Celebració de l’Eucaristia pels fidels difunts

El dia 2 de novembre, recordem i preguem pels nostres éssers estimats i per tots els qui ja han deixat aquest món i han estat cridats a viure la plenitud de vida en Jesucrist, qui en la seua mort i resurrecció ens obri un camí d’esperança. Com sempre, la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Tortosa prepara la celebració de l’Eucaristia al cementiri, a les 10 h. Com tots els anys és presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal i concelebrada pels sacerdots d’algunes  parròquies de la ciutat:

S’inicià la celebració amb el cant d’entrada: “Doneu-los Senyor el repòs etern”. Les lectures i els cants van ser a càrrec dels feligresos de la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels. La 1ª lectura del Llibre de les Lamentacions (Lm 3, 17-26)  El Salm responsorial 24: “El Senyor és el meu Pastor, no em manca res”. Després del cant “Al·leluia”, Mn. José Luís Arín Roig, Vicari General i Rector de la parròquia dels Dolors, proclamà l’Evangeli segons sant Joan (6, 37-40).

El Sr. Bisbe inicià l’homilia saludant els preveres concelebrants, i tots els participants de la celebració. Aquests dies recordem els nostres germans difunts que han estat cridats a la vida eterna. Tenim presents els nostres familiars, amics i persones que ens han estimat i hem estimat i sense ells no seríem els mateixos que som, perquè ens han ajudat a conèixer més l’amor de Déu, ja que el seu amor humà ha fet visible l’amor que Déu ens té a nosaltres. Tots passarem per l’experiència de la mort, no sabem ni quan, ni com, però sabem que la nostra vida té un horitzó temporal i que la mort no és l’horitzó definitiu.

Hem escoltat en el llibre de les Lamentacions que hi ha dos sentits contraposats:

  1. No podem pensar només en les morts naturals, sinó que hi ha les morts víctimes de les guerres i de tants sofriments que existeixen en el nostre món. Però si ens quedem en tots aquests sofriments podem arribar a perdre la pau. Sant Agustí diu: “Quan caminem en esta vida no podem no morir, però quan arribem a la vida eterna, no podem morir”.
  2. Però no ens podem quedar en aquest sentit. L’autor del llibre de les Lamentacions parla de la fidelitat de Déu. Déu és fidel i la seua fidelitat significa que no deixa mai les seues criatures i el seu Amor és mes gran que la mort. Ell ha enviat el seu Fill al món i Jesús ha experimentat la mort incomparable amb qualsevol sofriment humà. Ell ha complert la voluntat del Pare. L’Evangeli ens ho recorda dues vegades: “La voluntat del qui m’ha enviat és aquesta: que jo no perdi res d’allò que ell m’ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia”. “Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tots els qui veuen el Fill i creuen en ell tinguin vida eterna. I jo els ressuscitaré el darrer dia” (Jn 6, 39-40).

Jesús ens ha precedit en el camí i ens ha manifestat la vida a la que estem cridats. Cada vegada que resem el Pare nostre, li demanem al Senyor que es faci la seua voluntat: Pare nostre que esteu en el cel; sigui santificat el vostre nom…Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel. Quina és la voluntat de Déu?  Que tots els qui creiem en Jesucrist tinguen vida eterna i que tots els homes se salven. La voluntat de Déu no és angoixar-nos ni atemorir-nos. La seua voluntat és que no es perdi ningú dels seus fills. És bo sentir el dolor per les persones que ja han arribat a la Casa del Pare, però el cristià no perd l’esperança. Demanem-li al Senyor que en aquests dies que sentim el dolor en el nostre cor, ens done la pau i que no perdem l’esperança. Que així sigue.

Arribat el moment de les pregàries vam encomanar els nostres difunts al Senyor i li vam demanar per tots nosaltres per a que cada dia siguem més fidels al Senyor. Durant la comunió vam cantar “Les Benaurances”. El nostre bisbe Enrique ens donà la benedicció final i acabà la celebració cantant l’himne de la Mare de Déu de la Cinta

Com diu sant Pau en la carta als cristians de Roma: “Si vivim, vivim per al Senyor; si morim, morim per al Senyor; en la vida i en la mort som del Senyor”.

Maria Joana Querol Beltrán