Celebració de la festa de la Immaculada Concepció a la Catedral
El dia de la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, és celebrà a la Catedral la Missa Estacional presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal i concelebrada per sis preveres, dels quals cinc eren del Cabildo. Hi havia una representació de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta i de la Cort d’Honor. La part musical fou a càrrec de mossèn Víctor Cardona a l’orgue i Raül Martínez dirigí els cants.
Amb el cant d’entrada: “Filla de Sió” i les paraules del Sr. Bisbe: “En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. La pau sigui amb vosaltres”, s’inicià la celebració. Tot seguit el Sr. Vicari General, Il·lm. José Luís Arín, va fer la monició d’entrada: Avui, celebrem la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Verge Maria. Privilegi singular de Déu, plena de gràcia des de la Concepció. Ella anava acollint la gràcia de Déu, fent-la fructificar. La plena de gràcia que en tot moment va saber acollir la voluntat de Déu. Que Ella ens il·lumine avui i sempre.
La 1ª lectura del llibre del Gènesi (3, 9-15.20). El Salm responsorial 97: “Cantem amb veu exultant, el nom del Senyor”, fou tot cantat per Raül Martínez. La 2ª lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (1. 3-6. 11-12). Després de l’Al·leluia, Mn. Ramon Labernié proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (1, 26-38)
Tot seguit de donar el Sr. Bisbe la benedicció amb el llibre de la Paraula de Déu, inicià l’homilia saludant l’Il·lm. Sr. Vicari General, membres del Capítol Catedralici, germans en el sacerdoci i germans i germanes tots en el Senyor. Avui, festa de la Immaculada Concepció, contemplem Maria en allò que és més íntim de la seua persona. Quan ens acostem davant una persona que sabem com es diu, on treballa, a quina família pertany, pensem que la coneixem, però molt superficialment, perquè no coneixem el seu interior.. En el cor de les persones no podem entrar-hi. La vida de la Mare de Déu externament no té res extraordinari, no manifesta cap signe de grandesa, és una dona senzilla del poble, i la seua vida no es distingia de les altres famílies de Natzaret. Però, en la humilitat de la seua vida. era plena de gràcia des del primer moment de la seua existència.
En l’Evangeli hem escoltat les paraules de l’àngel: “Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu”. El que l’àngel li va revelar era un secret que Maria el vivia en el seu interior i ningú coneixia. Tenia la plenitud de la gràcia, però era una criatura senzilla. Com és la plena de gràcia, és contemplant-la com hem de viure la gràcia de Déu. En la primera lectura que hem proclamat veiem les mostres del signe del pecat. El primer signe és la por, quan ens haurem de presentar davant Déu. “El Senyor Déu el cridà i li digué: On ets?Ell li respongué: He sentit que us passejàveu pel jardí…he tingut por i m’he amagat”. El segon signe és la insolidaritat entre les persones. Si el designi de Déu era que la humanitat formés una sola família, el pecat s’hi va interposar. El bé ha de lluitar constantment perquè la imatge de Déu es faci realitat. Maria es presenta com una criatura plena de gràcia. L’àngel li diu: “No tinguis por, Maria; Déu t`ha concedit el seu favor”. Si Adam va tenir por de trobar-se amb Déu, l’àngel li diu a Maria que no tingui por.
Maria viu l’obediència de la fe que naix de l’amor. El sí de Maria es un acte de solidaritat amb tota la humanitat. La gràcia ha fet de Maria una Mare de misericòrdia envers tota la humanitat. L’àngel li revela que Ella és plena de gràcia i la viu en una plenitud extraordinària. Des del moment de la seua concepció ha estat alliberada del pecat, i per això ha viscut plenament l’Evangeli. La vida de Maria està caracteritzada per la senzillesa i la humilitat. Ha penetrat tant en la Paraula de Déu, que ha viscut d’una manera tan harmònica, que viu l’Evangeli de tal forma, que en Ella tot és perfecte. Això no significa que no sigue una criatura humana, ja que ha viscut el dolor en molts moments de la seua vida, però la plenitud de la gràcia l’ha portada a viure sense desconfiança respecte la voluntat de Déu. Ella és el mirall on els cristians ens hem de mirar. Maria és la Immaculada, la sense taca. En Ella es fa visible la gràcia de Déu en tota la plenitud, bellesa i esplendor. En nosaltres el sí no és com el de Maria i necessitem la gràcia que ens ajude a viure la vida en alegria i que ens faci més solidaris amb tota la societat. Maria és el mirall que ens descobreix la gràcia i les taques de la nostra vida. Que aquest Nadal el visquem com Maria el va viure. Que així sigue.
Arribat el moment de la comunió vam cantar el “Magnificat”. I al final de la solemne celebració, el Sr. Bisbe impartí la Benedicció Papal amb indulgència plenària, tot pregant pel Papa Francesc, pel nostre Bisbe Enrique i per la Santa Mare Església. “Per la intercessió dels apòstols sant Pere i sant Pau, que us beneeixi Déu Totpoderós, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”. Germans i germanes, aneu-vos-en en pau, foren les paraules de comiat. Amb un cant a la Mare de Déu, finalitzà la celebració.
Maria Joana Querol Beltrán
