Celebració de l’Eucaristia pels Fidels Difunts

El 2 de novembre, dia dels fidels difunts, el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal, presidí  l’Eucaristia celebrada, com gairebé tots els anys, al Cementiri de Tortosa i concelebrada pels Rectors de les parròquies de la ciutat. Feia tres anys que no ens havíem pogut reunir en aquest indret tan respectat. Fa dos anys era un dia de bastanta pluja i es va celebrar la Missa a la parròquia dels Àngels i en fa un, a causa de la pandèmia, es va haver de suprimir. Tots els anys s’encarrega de preparar la celebració la parròquia dels Àngels, de la que n’és Rector mossèn Pascual Centelles i l’encarregat dels cants és Joan Carlos Gisbert de la mateixa parròquia. L’espai situat al bell mig del cementiri, permet romandre asseguts tots els participants durant la celebració, puix hi ha cadires preparades per a tots, gaudint d’una bona visibilitat.

A les 10 h. s’inicià l’Eucaristia  amb el cant: “Doneu-los, Senyor, el repòs etern”. Tot seguit es va fer la monició d’entrada: Ens reunim per pregar pels nostres familiars i amics difunts que han estat cridats a la vida eterna. Preguem també pels difunts que no coneixem. Amb aquesta fe, comencem la nostra celebració.

Les lectures proclamades foren:  La primera de la 2ª Carta de sant Pau als cristians de Corint (Co 4, 15-15·1), El Salm responsorial 114: “Continuaré caminant amb els qui viuen a la presència del Senyor”.Mn. José Luís Arín proclamà l’Evangeli segons sant Joan (Jn 6, 37-40)

El Sr. Bisbe inicià l’homilia. Estimats germans en el sacerdoci i estimats germans i germanes. Aquests dies ens vénen al record els nostres germans difunts, persones que ens han estimat i hem estimat i sense elles no seríem el que som. Pares, familiars, amics i persones que ens han acompanyat en moments delicats de la nostra vida. Tot això hem d’agrair-ho al Senyor i llavors el nostre record es fa pregària i ens ha d’ajudar a créixer. Ha de ser una oració d’acció de gràcies, amb un record agraït que ha de servir per veure com el Senyor ens estima.

Sant Agustí, en el llibre “Les Confessions” explica que quan tornava des de Milà a la seua terra, la seua mare estava a punt de morir i a ell li hauria agradat que morís a la seua terra, però ella li va dir que era igual el lloc, que l’important era que pregués per ella davant l’altar del Senyor. També nosaltres fem això quan recordem els nostres familiars i amics difunts. La nostra pregària és d’intercessió. Sabem que les persones no som perfectes i necessitem ser purificades pel Senyor. La pregària és una manera d’estimar i quan estimem una persona preguem per ella. Pregar pels nostres germans difunts és un acte d’amor, és tornar-los l’amor que ens van donar al llarg de la vida.

Hem escoltat en l’Evangeli unes paraules de Jesús: “… Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tots els qui veuen el Fill i creuen en ell tinguin vida eterna…” En l’oració del Parenostre li demanem al Senyor que es faci la seua voluntat i cada vegada que el resem, com diu l’Evangeli, li demanem que tinguem vida eterna. La nostra pregària és d’esperança. Demanem pels nostres germans. Hi ha persones que enmig del sofriment tenen pau i alegria. El nostre cos es desfà, però tenim un tabernacle interior que no es desfarà mai. La mort no és l’última paraula de la vida de l’home. Demanem al Senyor que aculli tots els nostres germans al seu Regne. Que així sigue.

Durant la comunió vam cantar: “Les Benaurances”. Al final de la celebració, el nostre bisbe Enrique, ens donà la benedicció. El cant final fou l’himne a la Mare de Déu de la Cinta.

Donem gràcies a Déu per aquesta celebració amarada per les virtuts de fe i esperança, enfortides pel record i la pregària i confiant plenament en el Senyor i la virtut de la caritat pregant pels nostres germans difunts.

Maria Joana Querol Beltrán

X