Benicarló celebra la vuitena edició de la Nit de Maria en la vespra de l’Assumpció
- Un grup de fidels s’ha reunit per pregar, escoltar l’Evangeli i oferir diverses actuacions festives en honor a la Mare de Déu
- L’acte s’ha celebrat a la parròquia de Sant Bertomeu, la nit del 14 d’agost, com a «aperitiu» de la solemnitat mariana
(20-08-2026) L’església de Sant Bertomeu de Benicarló va acollir, el divendres 14 d’agost, la vuitena edició de la Nit de Maria. En la vespra de la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu, un grup de fidels va reunir-se per compartir una estona de pregària, escoltar l’Evangeli i oferir diferents actuacions festives en honor a la Verge, sota l’advocació de Maria, Magnifica Humanitas.
Manuel Ferrer, un dels organitzadors de l’acte, defineix la Nit de Maria com «l’aperitiu» de la gran festa de la seva Assumpció al Cel en cos i ànima. Durant la celebració, diversos participants van aclamar «la Senyora, que és Filla de Déu Pare, Mare de Déu Fill i esposa de Déu Esperit Sant». Ho van fer amb cançons —«creer sencillamente como nuestra madre, aún sintiendo miedo, estando frío, teniendo dudas», acompanyada de la guitarra per Juan Pablo— i amb els versos «delicats i senzills» de Dante —«Vergine Mare, figlia del tuo Figlio»—, per Joan Marc.
Vicente va acompanyar la celebració amb l’orgue i Ximo amb els seus cants.
Segons explica Manuel Ferrer, també van oferir-se a la Verge Maria els «piropos» encesos a l’Assumpció, per Antonio Llorens; les delicades paraules del matrimoni Josep Lluís-Diana («Manojito de imposibles a la Santísima Virgen»), tenint presents les dues mares: la del Cel i la de la Terra; i la intervenció Conchín, «que sempre s’allibera d’aquests pesos que s’enganxen a l’esperit, entonant piropos a Ella, amb la seva veu emocionada». Per la seva part, Iván i Manolo van contar un sopar a la casa sempre oberta de Maria, que no es cansa, mai, d’esperar, i mossèn Juan Andrés va elevar l’oració de la parròquia a la Mare.
També van enviar els seus versos Luz Stella, des de Colòmbia («Mi madre María») i Mari Carmen, des de Morella («Tot per Maria, acompanyada de Jesús»). La celebració va estar acompanyada pel «melodiós i fascinant embolcall» de l’orgue a les mans de Vicente i els cants plens d’alegria de Ximo. La sessió va finalitzar amb el «bellíssim cant» del Magnificat, del qual Benet XVI va dir: «el Magnificat, aquesta gran poesia que va brollar del cor de Maria, que reflecteix tota la seva ànima, tota la seva personalitat. Aquest cant és un retrat, una veritable icona de Maria tal com és».
«Maria, sempre tan acollidora i tan desitjosa de la nostra felicitat. Ella com a orant, com a acollidora de tots, com a mare que busca la salvació de tots, com la humil, la servidora, la que mostra el camí cap a Jesús. Gràcies a tots els qui ens van acompanyar», conclou Manuel Ferrer.
Invitació a l’acte.
