Celebració de la Missa Crismal

El dia 26 de març, dimarts sant, a les 11’30 hores, s’aplegaren a la Catedral quaranta nou  preveres i dos diaques permanents, José Manuel Moreno i Juan Manuel Borràs, per celebrar la Missa Crismal, presidits per Mons. Sergi Gordo Rodríguez, bisbe de Tortosa. Aquesta celebració és eminentment sacerdotal. També van participar-hi el seminarista Isael, algunes  religioses, un bon nombre de laics i laiques i cinc joves. La part musical fou a càrrec del M.I.  Víctor Cardona Eixarch a l’orgue i Mn. Rubén García Molina dirigí els cants.

El cant d’entrada fou: “Fent grup entorn dels nostres pastors, tots venim cantant”, mentre els celebrants entraven per la nau central i en arribar al presbiteri, el bisbe Sergi encensà l’altar i la creu i ens digué: Avui el preveres renovaran les seues promeses sacerdotals. Preguem pels preveres i diaques per a que sempre siguen fidels a la seua vocació i el Senyor ens concedeixi vocacions sacerdotals.

Després de cantar “Senyor, tingueu pietat” i “Glòria a Déu a dalt del cel”, foren proclamades les lectures.  La 1ª del profeta Isaïes ( Is 61, 1-3, 6, 8-9) El Salm responsorial 88 (21-22, 25, 27): “Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors”. La 2ª lectura de l’Apocalipsi (1, 5-8). I després del cant: “L’Esperit del Senyor vindrà a vosaltres” el diaca permanent, Mn. Juan Manuel Borràs, proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 4, 16-21).

A continuació el Sr. Bisbe beneí tots els participants de l’Eucaristia amb el Llibre de la Paraula de Déu i tot seguit inicià l’homilia, amb la salutació inicial. Benvolgut Sr. Vicari General, Sr. Degà i membres del Capítol Catedral, vicaris episcopals, vicari judicial adjunt, arxiprestos, delegats diocesans, preveres i diaques concelebrants, seminarista, joves vocacionats, membres de vida consagrada, fidels laics i laiques, i benvolguts tots, germans i germanes en el Senyor que participeu en aquesta Missa Crismal.

Després d’haver celebrat la Quaresma i ja a les portes del Triduum Pasqual, la Missa Crismal és una celebració centrada en Crist, en la qual són beneits els sants olis dels malalts i dels catecúmens i és consagrat el sant crisma. És  una celebració en la que hem de donar gràcies al Senyor pel do de l’Església, sagrament de Crist, i a renovar en ella els nostres compromisos baptismals i ministerials, i els preveres renovaran les seves promeses sacerdotals. Tots sou convidats a pregar pels nostres preveres i especialment pels nostres estimats mossens amb salut molt delicada i pels mossens emèrits que han donat la seva vida per l’Església al llarg de tants anys de ministeri. Avui ells no poden ser aquí entre nosaltres, però tots ells resten igualment ben units des de la pregària.

I permeteu-me que avui també us convidi a pregar de manera especial per les vocacions al ministeri ordenat. És un goig ser diaca! És un goig esmerçar la vida com a prevere! Quan durant aquests gairebé set mesos he anat participant a les reunions dels mossens i arxiprestat per arxiprestat, hem pogut entaular un sincer diàleg sobre els nostres goigs i esperances, tristeses i angoixes. Són molts els desafiaments pastorals que tenim al davant. I en les nostres reunions mensuals de formació permanent del clergat, hem conviscut i hem reflexionat que, com diria el Papa Francesc, davant la comprensible fatiga i esgotament emocional en la nostra vida i ministeri, hem de vetllar per la nostra salut, evitant de caure en l’accídia i en el decensís, evitant ser d’aquells que semblen “mòmies de museu”, que fan “cara de Quaresma sense Pasqua”, amb “psicologia de tomba”. Cal que demanem sempre al Senyor, amb molta confiança i humilitat, jo el primer, el fervor, com a dinamisme de l’esperit enfront de l’accídia. Quan en alguns moments, per causes ben comprensibles, no puguem arribar a tot com desitjaríem, quan ja no puguem més, mirem de no precipitar-nos, de no tirar la tovallola, de no engegar-ho tot a rodar, de no caure en la tristesa i amargor. Com diu el Sant Pare, en moments així, recordem que “la nostra tristesa infinita només es cura amb un infinit amor”. Preguem, amics mossens, els uns pels altres. La pregària omple de joia i goig. El Papa Sant Pau VI deia: “Alguns han abandonat la pregària i amb això l’alegria.” Preguem units i  en germanor fraterna i comunió, sostinguts els uns pels altres gràcies a la pregària. Que mai ens sentim sols. Compteu amb la proximitat dels germans mossens,  amb els fidels i la gran família de les nostres comunitats cristianes i vull que compteu sempre amb la meva proximitat, una proximitat que experimento que és mútua, per la qual dono gràcies al Senyor cada dia del gran bé que rebo comptant amb la confiança i unió en la pregària de cadascú de vosaltres i també dels fidels laics i laiques, i dels membres de vida consagrada de la nostra diòcesi. Avui és una epifania, és una manifestació de la nostra alegria perquè caminem junts en la nostra diòcesi. Permeteu-me que us agraeixi la vostra participació i donació. Formem part d’una Església sinodal en la que caminem junts.

Aquesta missa, que concelebra el bisbe amb el seu presbiteri, és com una manifestació de la “comunió” i de la “sinodalitat” dels preveres amb el seu bisbe i amb tot el Poble fidel de Déu, especialment el d’aquesta diòcesi que m’ha estat encomanada com a pastor de la mateixa. Avui és la meva primera Missa Crismal com a nou bisbe de Tortosa, i vull agrair-vos moltíssim, estimats mossens, la vostra generosa dedicació al vostre ministeri i la vostra fidelitat. Sou per a mi un referent, un testimoni. Sou un do per a tota la nostra estimada diòcesi tortosina. En una Església sinodal, és un goig esmerçar la vida “caminant junts”, «servint el Senyor amb alegria” (salm 99,2), com a pastors missioners a imatge del Bon Pastor. El dia vint-i-vuit de març de dos mil tretze, el Papa Francesc digué als sacerdots: «Sigueu pastors amb olor d’ovella»

Finalment el Sr. Bisbe ens parlà en l’homilia d’algunes de les Crides de la Missa Crismal, unes consideracions sobre algunes opcions en les que s’hauria de manifestar la nostra unció baptismal, diaconal i presbiteral, sense excloure l’episcopal.

– Tan de bo visquem que som una Església sinodal, és a dir, una Església en comunió, fraternal, una gran família de famílies, servidora i pobra, que proposa, però no imposa, allunyada d’honors mundans.

–  Tots hem de treballar en l’Església de Déu amb una fraternitat que supera el clericalisme, que valora tot el que és comú a tots els cristians, caminant junts com a germans.

–  El Senyor vol que promoguem l’alegria de l’Evangeli. «Serviu el Senyor amb alegria», sabent acceptar les nostres limitacions, lluitant contra l’orgull. Portem un tresor en gerros de terrissa i som fràgils i febles. Però som cridats a caminar en la fe amb humilitat, fent camí de servei que és camí de glòria.

Avui, el vostre bisbe també renovarà la seva promesa amb les mateixes paraules del dia de la presa de possessió d’aquesta estimada diòcesi i en aquesta catedral, el dia 9 de setembre de 2023. Entre altres coses us vaig dir: Desitjo contemplar amb la mirada de fe, el pas de Déu per les vostres vides… som cridats a viure sempre contents en el Senyor. Us agraeixo la vostra estima i germanor que m’heu mostrat des del minut zero. Preguem units i amb molta alegria, l’alegria de ser ungits en l’Ungit, l’alegria que ningú no ens la prendrà. Amén.

El presbiteri diocesà va renovar les promeses sacerdotals: “Estimats fills: celebrem la memòria anual del dia en el qual Crist Senyor va conferir el seu sacerdoci als apòstols i a nosaltres. Voleu, doncs, renovar aquelles promeses que un dia féreu davant el vostre bisbe i del poble cristià? Ho vull. … El Sr. Bisbe, dirigint-se al poble de Déu digué:  “Fills estimats, pregueu pels vostres preveres”. I el poble respongué: “Crist, oïu-nos. Crist, escolteu-nos»… Pregueu també per mi. “Que sigui fidel a l’ofici apostòlic… Que el Senyor ens guardi a tots en el seu amor i ens porti tots, pastors i ovelles a la vida eterna. Amén”.

 Quatre laiques van passar la col·lecta als fidels i una altra laica la passà al Sr. Bisbe i als preveres. Aquest any Càritas Diocesana de Tortosa destinarà les aportacions a la Campanya que ha impulsat Càritas Jerusalem davant la crisi humanitària a causa de la guerra entre Israel i Palestina. Deu preveres i tres laics van portar les ofrenes al Sr. Bisbe i durant  la presentació de les ofrenes dels sants olis, les pròpies de l’Eucaristia i la col·lecta, es va cantar l’himne: “Accepteu, oh Redemptor, el nostre cant de lloança”. El bisbe Sergi encensà l’altar i la creu i Mn. Juan Manuel Borràs, diaca permanent, encensà el Sr. Bisbe, sacerdots i fidels.

Després de la Consagració, en la pregària pels fidels difunts, es van encomanar els preveres i diaques qui des de la Missa Crismal de 2023 havien estat cridats a la casa del Pare: Mn. Enrique Aymerich Polo; Mn. Alfonso Monfort Colom; Mn. Francisco Bou Castellet; Mn. Santiago Añó López; Mn. Juan Bautista Jovaní Casanova; Mn. Llorenç Callau Borràs; Mn. Vicente Hernández Carballo; Mn. Joaquín Barberán Roca i Mn. Francisco García Monforte.

Abans de la doxologia de la pregària eucarística, el Sr. Bisbe va beneir l’oli dels malalts: “… beneïu aquest oli que hem preparat perquè els qui siguin ungits experimenten la vostra protecció en el cos i en l’esperit…”. Arribat el moment de la comunió vam cantar: “Si algú vol venir amb Mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seua creu i m’acompanyi”.  Després de l’acció de gràcies de la Comunió, el bisbe Sergi va beneir l’oli dels catecúmens i consagrà el sant Crisma, estenent en silenci els concelebrants la mà dreta sobre el Crisma.

El bisbe Sergi ens impartí la benedicció final de la celebració de la Missa Crismal. Celebració que visibilitza el ministeri sacerdotal. Diu el profeta Isaïes: “A vosaltres us diran: Sacerdots del Senyor, ministres del nostre Déu”. Aneu-vos-en en pau ens digué el diaca permanent.

Tot seguit es va compartir un dinar de germanor al Seminari. El Sr. Bisbe adreçà unes paraules: Preguem pels sacerdots que no han pogut acompanyar-nos per edat o malaltia. Entre ells Mn. Paco García Monforte, Canceller i Secretari General del Bisbat, a qui vaig conèixer abans de venir jo a Tortosa.  Càrrec que ocuparà la sra. Alba Vilaplana. També ens comentà la celebració del Jubileu de l’any 2025 i el nomenament del laic sr. Joaquim Amaré, per coordinar el Jubileu a nivell de la nostra diòcesi.

Donem gràcies a Déu per aquesta entranyable celebració eminentment sacerdotal. Preguem pel presbiteri diocesà i  perquè el Senyor ens concedeixi vocacions al sacerdoci.

Maria Joana Querol Beltrán