Assemblea de l’Apostolat de l’Oració; Xarxa mundial d’Oració i servei amb el Papa atenta a les necessitats de la Humanitat
El dia 16 d’octubre es va celebrar l’Assemblea de l’Apostolat d’Oració a la Casa d’Espiritualitat Sant Enric d’Ossó. Ens vam aplegar sòcies de les parròquies de Tortosa de la Catedral, de Sant Blai i dels Dolors. També ens van acompanyar dos feligresos de Santa Bàrbara i tres sòcies de Rossell.
La Presidenta va donar la benvinguda i una breu explicació del que era l’Apostolat de l’Oració i la importància de la pregària de l’Oferiment diari.
Després d’una breu presentació de cadascuna, la Presidenta de l’A.O. Ma Eva Morelló, va donar una xerrada: “Manifestacions de la presència de Déu”.
La va centrar en els punts següents:
En la creació:“El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seues mans” Sl 18.
En la Sagrada Escriptura: “És el Senyor qui et guarda. El Senyor t’empara. És al teu costat mateix”. Sl 120
En l’Eucaristia: “Preneu i mengeu aquests és el meu cos… ” Jn 14,15
En l’Església: “Aneu i prediqueu: Com el Pare m’ha enviat així us envio jo”
En els germans:“Us dono un manament nou; que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat…” Jn 13, 34-35; Sl 120; 2Tm 3,14-4.2
Som temples de la Trinitat: Jn 14,23-25 “Qui m’estima, guardarà la meua paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a ell i en ell farem estada”
Després d’un temps de compartir i de descansar, el nostre consiliari Mn Blai Ruíz celebrà l’Eucaristia que va oferir-la per les intencions d’Apostolat de l’Oració
Amb el cant d’entrada: “Germans hem arribat dels quatre punts de l’horitzó…” començà la missa. Les lectures foren: 1a Ex 17,8-13; Sl 120: 2º 2Tm 3,14-4.2; Evangeli, Lc 18,1-8
A l’homilia Mn. Blai ens digué: Jesús en la paràbola de la viuda insistent i del jutge injust ens diu que hem de pregar sempre sense perdre l’esperança. Això podria resumir les tres lectures d’avui.
El dia del Pilar demanàvem la virtut de la Fe perquè necessitem fortalesa. La virtut de l’Esperança que és la seguretat que ens fa arrelar en Crist. La de la caritat és en la que li demanem al Senyor la constància que tant necessitem. Hem de fer una pregària constant i confiada, especialment ara que vivim en una societat que pensa tan diferent.
En la 1a lectura, quan Moisès prega amb les mans alçades, el poble del Déu guanya la batalla contra els amalequites, quan cansat i abatut les abaixa, perd. Llavors Aharon i Hur les hi aguanten. També nosaltres, els membres de l’A. de l’O hem d’aguantar espiritualment amb la pregària i oferiment, les mans abatudes de tants desanimats i necessitats de la força de Déu.
Hem de pregar sense defallir com la viuda de l’Evangeli. De vegades Déu no ens respon en el moment en què li demanem, però ell sempre ens escolta i, ens ho pot concedir en un altre moment o potser no ens ho dóna perquè no ens convé espiritualment.
Es passà la col·lecta que es donarà per les missions.
A l’ofertori vam cantar: “No fixem els ulls en ningú més que en Ell…” i a la comunió: “El vespre abans que a mort fou lliurat…”
Amb les paraules del celebrant: Germans que tingueu un bon diumenge i una bona assemblea, Aneu-vos-en en pau i ens dóna la benedicció.
Vam acabar amb el cant de l’Himne de l’Apostolat.
Després d’un bon dinar i una llarga sobretaula, el nostre Consiliari ens va donar una bonica i interessant xerrada:
Jesús va fundar l’Església perquè fóssim salvats. La primera missió de l’Església, és la salvació de les ànimes, és per això, que va enviar els apòstols a anunciar la Paraula i a batejar. Estem cridats a la santedat, que és una crida a tots i per a tots.
Tenim devoció als sants i de vegades només pensem demanar-los-hi el que necessitem, però els sants són sobretot, models per a la nostra vida i ens mostren el camí per arribar a la santedat.
Aquest any 2022 es celebren els 400 anys de la primera canonització de cinc sants alhora, l’any 1622, quatre d’ells espanyols i un italià: un laic, una dona i tres sacerdots. Tots ells van patir per la seua radicalitat en el seguiment de Jesús, essent mal compresos per la societat del seu temps i fins i tot, per alguns membres de l’Església.
Sant Isidre Llaurador, l’home que atenia primer les coses de Déu que les pròpies i per això, “els àngels a la nit li llauraven els camps”. Deien d’ell que era poc treballador.
Santa Teresa de Jesús, Doctora de l’Església, que va haver de lluitar molt per poder realitzar la reforma Carmelitana. L’acusaven que mentia per les seues experiències místiques. Gairebé havia d’ocultar que escrivia llibres espirituals, que havien de ser revisats i gairebé prohibits.
Sant Ignasi de Loyola, qui va tenir un procés de conversió durant la malaltia quan fou ferit en una batalla. Des de llavors lluitarà per una milícia cristiana, per això fundarà la Companyia de Jesús. És un model en saber afrontar les dificultats de la vida.
Sant Francesc Xavier que va marxar per estendre el Regne de Déu, a l’Índia, a Filipines i volia arribar fins a la Xina, a les portes de la qual va morir. l’Església el proclamà patró de les missions.
Sant Felip Neri, que fundà la congregació de l’Oratori per a la instrucció dels joves i la salvació de les ànimes. Sobretot va acollir i ajudar els nois i noies més desfavorits. Es distingeix especialment per l’alegria i la caritat.
Després d’una estona de preguntes, finalitzà l’Assemblea a les 17,15 h. amb una fotografia del grup. Tots vam marxar molt contents donant gràcies a Déu per haver passat un dia ple d’alegria i germanor, i
carregats d’il·lusió per viure amb més plenitud el seguiment a Crist.
Ma Eva Morelló Culubret
Presidenta de l’Apostolat de l’Oració
