BATEJATS I ENVIATS 15-09-2019

Amb la finalització del temps de vacances les institucions educatives i eclesials van recuperant progressivament la normalitat. Enguany el començament del nou curs en l’Església està marcat per la celebració del mes missioner extraordinari convocat pel papa Francesc, per commemorar el centenari de la promulgació de la carta Maximum illud del papa Benet XV. Es tracta d’un document important, en primer lloc pel context històric en el qual va ser publicat. A Europa havia acabat la primera guerra mundial, que havia provocat milions de morts. Benet XV va voler, amb aquest document, que no s’unís ni confongués la missió de l’Església amb els interessos expansionistes i colonialistes dels països europeus. El que mou a l’Església a fer-se present als pobles que no coneixen Crist és el desig d’obeir al mandat que el Senyor ressuscitat va donar als seus deixebles: “Aneu al món sencer i proclameu l’Evangeli a tota la creació” (Mc 16, 15). Separant la missió eclesial dels interessos dels estats, aquesta adquiria un rostre més evangèlic.

Aquesta carta va suposar també un desenvolupament de la consciència missionera en tot el Poble de Déu. La idea de la corresponsabilitat en l’anunci de l’Evangeli es va estendre per tota l’Església. Aquest anunci allí on no s’havia sentit parlar de Crist, deixava de ser quelcom exclusiu de les ordes i congregacions religioses i començava a ser vist com una responsabilitat de tots els catòlics. Creix un sentiment d’estima cap als missioners i missioneres i per l’essencial de la seua missió, que no és altra cosa que anunciar Jesucrist perquè siga conegut i estimat per tots. Aquesta consciència es va generalitzar a l’Església. En els seminaris es va cultivar l’esperit missioner i moltes diòcesis van cercar formes de col·laboració amb esglésies de països de missió que estaven més necessitades de sacerdots. El decret Ad gentes del Concili Vaticà II va suposar un reconeixement d’aquesta orientació iniciada amb la carta Maximum illud.

Per a la celebració d’aquest mes missioner el papa Francesc ha triat un lema que ens compromet a tots: Batejats i enviats. Tot batejat ha de sentir-se enviat a ser testimoni de l’Evangeli, no solament en els llocs on no es coneix Crist o es necessiten sacerdots o agents de pastoral, sinó allí on es viu i en el compromís concret que cadascú tingui en la vida eclesial.

També en les nostres parròquies i diòcesis és necessari que visquem amb esperit missioner. En l’exhortació Evangelii gaudium el papa Francesc ens anima a no resignar-nos a mantenir el que ja tenim. D’aquesta manera, en la ment del Papa, l’esperit missioner, que ens parla d’una Església que no es tanca en ella mateixa sinó que surt a anunciar Crist als qui no el coneixen, ha d’impregnar la vida de les nostres comunitats, i no solament la dels qui deixen la seua terra per anar a altres llocs. Això significa que en aquesta societat, que en molts aspectes és post cristiana, hem d’aprofitar totes les oportunitats que se’ns presenten com a possibles espais de missió.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa