CAMPANYA CONTRA LA FAM EN EL MÓN 05-02-2017

El proper diumenge les nostres parròquies s’uniran a la campanya contra la fam, organitzada per l’associació Mans unides. La visita pastoral m’ha permès constatar la vitalitat d’aquesta associació en la nostra diòcesi, que es manifesta en la gran quantitat d’iniciatives que es realitzen en molts dels nostres pobles. La col·lecta de diumenge vinent ens ofereix a tots els qui participem habitualment en la celebració de l’Eucaristia la possibilitat d’unir-nos a aquesta causa tan justa.

És important que recordem algunes dades sobre aquest problema per a tindre una idea de les seues dimensions. Actualment 795 milions de persones passen fam en el nostre món. Però aquesta dada es refereix a aquelles que, al tindre uns ingressos menors a 1,5€ diaris, no tenen suficients aliments per a viure dignament. La xifra s’engrandiria si ens plantegem la qüestió des de la perspectiva del dret de tota persona a l’alimentació, que és quelcom més que tindre lo necessari per a subsistir. Consisteix en el dret a tindre accés, d’una forma regular, permanent i lliure, siga directament o comprant amb els propis diners, a una alimentació qualitativa i quantitativament adequada i suficient, segons les tradicions culturals del poble del qual forma part el consumidor, de manera que la persona tinga garantida una vida psíquica i física sense angoixa pel futur, satisfactòria i digna.

A més, no podem oblidar el que va dir el papa Sant Joan Pau II en 1992: “Hi ha menjar per a tots, però no tots poden menjar”. Mentre tantes persones passen fam, en països desenvolupats el consum excessiu d’aliments i el seu malbaratament és un fenomen quotidià: 1300 milions de tones d’aliments aptes per al consum (1/3 de la producció total en el planeta) són desaprofitats. També avui estem assistint al fenomen de la mercantilització dels aliments, que en una economia caracteritzada per l’especulació, han deixat de ser menjar per a saciar la fam i s’han convertit en un actiu financer per a especular i guanyar diners, amb la qual cosa es dificulta encara més l’accés a l’alimentació als més pobres.

Si considerem el problema des d’aquesta perspectiva, podem entendre millor l’opció de Mans unides, que vol plantar-li cara a aquest problema, no sols lluitant contra la fam, sinó fent front a les causes que la provoquen. Per això es financen projectes per lluitar contra el subdesenvolupament cultural i material que està en l’origen d’aquesta nafra del nostre món, com poden ser: la promoció de cultius per a diversificar la producció agrícola; la construcció de sitges per a guardar el gra; l’organització de campanyes per a sensibilitzar sobre el dret a l’alimentació, sobre el problema del desaprofitament dels aliments i la necessitat de canviar els hàbits de consum en les societats desenvolupades.

La fe cristiana ens porta a una visió de l’home com a ésser amb una dignitat que és igual en totes les persones, i a pensar que si tenim prou per a viure dignament, la millor forma d’agrair-ho a Déu és compartint amb el germà que no té. Poder ajudar al necessitat és una gràcia de Déu perquè ¿què tenim que no hàgim rebut?

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X