Ascó i la Diòcesi de Tortosa celebren la festa del missioner dominic Sant Pere Màrtir Sans i Jordà

• Aquest religiós va ser bisbe i vicari apostòlic a la Xina; va ser decapitat el 1747 i Sant Joan Pau II el canonitzà l’any 2000
• El seu poble natal, on es conserven diverses relíquies, commemora la seva festivitat el diumenge 31 de maig

(29-5-2026) La Diòcesi de Tortosa celebra aquest 29 de maig la festivitat de Sant Pere Màrtir Sans i Jordà. Aquest dominic, nascut a Ascó (Ribera d’Ebre) el 1680, va ser missioner a la Xina durant més de tres dècades. En aquest temps, fou nomenat bisbe de Mauricastre i vicari apostòlic de Fujian. El 1747, va ser martiritzat a Fuzhou. La seva vil·la natal commemorarà la seva festa el diumenge 31 de maig. El pròxim 1 d’octubre, es tancaran les celebracions del 25è aniversari de la seva canonització, l’1 d’octubre del 2000.

Mossèn Emilio Vives, rector de la parròquia de Sant Joan Baptista d’Ascó, explica que al municipi «se li té molta devoció. Moltes vegades, també venen pelegrinatges de xinesos que viuen a Espanya i, fins i tot, algun ha vingut des de la Xina per visitar el poble del sant». A l’església, es veneren diverses relíquies del màrtir, que inclouen dos grans del seu rosari, un fragment d’os, un tros de tela de la seva vestidura i terra amb sang recollida pels fidels del lloc on fou decapitat.

Vida del sant

Com recull Josep Serrano Daura, el futur sant havia ingressat el 1697 en l’Orde de Predicadors, en el convent lleidatà de Sant Domènec, adoptant el nom de Pere Màrtir, el primer màrtir dominic. Va rebre l’Orde el 1704, de mans del bisbe d’Urgell, Mons. Julián Cano. Durant aquests anys, Sans i Jordà va viure en primera persona les conseqüències de la Guerra de Successió a Lleida i Saragossa. El 1712, va renunciar al nomenament de prior i va marxar a les missions de la Xina.

Va passar 22 mesos treballant a l’Hospital de Sant Gabriel de Manila. Arribaria a la seva missió, a Fu’an, el 8 de desembre de 1715. Allà, va passar els últims 32 anys de la seva vida. Com als altres missioners, se li va donar un nom en xinès: Bai Duolu (el «Pare Blanc»). En aquell moment, la comunitat cristiana patia una persecució quasi contínua. L’arrel d’aquesta situació se situa en la prohibició canònica de certes pràctiques ancestrals xineses, especialment la veneració a Confuci i als propis ancestres. Sans va treballar incansablement i de manera clandestina per consolidar les comunitats catòliques de la regió.

El 1728, el dominic va ser nomenat bisbe de Mauricastre i, el 1732, va assumir el Vicariat Apostòlic de Fujian. Després d’un breu moment de calma amb el canvi d’emperador, el 1740 el conflicte religiós es va agreujar. El 1742, el Papa Benet XIV va confirmar la condemna dels ritus xinesos esmentats. El 1746, es va ordenar la persecució dels missioners presents a l’imperi xinès, la més greu de què es té constància. Sant Pere M. Sans i Jordà va ser capturat amb els seus companys dominics i un grup de laics de la missió.

Sans i els quatre religiosos van ser condemnats a mort. El bisbe va ser decapitat a la ciutat de Fuzhou el 26 de maig de 1747. Els altres dominics van ser executats el 28 d’octubre de 1748. Va ser beatificat per Lleó XIII el 14 de maig de 1893 i canonitzat al costat d’altres màrtirs de la Xina per Sant Joan Pau II l’1 d’octubre de l’any 2000. El seu testimoniatge s’ha convertit en model de vida missionera, lliurament i fidelitat fins a l’extrem.