El dia 21 de gener, solemnitat dels sants Fructuós, bisbe, i els diaques Auguri i Eulogi, tingué lloc a les 18 h. a la Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de Tarragona, la celebració de l’Eucaristia amb motiu del 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense, presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas i concelebrada pels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya, abats de Montserrat i Poblet i alguns preveres.  La part musical de la celebració fou a càrrec del “Cor dels Amics de la Catedral de Tarragona”

S’inicià la celebració amb una salutació en la que es donà la benvinguda als pares i mares conciliars i els qui a través del web de l’arquebisbat de Tarragona podien seguir la retransmissió des de casa, donades les circumstàncies del moment present a causa de la pandèmia. Tot seguit l’agraïment per la presència de l’arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, Cardenal, dels bisbes i bisbes auxiliars de les diòcesis catalanes, abats de Montserrat i Poblet, abadessa del monestir de Vallbona de les Monges, Capítol Catedralici, preveres i diaques, representant de l’església rumanesa de Tarragona, Consell Pastoral Diocesà de Tarragona i tots els responsables d’activitats pastorals. Gràcies per ser-hi en comunió de cor i d’esperit, així com també els encarregats de retransmetre la celebració de la Missa. Sigueu tots benvinguts.

El cant d’entrada: “Més abrandats per l’amor de Crist que per les flames del foc…” Les primeres paraules del Sr. Arquebisbe de Tarragona foren de benvinguda a tots en aquest dia dels Sants màrtirs. Invoquem-los en aquests moments inicials de la celebració. Després del Glòria, es van proclamar les lectures pròpies del dia. La primera del llibre del profeta Daniel 3, 14-20.91-92.95. El Salm responsorial 33: “El Senyor m’ha escoltat, res no m’espanta”. La segona lectura de la carta dels cristians Hebreus 10,32-36 i l’Evangeli segons sant Joan 17,11b-19.

Abans de l’homilia es donà lectura al martiri dels sants, Fructuós, bisbe de Tarragona i els seus diaques Auguri i Eulogi qui van ésser martiritzats amb ell. De la seva vida només ens han arribat les actes del seu martiri. Segons aquest document, en el context de les persecucions anticristianes de l’emperador Valerià i d’Emilià, governador de la província Tarraconense, ordenà l’arrest del bisbe Fructuós el 16 de gener 259 i juntament amb ell, també foren fets presos els seus diaques, Auguri i Eulogi. El dia 21 de gener van ser jutjats i condemnats a cremar-los el mateix dia en l’amfiteatre. La comunitat cristiana tarraconense donà sepultura als cossos. Acabà amb les paraules: Oh, màrtirs benaurats, que ara esteu a la dreta del Crist, intercediu per nosaltres. Beneït sigue el Pare, el Fill i l’Esperit Sant.

El Sr. Arquebisbe de Tarragona, inicià l’homilia saludant tots els qui de manera presencial participàvem de la celebració i els qui la seguien des de casa. Cada dia 21 de gener, Tarragona celebra la festa dels sants màrtirs, qui formen part de la història de la ciutat. Avui al matí s’ha celebrat a la capella de sant Fructuós de la Catedral, la pregària i lectura de la Passió del Sant Aquest martiri el cita sant Agustí en un dels seus sermons. Enguany, malgrat les restriccions per la pandèmia, podem celebrar la cloenda del CPT el qual es qualifica com a do de Déu i voldríem que esdevingués com a pauta de referència.  Fa 25 anys, tal dia com avui, celebràvem la seua apertura. Després d’aquesta celebració es farà un document: “Esperit, què dius als bisbes de la Tarraconense?”. Serà presentat per l’arquebisbe Omella, aquí a la Catedral. El CPT es proposà com a denominador comú l’evangelització. No hi ha conversió personal, ni la purificació dels estaments eclesials tenen efecte, sense la pregària unànime, la qual enriqueix la notícia de Jesús. Unes idees dels escrits del bisbe de Vic, Josep Torres i Bages, fa 125 anys, ens hi poden ajudar: L’Església es basa en els consell de la Providència Divina. La religió és una perfecció sobrenatural de la naturalesa. Parla també de les grans assemblees eclesiàstiques que en diem concilis, que poden ser també concilis provincials i sínodes.

Avui, al final de l’Eucaristia es farà públic el document: “Esperit, cap on guies les nostres esglésies?” fet pels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya ala 25 anys del Concili Provincial Tarraconense. La CET vol avançar i malgrat les incerteses d’avui, el llibre romandrà a l’arxiu del nostre poble. El Papa Francesc, en l’encíclica “Fratelli Tutti” parla dels trets propis de l’Església i ens diu que l’església formem una família i, encara que cadascú estima la seua pròpia terra, estimem l’església catòlica de llevant fins a ponent, com deia Sant Fructuós. Ens diu el Papa que cal escoltar-nos i comprendre’ns buscant punts de contacte mitjançant el diàleg. També ens diu el Papa que continuïn gastant-se herois en el cor de la nostra societat. En les converses, xarxes socials, formació d’infants i joves… hem de portar concòrdia, esdevenint missatgers de pau. Unir-nos germans i germanes és de veritat el que val la pena.  Ens diu Torres i Bages que la religió és com l’aire que tothom respira. El CPT fou una gran experiència eclesial i vol ajudar el poble de Déu mitjançant l’Esperit Sant, a esdevenir forts en la fe.  Ens cal a tots plegats fer dels documents conciliars un doll d’aigua que pugui donar flors i fruits a les nostres esglésies. És molt cristià saber esperar. Com diu el Salm responsorial d’avui: “El Senyor m’ha escollit, res no m’espanta”. Som el resultat del somni esperançat de Jesús que prega per nosaltres i ens confia les seues paraules. A la llum del Concili i dels nostres màrtirs, se’ns ofereix l’ocasió de renovar la nostra església, una església acollidora que porta el missatge que trobem en el si de l’amor de Déu.

Després del Credo, un diaca va fer les pregàries, demanant al Senyor pel Papa, per l’església, especialment per totes les diòcesis amb seu a Catalunya, pels religiosos, religioses i laics; pels malalts, en especial pels que pateixen la pandèmia, perquè troben consol i pau; pels qui no tenen treball; pels empresonats, pels exiliats i pels pobres i més necessitats, que l’església els demostre l’amor que el Senyor té per ells. Demanem també pels pares i mares conciliars i pels qui han passat ja a la Casa del Pare i per tots els qui ens hem reunit en aquesta celebració.

Abans de la benedicció final, unes paraules del cardenal Omella: Benvolguts germans i germanes. L’home proposa i el Senyor disposa. Havíem programat molts esdeveniments per celebrar els 25 anys del Concili, però han sorgit dificultats inesperades. Avui surt a la llum el llibre “Esperit, cap on guies les nostres esglésies?”. Està format per cinc capítols: I) El CPT, un esdeveniment sinodal i de comunió. II) L’Església, poble de Déu que surt a  anunciar l’Evangeli. III) La Paraula de Déu i els sagraments, centre de la vida cristiana. IV) Una església per als pobres i els qui viuen a les perifèries. V) El camí conjunt de les esglésies amb seu a Catalunya. La convocatòria del CPT  l’any 1994 per l’arquebisbe Torrella: “Esperit, què dius a l’Església de la Tarraconense?” i la “recognitio” l’any 1996 per part de Roma, van ser un motiu de joia. En nom de la CET ens comprometem a seguir treballant en les resolucions del Vaticà II i del CPT. I volem fer-ho invocant Santa Maria de Montserrat, patrona de Catalunya i Sant Josep. Acabà amb una pregària. Felicitats!!! Tot seguit esclatà un fort aplaudiment.

Mons. Joan Planelles ens donà la benedicció solemne i cadascú des dels nostres llocs vam venerar les relíquies dels Màrtirs. Després dels Goigs de Sant Fructuós, vam ser obsequiats amb el llibre “Esperit, cap on guies les nostres esglésies?”

Amb l’alegria d’haver celebrat el 25 anys del CPT,  ens vam acomiadar amb el desig de seguir les orientacions dels nostres bisbes de la CET, respecte el Concili. Donem gràcies a Déu.

Maria Joana Querol Beltrán