Celebració de la festa de la Immaculada Concepció a la Catedral

El dia de la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, és celebrà a la Catedral la Missa Estacional presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal i concelebrada pel Cabildo Catedral i per Mons. Jordi Bertomeu. Aquesta Eucaristia fou l’última que celebrà a la Catedral essent bisbe de la diòcesi de Tortosa. Al dia següent marxava ja a l’arquebisbat de València per prendre possessió com Arquebisbe, el dissabte 10 de desembre de 2022. La part musical fou a càrrec de Mn. Víctor Cardona a l’orgue i Mn. Josep Alanyà dirigí els cants.

Amb el cant “Hija de Sión” s’inicià la celebració. El Sr. Bisbe encensà l’altar i la Creu i tot seguit el Sr. Vicari General, Il·lm. José Luís Arín, va fer la monició d’entrada, remarcant que en el camí de l’Advent venerem la Verge Maria, la plena de gràcia, que amb el seu sí es va fer realitat la vinguda de Jesús. Celebrem avui la festa de la Immaculada, la Mare de Déu i Mare nostra.

Després de cantar “Glòria a Déu a dalt del cel”, es van proclamar les lectures. La 1a del llibre del Gènesi (Gn 3,9-15.20). El Salm responsorial 97: “Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses”. La 2a lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef  1, 3-6. 11-12) i Mn. Carlos Garcia proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 1, 26-38). En finalitzar les lectures, el Sr. Bisbe donà la benedicció amb el llibre de la Paraula de Déu.

El Sr. Bisbe inicià l’homilia saludant l’Il·lm. Sr. Vicari General, M.Is. membres del Capítol Catedral, Mons. Jordi Bertomeu, germans i germanes tots en el Senyor. Celebrem avui la festa de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, en el temps d’Advent que estem vivint. La segona lectura que hem proclamat ens parla del projecte de Déu sobre cadascú de nosaltres, projecte d’amor i de gràcia. Els efectes del pecat són ben visibles, però destaca molt més el signe de l’amor i de la gràcia de Déu que el pecat. Déu abans d’existir nosaltres ens va destinar a que fórem els seus fills i això es realitzà a través dels seu Fill. Un projecte d’amor molt més gran que el projecte que podem imaginar. No el podem imaginar perquè és un amor superior a les nostres obres i als nostres mèrits. El projecte de Déu és  un projecte de vida.

La primera lectura ens presenta el gran amor de Déu. Sovint trobem persones que ens estimen, però no estem mai contents perquè desitjaríem més i que ens estimessin  com nosaltres voldríem. Sempre desitgem més; aquesta persona m’estima, però no tant com jo voldria. Déu creà els nostres pares, Adam i Eva. Déu volia que l’estimaren, però no es van conformar en allò que els va donar, i tot i saber que Déu els estimava, van desconfiar del seu amor. Aquesta lectura del Gènesi ens porta a una reacció dels nostres pares i aquest no és el camí per a rebre l’amor de Déu. Es necessita un cor humil, un cor senzill, un cor atent a la voluntat de Déu i que sàpiga agrair l’amor i els regals que ens dóna.

Per això en l’Evangeli apareix la figura de Maria qui està embolcada de l’amor de Déu i de la seua gràcia. “L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu. Ella es torbà en sentir aquestes paraules…” Com serà que Déu s’hagi fixat en mi que sóc una pobra esclava seua? La humanitat ha de retornar al pla salvador de Déu. Maria és l’esclava del Senyor. Els primers pares es presenten davant Déu, però fugint d’Ell. Maria es presenta davant Déu amb tota la seua humilitat. Hem d’acceptar ser els esclaus del Senyor, atents a les seues coses i obedients a la seua voluntat. Hauríem de ser una humanitat agraïda i viuríem en l’alegria cristiana. Que en el camí de l’Advent, Maria ens ajude a viure el veritable amor a Déu i vivint-lo amb perfecta alegria. Que així sigue.

A continuació del Credo es van fer les pregàries i una va ser per al nostre bisbe Enrique: Preguem per qui fins ara ha estat el nostre bisbe; que el Senyor l’ajude en aquesta nova missió que té encomanada. Arribat el moment de les ofrenes es va portar pa, vi, aigua i la col·lecta que s’acabava de fer. Tot seguit es tornà a encensar l’altar i la Creu i el Sr. Vicari General encensà el Sr. Bisbe, els concelebrants i tots els fidels.

Durant la comunió vam cantar el “Magnificat” i després de la pregària del Sr. Bisbe, el Sr. Vicari General, abans de la benedicció final ens digué que el Sr. Bisbe impartiria la benedicció amb indulgència plenària: “El venerable pare Enrique, per la gràcia de Déu bisbe de Tortosa, impartirà la benedicció amb indulgència plenària… Preguem Déu pel nostre papa Francesc, pel nostre bisbe Enrique, per l’Església i per tots nosaltres.  El Sr. Bisbe ens donà la benedicció final amb indulgència plenària.  Per intercessió dels apòstols sant Pere i sant Pau, que us beneeixi Déu Pare Totpoderós, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Aneu-vos-en en pau.

Després de la benedicció, ens vam acomiadar de la Mare de Déu en el dia de la seua festa de la Immaculada Concepció, amb el cant: “Tota pulchra es Maria”.

Maria Joana Querol Beltrán

X