Celebració de l’Eucaristia pels fidels difunts
El 2 de novembre, l’Església celebra el dia dels “Fidels difunts”. Aquest dia recordem i preguem de manera especial pels nostres éssers estimats i per tots els qui ja han deixat aquest món i han estat cridats a viure la plenitud de la vida en Jesucrist, qui en la seua mort i resurrecció ens obri un camí d’esperança. Com sempre, la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Tortosa, prepara la celebració de l’Eucaristia a les 10 h. al cementiri, presidida aquest any per primera vegada pel Sr. Bisbe, Mons. Sergi Gordo Rodríguez i concelebrada pels Rectors d’algunes parròquies de la ciutat. Il·lm. José Luís Arín, Vicari General, Mn. Josep Ma Membrado, Mn. Pascual Centelles i Mn. Pepe Insa. Els cants i les lectures foren a càrrec dels germans Juan Carlos Gisbert i Ma Àngels Gisbert.
S’inicià la celebració amb el cant d’entrada: “Doneu-los Senyor el repòs etern”. Tot seguit unes paraules de salutació del bisbe Sergi. Ens hem reunit aquí per pregar pels nostres germans per a que gaudeixin de la llum eterna. Després de cantar “Senyor, tingueu pietat” es van proclamar les lectures. La primera del profeta Isaïes (Is 25, 5). El Salm responsorial 22: “El Senyor és el meu Pastor”. Mn. Arín proclamà l’Evangeli segons sant Joan (Jn 14, 1-6).
El bisbe Sergi en l’homilia ens digué que era la primera vegada que celebrava l’Eucaristia en el cementiri de Tortosa. Avui preguem de manera especial pels nostres difunts; l’Església que és sàvia i pedagoga ha assenyalat un dia, l’endemà de la festa de Tots Sants, per pregar pels qui ja han deixat aquest món. Els fidels ens apleguem al cementiri on reposen les restes dels nostres difunts. I no només preguem per ells, sinó que també podem pregar per a que siguin els nostres intercessors. Ens va citar unes frases de les cobles de Jorge Manrique dedicades a la mort del seu pare: “Nuestras vidas son los ríos que van a dar en la mar que es el morir”. La mort no té l’última paraula. Venim al món sense res i de la mateixa manera marxarem, sense res. No sempre estem preparats per a la mort. Si ara el Senyor et cridés, què faries? Ens costa posar en mans del Senyor la nostra vida. Hem de tenir un record per tots els qui estan morint a Terra Santa, al país de Jesús. La mort està present en molts llocs del nostre món com a Ucraïna i altres països que no surten a la premsa. Sabem que els cristians no estem exempts de la mort i hem d’estar preparats per a quan arribe. Santa Teresa de Jesús té unes paraules sobre la mort: “Vivo sin vivir en mí, y tan alta vida espero, que muero porque no muero”. Sant Francesc d’Assis diu en el seu càntic: “Lloat sigueu, Senyor meu, per la germana mort”. El Papa Joan XXIII quan li quedaven pocs dies de la seua vida va dir: “ Me’n vaig a la casa del Senyor”. El Papa Benet XVI va dir sobre la mort: “Tots tenim segura la mort i el Senyor ens crida a la nova vida”. Els nostres germans difunts ens han deixat un legat i cal recordar-los en la pregària. Jesús parlava en imatges, com el gra de blat: “Si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit”.
Germanes i germans, seguim pregant pels difunts. Que l’Eucaristia ens pose en camí de la nova vida. “Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda”. Que la nostra mort sigui passar a l’altra vida plens de goig.
En les pregàries vam encomanar tots els difunts i en l’última vam demanar per nosaltres per a que el Senyor ens concedeixi ser sempre fidels a la nostra fe. Arribat el moment de la comunió vam cantar: “Les Benaurances”. Ja al final de la celebració, el bisbe Sergi ens digué: Que la mort sigui per a nosaltres una major naixença. Tot seguit ens donà la benedicció solemne i ens vam acomiadar cantant l’himne de la Mare de Déu de la Cinta. Com diu sant Pau en la carta als cristians de Roma: “Si vivim, vivim per al Senyor; si morim, morim per al Senyor; en la vida i en la mort som del Senyor”.
Maria Joana Querol Beltrán
