Celebració de diumenge de Rams

El dia 28 de març, a les 12 hores, es celebrà a la Catedral la Missa del Diumenge de Rams. Commemoració de l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem i pòrtic festiu que dóna inici a les celebracions de Setmana Santa. Van concelebrar amb el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal, tres preveres, tots membres del Cabildo: Mn. Josep Ma Membrado, M.I. Francisco García i M.I. Pascual Centelles. A l’orgue, M.I. Víctor M. Cardona. Els cants va dirigir-los Joan Redó.

Amb els cants “Hosanna Filio David” i “Lauda Jerusalem, Dominum” s’inicià la celebració, i els celebrants van traslladar-se al fons de l’altar major i des d’allí el Sr. Bisbe beneí les palmes: “Preguem: Déu omnipotent i etern. beneïu aquests rams…” Tot seguit Mn. Membrado proclamà l’Evangeli de sant Joan (Jn 12, 12-16) i després de la monició “Germans estimats: Imitem el poble que aclamava Jesús i caminem en pau”, van desplaçar-se al presbiteri cantant: “Hosanna al Fill de David!”

A continuació es van proclamar les lectures. La primera del llibre d’Isaïes (Is 50, 4-7). El Salm responsorial tot cantat: “Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?” La segona lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 2, 6-11) i Mn. Membrado, Mn. García i el sr. Amaré van proclamar  la Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc (Mc 14, 1-15, 47). Tot seguit l’homilia del Sr. Bisbe.

Molt Il·lustre Capítol Catedralici, Sra. Alcaldessa, Regidors, autoritats, Presidenta de les Confraries de Setmana Santa, germans i germanes tots en el Senyor. Estem celebrant la festa del Diumenge de Rams, pòrtic de la Setmana Santa. Els detalls que ens presenta la Passió  del Senyor que acabem de proclamar són molts i durant aquesta Setmana podem meditar els diferents punts.

La Passió del Senyor ens situa en la realitat de la nostra vida. És com un mirall on ens veiem retratats, perquè en les actituds de la Passió veiem la nostra manera de reaccionar. Diu el profeta Isaïes que Jesús fou obedient fins a la mort i una mort de creu. Durant tota la seua vida va mantenir la coherència fins a la mort. Jesús en tot moment va dir la veritat i es confià plenament al seu Pare.

Podem contemplar els deixebles que diuen que no l’abandonaran. Tres vegades va dir Pere que no abandonaria el Senyor, però, “Jesús li respongué: T’ho dic amb tota veritat: Avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades” “Ni que hagi de morir amb vós, no us negaré” “I tots els altres deien el mateix”.  Però quan arriba l’hora de la dificultat i Jesús és condemnat, tots l’abandonen.

També estan les dones que mai havien discutit entre elles quina seria la més important. Elles no abandonen el Senyor i seran les primeres en viure el goig de la Resurrecció i com no tenen ambicions li són fidels. Trobem els poderosos que han condemnat Jesús. No busquen la veritat i acaben assegurant-se els seus plans. Però, enmig de tanta crueltat que trobem al llarg de la Passió, estan els personatges que ajuden el Senyor: Simó de Cirene que ajuda Jesús a portar la creu, el Centurió a qui Pilat cridà per informar-se si Jesús ja era mort i Josep d’Arimatea que demanà enterrar el cos del Senyor.

Enmig de tanta injustícia trobem el que queda en el cor de les persones. Trobem Déu. On està Déu en la Passió de Jesús? Ell li havia demanat que si era possible apartés aquell calze.  Encara que aparentment Déu abandona el seu Fill, ens diu sant Pau: “S’abaixà i es feu obedient fins acceptar la mort i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús” Quan Jesús és enlairat, és un anunci de la victòria, que és la potència de l’amor més fort que la prepotència del món. Mirem Jesús Crucificat qui es va confiar al Pare i li va concedir aquell nom sobretot altre nom. Que la creu del Senyor ens ajude a mantenir l’esperança en les dificultats de la vida. Que així sigue.

Després del Credo i les pregàries, el bisbe Enrique encensà  l’altar i la creu. Durant la comunió vam cantar: “Sempre que m’invoqui, l’escoltaré”. Abans de la benedicció final, el Sr. Bisbe ens digué: Us desitjo una bona Setmana Santa. Donem gràcies a Déu que aquest any  podem celebrar els actes litúrgics, ja que l’any passat no va ser possible a causa de la pandèmia. Esperem que l’any vinent puguem  celebrar-los com sempre. Tot seguit ens donà la benedicció final: Que us beneeixi Déu Totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant. Amén. Amb l’alegria d’aquesta celebració en què hem iniciat la Setmana Santa, podeu anar-vos-en en pau.

Maria Joana Querol Beltrán