascú de nosaltres hem de fer obres de penitència al llarg de la nostra vida. En el temps de Quaresma és tota l’església que entra en aquesta dinàmica, perquè ens hem de preparar per a la Pasqua del Senyor. Tots estem cridats a viure un procés que ens porta a apropar-nos més a Déu. Ningú hi està exclòs. Ningú pot pensar que ja ha arribat a la plenitud de la vida cristiana i ningú pot considerar-se millor que els germans. La Quaresma és un temps de conversió que l’hem de viure comunitàriament. És un temps de dejuni, almoina i pregària. En aquesta crida el profeta Joel ens diu el motiu, però no vol atemorir-nos. Quina és la motivació? Que Déu és bo, que ens estima i està desitjant que visquem en amistat amb Ell. Per tant la motivació no és la por, sinó la bondat i l’amor de Déu. Ell és bo i ens estima i si ens convertim s’alegrarà de què nosaltres l’estimem cada dia més.
La segona lectura de la carta de sant Pau als cristians de Corint ens parla com un ambaixador de Crist i ens demana que no deixem passar l’oportunitat que Déu ens dóna per acollir el seu amor. Diu sant Pau: “Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu” i ens exhorta i ens suplica la conversió perquè Déu desitja la nostra salvació, més que nosaltres mateixos. Al llarg de la Quaresma, escoltarem la paràbola del Fill Pròdig i el perdó del pare. El que ens ha de moure a apropar-nos més a Déu i reconciliar-nos amb Ell, és deixar-nos atrapar pel seu amor.
En l’Evangeli segons sant Mateu que hem proclamat, Jesús ens diu en quina actitud hem de viure el temps de Quaresma, per compartir els nostres bens amb els germans. El Papa en el Missatge de Quaresma d’aquest any ens diu que és un temps per a la pregària i el dejuni que ens ajudarà a créixer en l’esperança. Dejuni, almoina i pregària són camins per créixer en la fe i en la caritat, virtuts essencials de la vida cristiana. No podem fer les coses perquè ho vegin la gent, ni pensar que som millors que els altres. Això no seria viure una Quaresma cristiana. La persona que pensa que és millor que els altres, pensa només en ella, i llavors ja té la seua paga. El que és secret en el teu cor, Déu t’ho recompensarà, i si fem el contrari, ja tenim la nostra recompensa. Jesús ens mostra en l’Evangeli el camí per viure la Quaresma.
Que la crida, l’exhortació i l’advertiment del Senyor entren en el nostre cor i produeixin els autèntics fruits de vida cristiana . Que així sigue.
A continuació el Sr. Bisbe beneí la Cendra, signe de la fragilitat humana i de conversió:”Preguem germans Déu Pare, que es digni beneir bondadosament aquesta cendra que en senyal de penitència, imposem al nostre cap…” Amb la imposició de la Cendra reconeixem la nostra feblesa i la nostra condició de pecadors davant el Senyor, qui ens anima a aixecar-nos. El Sr. Bisbe abans de la imposició de la Cendra pregà dient: “Recordar-vos que sou pols i que a la pols tornareu”. I a causa de la pandèmia, aquestes paraules dites al principi, van servir per a tots els fidels, a diferència dels altres anys que les pronunciava a cadascú en el moment de la imposició de la Cendra. Durant la imposició vam cantar: “Pietat, oh Déu”.
Arribat el moment de la comunió el cant fou: “Beneeix el Senyor ànima meva”. Després de la benedicció final del Sr. Bisbe, ens vam acomiadar amb el cant: “Victòria, tu regnaràs”
Que aquest temps de Quaresma, iniciat amb la celebració del Dimecres de Cendra, ens ajude a caminar joiosos cap a la Pasqua de Resurrecció.
Maria Joana Querol Beltrán
