AVUI LA PAU HA BAIXAT DEL CEL 20-12-2015
La celebració de la festa de Nadal porta al nostre món, any rere any, un sentiment d’esperança. Sembla que aquests dies els sentiments més nobles que poden haver en el cor de les persones, eixos sentiments que les ambicions i l’egoisme que hi ha en el nostre món amaguen i molt sovint ofeguen, brollen de nou i omplen de joia les nostres cases i els carrers dels nostres pobles i ciutats: uns als altres ens manifestem els millors desitjos de pau i de felicitat.
La història de la humanitat ens ensenya quelcom que les persones moltes vegades ens resistim a acceptar: eixa pau i eixa justícia que el món desitja no brolla únicament de la terra. Any rere any veiem que apareixen en el nostre món nous conflictes i noves manifestacions de violència i d’odi entre les persones i els pobles. La humanitat no és capaç de produir per ella mateixa el seu salvador i, quan sembla que surt algú amb pretensions de salvar-la, les conseqüències són encara més greus perquè es converteix en una amenaça per a la llibertat i la dignitat de les persones.
La litúrgia de l’Església del dia de Nadal comença amb una confessió: “avui la Pau ha baixat del cel”. La Pau que tant desitja i necessita el nostre món és un do que ve de Déu. Ja els àngels, en anunciar als pastors el naixement de Jesús, pregonen que ha arribat a la terra el moment de la pau als homes que estima el Senyor. El Senyor, el Poderós, naix com a Príncep de la Pau.
En Betlem ha nascut el Déu de la Pau. El mateix Déu ve al nostre món, la seua presència omple la terra. Ningú pot escapar de la seua mirada. Però eixe Déu naix com un xiquet. És ell, eixe infant, el que ens porta la pau. Ja en el seu naixement veiem que les seues armes per a sembrar la justícia i la pau no són aquelles que encenen d’odi el cor dels homes. Sant Bernat de Claraval, en un sermó del dia de Nadal ens convida a mirar amb confiança al noi que ha nascut a Betlem: “No fugis. No temis. No ve amb exercits. No pretén castigar, sinó salvar … ací el tens: xiquet i sense veu. Pot ser terrible per a algú, més no per a tu. Es va fer xiquet. La Mare Verge envolta el seus tendres membres en bolquers. I encara et fa por? No arriba per a lligar-te i perdre’t, sinó per a salvar-te”. El Príncep de la Pau estableix el seu regne únicament amb les armes de la Pau.
La festa de Nadal ens parla d’un Déu que fa veure la seua glòria del cel quan hi ha pau entre els homes. Eixe és l’autèntic rostre de Déu. Si l’odi i les guerres entre els homes són quelcom que desagrada sempre a Déu, molt més quan la violència es justifica en el seu nom.
Que la celebració de la festa de Nadal desperte en els cors de tots els cristians el compromís de treballar perquè tots els homes coneguin i estimen Jesús. Ell, que és l’únic Déu vertader, és l’únic camí per a que el món trobe la Pau.
Bon Nadal.
+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa
