Celebració de la festa del Corpus Christi a la Catedral

El  dia 2 de juny, a les 12 hores, es celebrà a la Catedral la solemnitat de Corpus Christi en la que recordem el memorial de l’entrega amorosa del Senyor fins a la mort: «Feu això en memòria meva». Mons. Sergi Gordo Rodríguez presidí l’Eucaristia concelebrada pel Vicari General, Il·lm. José Luís Arín Roig, el Rector de la parròquia del Sant Crist de la Catedral, M.I. Josep Ma Membrado Blas i el Prefecte de Litúrgia, M.I. Pascual Centelles Llop. La part musical fou a càrrec del Degà del Capítol Catedralici, M.I. Víctor Cardona Eixarch a l’orgue i,el sr. Joan Redó Brunet dirigí els cants.

S’inicià la celebració amb el cant d’entrada: «Crist ens estima» i el Sr. Bisbe encensà l’altar, la Creu i la Mare de Déu de l’Estrella situada al retaule de l’altar Major. El Sr. Vicari General va fer la monició d’entrada, posant en relleu la importància de la festa que estàvem celebrant, la festa de Crist Sagramentat, compartint la taula i menjant el seu Cos i la seva Sang, per tant combregant la seva Persona. Ens vam disposar a demanar perdó pels nostres pecats i tot seguit vam cantar: «Senyor, tingueu pietat, Crist tingueu pietat» Després es van proclamar les lectures. La primera del llibre de l’Èxode (Ex 24, 3-8). El Salm responsorial 115: «Invocant el nom del Senyor, alçaré el calze per celebrar la salvació» La segona lectura de la 2a carta de Sant Pau als corintis (10, 16-18) i després de cantar «Al·leluia», Mn. José Luís Arín proclamà l’Evangeli segons Sant Marc (Mc 14,12-16. 22-26).

El bisbe Sergi inicià l’homilia saludant els sacerdots concelebrants, Degà del Capítol, el Sr. Jordi Jordan, alcalde de la ciutat de Tortosa i regidors, la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta i Cort d’Honor, xiquet i xiquetes de Primera Comunió i germans/es tots en el Senyor. Jesús va enviar els seus deixebles per a preparar el lloc on anaven a celebrar el sopar pasqual i li van preguntat: «On vols que anem a preparar el sopar de Pasqua?» (Mc 14.12). També nosaltres en la festa del Corpus contemplem i adorem la presència del Senyor en el Pa eucarístic i estem cridats a preguntar-nos: En quin «lloc» volem preparar la Pasqua del Senyor? Quins són els «llocs» de la nostra vida en els quals Déu ens demana que ho celebrem? Voldria respondre a aquestes preguntes detenint-me en tres imatges a partir de l’Evangeli que hem proclamat:

Primera imatge. És la de l’home completament anònim qui porta una gerra d’aigua, però per als deixebles es converteix en guia i els porta al lloc que serà anomenat Cenacle, i la gerra d’aigua serà el símbol per a reconèixer-lo i que ens portarà a pensar en la humanitat assedegada sempre a la recerca d’una aigua que la sadolli i la regeneri. Tots nosaltres caminem en la vida amb una gerra d’aigua perquè tenim set d’amor, d’alegria, de pau… i per apagar aquesta set profunda no serveix l’aigua de les coses mundanes, perquè només és Déu qui la pot satisfer. I continuant amb aquest «senyal» simbòlic, Jesús els diu als deixebles que podran celebrar el sopar de Pasqua on els condueixi un home amb una gerra d’aigua. Per tant per celebrar l’Eucaristia cal reconèixer abans que res la nostra set de Déu, sentint-nos necessitats d’Ell, desitjant la seva presència i el seu amor i, ser conscients que no podem anar endavant sense un Aliment i una Beguda de vida eterna que ens sostinguin en el camí. Però, avui sovint desapareix la set, no ens fem preguntes sobre Déu i cada vegada el busquem menys perquè la nostra set profunda es va esvaint  i no sentim la seva necessitat. Si ens falta la set profunda, les nostres accions són àrides. Només on hi hagi un home o una dona amb una gerra d’aigua – pensem en la Samaritana -, el Senyor es pot revelar com Aquell que dóna la vida nova que dóna sentit als nostre pelegrinatge en aquest món. Hem d’anar a trobar la gent ajudant-los a reconèixer i a despertar la set de Déu i el desig de l’Evangeli.

Segona imatge. L’habitació àmplia del pis superior de la  casa d’una person que allotja Jesús i els seus. Déu es fa petit com un tros de Pa i per això és necessari un cor gran per reconèixer-lo, acollir-lo i adorar-lo. Ens diu el Papa Francesc que adorem el Senyor perquè Ell es va donar fins a l’extrem. Es requereix una sala àmplia, perquè necessitem eixamplar el cor. L’Església ha de ser una sala àmplia, amb les portes obertes on tots, tots, tots poden entrar-hi.

Tercera imatge. És la imatge de Jesús que parteix el pa. El gest eucarístic per excel·lència que identifica la nostra fe i el lloc de trobada amb el Senyor que ens fa renéixer a una vida nova. En l’Eucaristia adorem el Déu de l’amor. Ell està en nosaltres i en vosaltres xiquets i xiquetes que ja heu rebut Jesús per primera vegada i seguireu rebent-lo. Hem de ser pa partit i mà estesa obrint el cor als germans i compartint els seus sofriments i necessitats.  I això és Càritas. El lema d’aquest any és: «Allí on ens necessites obrim camins a l’esperança». Germans i germanes, on preparem el sopar del Senyor? Sortirem amb el Santíssim Sagrament en Processó pels carrers de la nostra ciutat i ens convertirem amb una Església amb la gerra a la mà que desperta set i porta l’aigua. Obrim el cor de bat a bat a l’amor i ser la sala àmplia i acollidora on tots puguin  entrar i trobar el Senyor. Desgastem la nostra vida en la compassió i la solidaritat perquè el món vegi per mig nostre la grandesa de l’amor de Déu. Es farà aliment per a la vida del món i ens sadollarà per sempre, fins al dia en què en el banquet del cel, contemplarem el seu rostre i ens alegrarem sense fi.

A continuació de les pregàries, dues xiquetes i un xiquet van portar el pa, el vi i l’aigua i quatre persones grans la col·lecta destinada a Càritas Diocesana. Arribat el moment de la Comunió vam cantar: «Jo sóc el Pa de Vida».

Tot seguit de l’acció de gràcies després de la Comunió s’exposà el Santíssim amb el cant «Pange lingua gloriosi» i va sortir la Processó fins arribar a la plaça de l’Ajuntament on hi havia com tots els anys una taula preparada per a deixar la Custòdia i una gran catifa de flors amb els símbols eucarístics. Es proclamà l’Evangeli segons Sant Marc (14,12-16.22-26) i el Sr. Bisbe en va fer un breu comentari: Avui els nostres carrers de Tortosa tenen les portes i les finestres obertes perquè passa Jesús. Deixem que entre en les nostres cases i sobretot en els nostres cors. Avui Israel i Palestina, la terra de Jesús està en guerra, com també Ucraïna i altres països d’Àfrica. Demanem al Senyor per la pau al món, a totes les famílies i al cor de totes les persones. Jesús ara beneirà els xiquets, els malalts, els que no tenen casa, els necessitats, els més desfavorits de la societat, els qui no tenen pa. Senyor, Vós sou el Pa Diví baixat del cel. Que com diu Càritas Diocesana en el lema d’aquest any, que siguem camí que obre a l’esperança. Que ens donem als altres i donem el que és nostre. Que siguem pa partit que arribi als germans. El bisbe Sergi ens donà la benedicció amb el Santíssim mentre vam cantar: «Cantemos al Amor de los amores». Continuà la Processó fins la Catedral. Allí donà gràcies als xiquets i xiquetes que havien rebut aquest any per primera vegada Jesús i que el puguen rebre moltes vegades, També donà gràcies a l’Ajuntament, a l’Arxiconfraria i a la Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta i a tots els qui havíem participat de la solemnitat de dia de Corpus. També ens digué que no oblidem l’home que portava la gerra d’aigua de qui no sabem el nom, i que el més important era tenir sempre set de Déu; així com tampoc hem d’oblidar la sala gran que van deixar a Jesús per celebrar el sopar pasqual. L’Església és la sala gran on hi cabem «tots, tots, tots» com diu el Papa Francesc. Cal obrir a tots els nostre cor.

Donem gràcies a Déu per aquesta solemne celebració del dia de Corpus Christi. La primera que ha celebrat el nostre bisbe Sergi  des de que fou anomenat pel Sant Pare bisbe de la nostra estimada diòcesi de Tortosa.  Que per molts anys pugui seguir celebrant-la

Maria Joana Querol Beltrán

X