Celebració del Dimecres de Cendra a la Catedral de Tortosa

El dia 2 de març, dimecres de Cendra, es celebrà a les 18 h. a la capella del Sagrari de la Catedral, una Eucaristia presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal i concelebrada per Mn. Rafel Prades. Amb aquesta celebració s’inicia la Quaresma, que és una crida de Déu a la conversió per reconciliar-nos amb Ell i renovar-nos amb la força del seu amor. La Quaresma és un temps de camí cap a la Pasqua.

El Sr. Antoni Perulles va dirigir els cants. S’inicià la celebració cantant: “Sempre que m’invoqui, l’escoltaré”. Després foren proclamades les lectures. La 1ª de la profecia de Joel (Jl 2, 12-18): “Diu l’oracle del Senyor: Ara convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor…” El Salm responsorial 50: “Compadiu-vos de nosaltres, Senyor, perquè hem pecat”.  La 2ª lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 5, 20 – 6, 2):”…T’he escoltat a l’hora favorable, t’he ajudat el dia de la salvació…” Mn. Rafel proclamà l’Evangeli segons sant Mateu (Mt 6, 1-6. 16-18): ”…Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret…”

El nostre Bisbe, Enrique, va fer l’homilia. Benvolgut Mn. Rafel, germans i germanes en el Senyor.  Avui, Dimecres de Cendra, comencem la Quaresma i farem camí cap a la Pasqua. Un xiquet  quan és batejat, amb la seua innocència, en ell tot és pur; en canvi a mesura que es fa gran, comencen a aparèixer els problemes i els defectes. Per això celebrem la Pasqua, per a recuperar la puresa del nostre baptisme. Tots necessitem un camí de perfecció, conscients que ningú de nosaltres som perfectes. Ningú pot presumir que ha arribat a la perfecció en la seua vida. La Quaresma és un camí de conversió i purificació. La imposició de la cendra als nostres caps és un signe d’humilitat. Sempre podem ser millors i ningú està exclòs de la crida a aquesta conversió. Mentre vivim en la consciència que podem ser més bons cristians, estem en el camí de la humilitat, amb el desig de ser cada dia uns cristians més autèntics. En la primera lectura, el profeta Joel convoca a la conversió. “Diu l’oracle del Senyor: Ara convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor; dejuneu, ploreu…Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu; ell és benigne i entranyable, lent per al càstig i ric en l’amor”.

Sant Pau en la segona lectura de la carta als cristians de Corint ens diu que estem en un temps favorable.”No malverseu la gràcia que heu rebut. Recordeu que ell ha dit: T’he escoltat a l’hora favorable, t’he ajudat el dia de la salvació”. Déu ens ofereix noves oportunitats en la vida per a reconciliar-nos amb Ell i desitja la nostra salvació encara més que nosaltres mateixos. Diu el Papa Francesc que Déu no es cansa mai de perdonar, perquè el seu amor i misericòrdia són més grans que el que podem imaginar.

En la vida cristiana és necessari fer una renovació a tres nivells:

  1. Fem el bé en el que fem, perquè un cristià autèntic no és aquell que no fa el mal a ningú, sinó que fa tot el bé que pot.
  2. De vegades fem el bé als altres, però no el fem evangèlicament, entre altres, algunes pràctiques religioses que les fem de manera rutinària. Si fem actes de caritat, ho fem als pobres i necessitats? i el que fem, és de cor?
  3. El que Jesús ens recorda avui en l’Evangeli. “Jesús digué als seus deixebles: Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho vegin, ja que així no podríeu esperar recompensa del vostre Pare del cel”. Una persona pot ser molt caritativa, molt piadosa i pregar molt, inclús molt exigent en ella mateixa, és a dir, intentar fer sempre coses bones. Però, amb quin esperit ho fem? Busquem ser ben considerats? Pensem que som millors que els altres? Hem de fer les coses buscant la glòria de Déu; aquesta és la postura autèntica d’un cristià. Si en el fons busca reconeixement i pensa que és millor que els altres, ja té la seua paga.

A un cristià l’única cosa que li ha de preocupar és fer el bé, però només per Déu.  Si volem viure en aquesta Quaresma un esperit de conversió, preguntem-nos com ho fem tenint en compte els tres punts abans esmentats. Que visquem cadascú de nosaltres aquest camí espiritual amb goig. Que així sigue. 

A continuació el Sr. Bisbe beneí la Cendra. ”Preguem germans Déu Pare, que es digni beneir bondadosament aquesta cendra que en senyal de penitència, imposem al nostre cap…” Amb la imposició de la Cendra reconeixem la nostra feblesa i la nostra condició de pecadors davant el Senyor, qui ens anima a aixecar-nos. El Sr. Bisbe en el moment d’imposar la cendra deia: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”.

Durant l’ofertori vam cantar: “Pietat oh Déu” i arribat el moment de la comunió el cant fou: “Victòria! tú regnaràs”. Després de la benedicció final del Sr. Bisbe,  ens vam acomiadar amb el cant: “Des del món us mirem, Mare nostra”

Que aquest temps de Quaresma, iniciat amb la celebració del Dimecres de Cendra, ens ajude a caminar per arribar a la joia de la Resurrecció del Senyor el dia de Pasqua.

Maria Joana Querol Beltrán

X