Celebració de la festa de la Sagrada Família a la Catedral

En l’ambient de les festes de Nadal, celebrem la festa de la Sagrada Família de Natzaret on Jesús va anar creixent en edat i en gràcia. La família és una realitat tan estimada per Déu, qui va voler que el seu Fill nasqués en una família. En la Família de Natzaret veiem com Maria i Josep accepten la voluntat de Déu, i quan l’àngel li demana que aculli a casa seua a Maria i Jesús, Josep és un testimoni d’obediència a la voluntat de Déu. Jesús va créixer en la fe, seguint l’exemple dels seus pares. Els membres d’una família cristiana són testimonis de la fe uns pels altres.

El divendres, 30 de desembre, es celebrà a les 18 h. a l’altar major de la Catedral la festa de la Sagrada Família. La Missa fou celebrada per Mn. Josep Ma Membrado, rector de la parròquia del Sant Crist de la Catedral. El Patronat Escolar Obrer de la Sagrada Família  preparà la celebració. Els cants foren a càrrec de Toni Caballol..

Després de la monició d’entrada que ens convidava amb tot el goig a contemplar la Sagrada Família de Natzaret, model a imitar per totes les famílies, i el cant d’entrada: “Jerusalem, Jerusalem, treu-te el vestit de la tristesa; Jerusalem, Jerusalem, canta i dansa pel teu Déu”, mossèn Josep Ma Membrado inicià l’Eucaristia. Tot seguit del cant “Glòria a Déu a dalt del cel” es van proclamar les lectures. La 1ª del primer llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 3, 2-6. 12-14). El Salm responsorial 127:“Feliços els fidels del Senyor, que viuen seguint els seus camins”.  La  2ª  lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (3, 12-21). Després  de l‘Al·leluia, Mn. Membrado proclamà l’Evangeli segons sant Mateu (Mt 2, 13-15. 19-23).

Tot seguit en l’homilia ens digué que les famílies cristianes han d’imitar les virtuts domèstiques de la Família de Natzaret. Podríem preguntar-nos: Seguim avui tots els seus exemples? En cada època i circumstància la família concreta ha de buscar la seua manera de viure cristianament la relació familiar. Ens pot ajudar per a la nostra reflexió meditar les lectures pròpies de la Missa d’avui.

1a lectura: “Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandones mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu…”. Aquestes paraules són un exemple permanent que mai pot oblidar un cristià: el respecte, estimació i ajuda envers els seus pares.

En la 2a lectura sant Pau recomana als cristians de Colosses. “Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat., de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres i, si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat… L’amor tot ho lliga i perfecciona…”

No us sembla que les nostres relacions familiars amb massa freqüència estan molt lluny dels consells de sant Pau? Cal esforçar-nos en el si de les nostres famílies per aconseguir les recomanacions que ens fa l’apòstol. És inevitable que de vegades sorgeixin motius de queixa, no tots pensem igual, però no podem convertir la nostra vida familiar en una reivindicació exigent amb els altres membres. Malgrat les situacions de crisi que de vegades es donen, és cert que la família constitueix un nucli privilegiat per a les relacions humanes escollides des de la llibertat, gratificants i propícies per a la convivència personal, social i religiosa de les persones. Davant de situacions noves, diverses i de vegades conflictives, hem d’intentar contemplar un tipus de família que sigue autèntic, valuós i compromès. La família és escola d’estimació, gratuïtat, confiança, generositat… Hem d’educar en l’amor i per amor, en la llibertat, en el respecte mutu i en la solidaritat. Una família cristiana no pot viure de manera continuada en la queixa davant les dificultats, tot al contrari; la vida en la família és plena, quan es viu en la fe, en la pregària i en l’agraïment.

Abans d’acabar l’homilia vull remarcar tres actituds que ajuden en la convivència: a) Els defectes no són exclusius dels altres,ja que tots tenim els nostres propis. b) La millor manera d’ajudar els altres a superar-los és la cordialitat, la paciència i el bon humor. c) Cal veure sempre les qualitats dels altres membres de la família. Donem gràcies a Déu en aquesta Eucaristia per tot l’amor, la generositat i l’esforç que hi ha en les nostres famílies i preguem Déu que ens ajude en descobrir com viurien avui en les nostres circumstàncies Jesús, Maria i Josep, tot i recordant que tots formem part de la mateixa família, la família de Déu. Que el Senyor ens acompanye. Així sigue.

Les pregàries, després de pregar pel l’Església, pel papa Francesc i pels nostres pastors, es van dedicar especialment a les famílies: Per les famílies cristianes que celebren aquestes festes de Nadal enmig del dolor; per les que no tenen treball; per les que viuen problemes greus; per les nostres famílies i per nosaltres que aquestes festes ens omplim de goig i esperança.

El cant de l’ofertori fou: “No fixeu els ulls en ningú més que en Ell” i el matrimoni Cesc Caballé i Anna Cases vam portar les ofrenes del pa i del vi. Arribat el moment de la Comunió vam cantar: “ He nascut en un poble, en un bany de llibertat, nascut en el poble de Crist”. Després de la benedicció vam venerar la imatge del Nen Jesús, mentre cantàvem unes nadales. Finalment el cant dedicat a la Mare de Déu: “El Magnificat”

En acabar, com tots els anys excepte els de la pandèmia, ens vam retrobar a l’Espai Patronat on vam compartir un piscolabis i vam gaudir d’una bona estona d’amistat i records.

Que l’amor en el si de les famílies augmente cada dia i  la Sagrada Família de Natzaret ens hi ajude i beneeixi les nostres famílies; i aquells joves que ja l’han formada o encara han de formar-la, tinguen l’exemple de la Família de Natzaret que porta a la veritable felicitat. Donem gràcies a Déu per la celebració i que es compleixin les paraules del Papa Francesc amb motiu de la Jornada de la Sagrada Família: “Santa Família de Natzaret, feu també de les nostres famílies un lloc de comunió i un cenacle d’oració, autèntiques escoles de l’Evangeli i petites esglésies domèstiques”.

      Maria Joana Querol Beltrán

X