Assemblea de l’Apostolat de l’Oració; Xarxa mundial d’Oració i servei amb el Papa atenta a les necessitats de la Humanitat

El dia 7 de novembre es va celebrar l’Assemblea de l’Apostolat d’Oració a la Casa d’Espiritualitat Sant Enric d’Ossó. Ens vam aplegar sòcies de la parròquia de la Catedral, de Sant Blai i dels Dolors de Tortosa. També ens van acompanyar tres sòcies de Rossell.  La Presidenta dóna la benvinguda recordant que feia dos anys, que per la pandèmia, no ens havíem pogut reunir i que era un goig tornar a trobar-nos.

Vam començar en una breu presentació de cada una. Tot seguit rés de Laudes. Després Presidenta, Ma Eva Morelló, la xerrada: Història de l’Apostolat de l’Oració. Anomenant ara, Xarxa mundial d’Oració i de servei amb el Papa, atenta a les necessitats de la Humanitat.

L’Apostolat de l’Oració va néixer a Franca, al poble de Vals, l’any 1844 a una casa de Formació d’estudiants jesuïtes, el dia 3 de desembre festa de Sant Francesc Xavier.  El Pare Espiritual, Francesc Xavier Gautrelet, veient el desig dels joves estudiants de marxar a terres llunyanes a missionar i descoratjats de veure, quan els faltava encara per ordenar-se sacerdots i anar a la missió, els va dir que  «ara i aquí», tenien un nou  apostolat, que era tan important com marxar a missions: «l’Apostolat de l’Oració», oferint cada matí amb total disponibilitat, tots els quefers del dia, estudi, treball, alegries i sofriments… unint-se a l’oferiment de Jesús a la creu, renovat en cada Eucaristia.  Els va fer entendre que les seves vides, eren tan vàlides i útils per a la missió de l’Església, com les vides dels missioners, si ells les vivien amb el mateix amor.

Aquest apostolat es va anar estenent per França i després per Itàlia. L’any 1890 el Papa, es va interessar per aquesta xarxa de catòlics que oferien les seves vides i dedicació per la missió de l’Església. Va assumir com a pròpia, l’associació que naixia, i li va encomanar una intenció mensual per pregar. Després dos: una intenció general i una intenció missionera. L’Apostolat de l’Oració neix profundament unit a la missió de l’Església i a la contemplació del, problemes del món.  Avui, aquesta xarxa  mundial, té 55 milions de socis escampats arreu.

Després d’un temps de col·loqui vam resar el rosari.

La Santa Missa oficiada pel nostre Consiliari, mossèn Blai Ruiz. Les lectures foren: 1a, 1 Re 17,10-1; Salm 145 : 2a He 9, 24-28; Evangeli Mc 12, 38-44.

En l’Homilia mossèn Blai ens digué: avui la Paraula de Déu ens parla de dues viudes, que en aquell temps eren l’estament més pobre. La viuda de Sarepta a més, era forastera, per tant més discriminada. Elies li demana que li doni aigua i un tros de pa. Ella diu que només té una mica de farina i uns rajolins d’oli, que farà un pa per a ella i el seu fill i després es deixaran morir. Elies li replica: «no tinguis por». Fes el que t’he dit, i no s’esgotarà la gerra de farina, ni l’oli de l’atuell.  Tots tenim dificultats, però l’important és tenir posada la nostra confiança en el Senyor.

La segona viuda, només té dues monedes de les més petites i les dóna com a ofrena al  temple. Altres rics i poderosos, donen molt. La mirada de Jesús es fixa en ella i diu als apòstols: «Us ho dic en tota veritat, aquesta viuda pobra és la que ha donat més que tots.  Ha donat tot el que tenia per viure» Ella, ha sortit del temple justificada.

Acabem l’any litúrgic i durant el mes de novembre pregarem pels difunts. Pensem que «al cap vespre de la vida serem examinant de l’amor». Hem de fer, de la nostra vida un entrega d’amor a Déu i als germans.

Avui oferirem la Missa per tots els difunts de l’Apostolat de l’Oració.

Després d’un bon dinar i una llarga estona de sobretaula vam tenir la xerrada de Mossèn Blai:

El Sant Pare Francesc, ens digué, publicà la Carta Apostòlica Patris Corde- Amb cor de pare- en record dels cent cinquanta anys la  declaració de Sant Josep, Patró de l’Església. La Carta parla de set tipus de paternitat en sant Josep:

  1. Sant Josep és un Pare estimat :

L’estimació de Sant Josep a Maria i Jesús i la de Maria i Jesús a Sant Josep, s’han tramès, a l’Església on és molt venerat: patró dels sacerdots, dels obrers, dels moribunds… Pel seu paper en la història de la salvació, sant Josep és un pare que sempre ha estat estimat pel poble cristià, com ho demostra el fet que se li han dedicat nombroses esglésies a tot el món. Som cridats a estimar sant Josep.

 Sant Josep es pare en la tendresa.

Josep va veure com Jesús progressava dia a dia «en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes» Tal com Déu va fer amb Israel (Os.11, 3-4), Sant Josep va fer amb Jesús: “el va ensenyar a caminar, agafant-lo pels braços: per a ell era com el pare que alça un infant fins a la cara i s’hi inclina per donar-li menjar”.  Jesús, va veure la tendresa de Déu, en el seu pare Josep

  1. Josep pare en l’obediència

L’àngel anuncia a Maria, de part de Déu, que seria la Mare del Messies, i ella va respondre amb el Fiat. També a Josep, li va revelar els seus designis, a través de somnis, i ell en desvelar-se els va posar en pràctica.

  1. Josep pare en l’acollida

Josep portà Maria a casa a sense posar-hi condicions, ni fer preguntes. Va creure en el missatge de l’àngel i la va acollir amb un amor total, tant a ella com al Fill que portava, al seu si.

  1. S. Josep, pare de la valentia creativa

Sant Josep després dels seus dubtes primers, va acollir estimar, amb un gran amor a Maria, acceptant el pla de Déu, que no coincidia amb el que ell havia pensat. També nosaltres hem d’estar disposats a acceptat la nostra pròpia història, fins i tot el que no hem triat, com li va passar a Sant Josep. I ho hem de fer amb una característica important, com va tenir ell: la valentia creativa. Aquesta sorgeix especialment quan trobem dificultats. Si de vegades sembla que Déu no ens ajuda, no vol dir que ens hagi abandonat, sinó que confia en nosaltres, en el que podem planejar, inventar, trobar.

  1. Sant Josep pare treballador:

És una dimensió bonica del pare terrenal de Jesús, ser un treballador, un fuster. El treball és una cosa bona, que dignifica a l’home. Josep li va ensenyar a Jesús la importància del treball, ell, va  treballar al seu costat i va aprendre el valor de l’esforç, de la feina ben feta, de la responsabilitat.

  1. Sant Josep és pare a l’ombra

Sant Josep educa el seu fill, però queda a l’ombra, com moltes vegades passa als pares. Poques coses sabem d’ell, però és el pare que tutela, que protegeix, que intercedeix… sense posar-se mai a primera fila.

La felicitat de Josep no està en l’autosacrifici, sinó en la seua entrega a Déu, a partir del seu amor a Maria i el seu Fill.  Josep, com Maria, accepta la voluntat de Déu i lliura la seua vida  a Déu a través de l’amor a  Maria i a Jesús.

Després d’un llarg col·loqui, vam marxar cap a casa amb el cor ple d’alegria i del desig de viure amb més plenitud la nostra vida d’oració i de servei amb el Papa, atens a les necessitats de la humanitat.

Ma Eva Morelló

X