Assemblea de l‘Apostolat de l’Oració. Any 2023

El dia 29 d’octubre, es va celebrar l’Assemblea de l’Apostolat d’Oració a la Casa d’Espiritualitat Sant Enric d’Ossó. Ens vam aplegar sòcies de les parròquies de Tortosa: Sant Crist de la Catedral, Sant Blai, Mare de Déu dels Dolors i Mare de Déu del Roser. També ens van acompanyar dos feligresos de Santa Bàrbara, una sòcia de Vinaròs i dos de Rossell.  La Presidenta va donar la benvinguda i va agrair a tots la seua assistència, especialment als de fora de Tortosa. Era un retrobar-nos de nou i poder gaudir d’un dia de pregària i de germanor.

Després d’una breu presentació, vam resar Laudes. A continuació, la Presidenta Ma Eva Morelló, va donar una xerrada:  “L’Apostolat de l’Oració, pregar i oferir. Apostolats senzills de cada dia”. Va comentar que apostolat vol dir ser anunciadors de l’amor de Déu,  amb el desig que el Regne de Déu arribe a tots. Que tots coneguin i estimen el nostre Pare Déu. Com a Apostolat de l’Oració sabem que l’essencial de la nostra vida de fe, és la consciència de ser estimats per Déu, qui no pot deixar d’estimar-nos perquè “Déu és amor” (1ª Jn 4, 8). El principal apostolat nostre és la pregària. En els fulls que rebem cada mes, tenim les intencions del Papa i les dels nostres bisbes, les quals estan totes relacionades amb la vida i en les necessitats actuals. No fem una bona pregària, si no sentim els dolors del món en què vivim.

Hem parlat de pregar, però, també cal oferir. Per això cada dia resem una oració d’oferiment al Senyor.

Què és oferir?  Oferir és donar el que tenim. Què podem donar? Tot el que fem, pensem, patim  o gaudim al llarg de cada dia. Hem de convertir-ho tot en amor. Llavors els treballs pesen menys, les alegries són més  grans i els dolors més suportables.

També la presidenta va suggerir petits apostolats que podem fer en la senzillesa de la nostra vida: Apostolat de l’encontre; Apostolat de l’escolta; apostolat del silenci; apostolat de no criticar, de dir coses bones i no les no tan bones dels altres. També apostolat del somriure; apostolat del servei; apostolat de l’acceptació i apostolat del sacrifici.

Després d’una bona estona de col·loqui, vam resar el Rosari i tot seguit  la celebració de  l’Eucaristia. Amb el cant d’entrada: “Germans hem arribat dels quatre punts de l’horitzó” començà la missa. Les lectures foren: 1a lectura Ex 22, 20-26. Salm responsorial 17; 2a lectura 1a Te, 5c-10; Evangeli segons sant Mateu, Mt 22,34-40.  En l’homilia Mn Blai ens va dir que per provar Jesús, els fariseus li preguntaren quin era el manament més gran de la llei. La llei jueva en tenia mes de 600, Jesús els contestà:“Estima al Senyor el teu Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el primer i el més gran. El segon és molt semblant: Estima als altres com a tu mateix”. En l’homilia, Mn. Blai digué que l’amor a Déu ha de revertir sempre en amor als germans.

A  l’ofertori vam cantar: “Les mans obertes davant Vós, Senyor” i a la Comunió, “El pescador”. En acabar la missa el cant a la Mare de Déu: “Santa Maria del Camino“.

En la col·lecta,  destinada al Domund, es recolliren 190 €. Després d’un bon dinar amb una llarga sobretaula, vam tenir la xerrada de mossèn Blai, “l’Exhortació Apostòlica del Papa Francesc, sobre Santa Teresa de l’Infant Jesús i de la Santa Faç”.

Començà dient-nos, que amb el títol “C’est la confiance”, el papa Francesc va publicar el 15 d’octubre passat, aquesta  exhortació, amb ocasió del cent cinquantè aniversari del naixement de Santa Teresa de l’Infant Jesús i de la Santa Faç, una santa que tot i haver tingut una vida curta i de no haver sortit del claustre del seu convent a Lisieux, té una projecció excepcional en el temps i en l’espai pel que fa a la devoció que suscita en creients i no creients fins als nostres dies i, en qualsevol racó del nostre món.

He de reconèixer -digué- que l’escrit del Papa ha suposat per a mi i per a moltes persones, un retrobament amb la figura i l’experiència de fe de la santa. Havia tingut un primer contacte en els meus temps de seminarista amb la lectura del seu llibre “Història d’una ànima”,que no em va moure a un gran fervor, potser per semblar-me massa senzill. Amb el testimoni de le paraules del Papa, i l’experiència del temps i de la fe, he pogut copsar la profunditat de la mística del “petit chemin” de santa Teresa.

Sempre m’havia semblat sorprenent que fos nomenada patrona de les missions una religiosa que mai havia sortit del seu petit món. Ella va tenir el  convenciment que la seva missió era “estimar Jesús i fer-lo estimar”, perquè no entenia la seva consagració a Déu sense la recerca del bé dels germans, ja que el  bé més gran  que podien tenir era conèixer i estimar el Senyor. De fet, ens recorda el Papa que la “pluja de roses” promesa per la santa, feia referència a l’enormitat de gràcies que el Senyor els havia concedit per la seva intercessió.

Un dels més grans descobriments de Teresa va ser el “petit camí de la confiança i de l’amor”, conegut també com el petit camí de la infantesa espiritual: és el dolç camí de l’amor, obert per Jesús als petits i als pobres, a tots, és tenir consciència de  que la gràcia de Déu s’avança sempre a estimar-nos. És la confiança, i res més que la confiança, la que pot conduir-nos a l’Amor. Una confiança que passa per abandonar-nos a l’Amor de Déu: no es tracta tant de mirar Déu, sinó de sentir-nos sota la seva mirada provident i misericordiosa.

Teresa estima l’Església de la que se sent filla, i descobreix en ella un cor que crema en un amor infinit, un amor que inclou totes les vocacions, un amor que és etern, i la participació mística d’aquest amor la portarà a comprendre quina és la seva vocació: “En el cor de l’Església, la meva Mare, jo seré l’amor…”

A continuació un diàleg sobre la xerrada, que a tots ens havia agradat tant, que  teníem ganes de llegir el document del Papa Francesc i tornar a rellegir la vida de la santa.

Amb l’alegria del bon dia passat i el desig de viure en més plenitud el nostre amor pel Senyor, vam marxar a casa amb goig i desitjant poder comunicar als altres el que havíem viscut.

Ma Eva Morelló Culubret
Presidenta de l’Apostolat de l’Oració

X