AQUEST ÉS EL MEU FILL, EL MEU ESTIMAT 08-01-2023
Per commemorar, agrair i revifar el nostre bateig sacramental, som avui cridats a celebrar el baptisme de Jesús a mans de Joan el Baptista.
A tots els evangelis el relat del Baptisme de Jesús amb la proclamació de la veu des del cel fa de preludi al seu Ministeri públic.
L’evangelista Mateu és l’únic que explicita les reticències del Baptista que no volia admetre Jesús al seu baptisme de conversió dient: Soc jo el qui necessito que tu em bategis. Com es que tu vens a mi? El raonament és contundent: cada ritus baptismal té la força d’aquell de qui prové.
El diàleg de Jesús amb Joan respon a la qüestió de per què el Messies volgué rebre un baptisme definit com “de conversió i de penitència”.
Jesús dona la resposta: Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer: L’expressió de la versió litúrgica catalana “tot el que és bo de fer” descriu el text que literalment parla de “tota justícia”, com sí ho diu la versió litúrgica castellana, indicant el projecte salvador de Déu. Quin pla de Déu pot reclamar que el Fill Unigènit de Déu es posi a la fila dels pecadors necessitats de penitència i conversió?
El discurs de Pere a casa de Corneli destaca que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres, perquè acull tothom qui creu en Ell i fa el bé. Però també diu que va adreçar la seva paraula a Israel anunciant-li l’Evangeli de la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots. Això preguem al Salm Responsorial: Que Déu beneeixi el seu poble amb el do de la pau.
La carta-homilia als hebreus comença recordant que en els dies definitius Déu ens ha parlat en la persona del Fill, únic Gran Sacerdot (He 2,17-18) que calia fes en tot semblant als homes per esdevenir així de debò Gran Sacerdot digne de confiança.
Cal entendre el baptisme de Jesús a mans del Baptista com una mostra més de la semblança del Fill de l’home amb els seus germans, els homes. Semblança desigual entre el baptisme amb aigua de Joan vora el Jordà i el sagrament del Baptisme amb Esperit Sant i amb foc, que prové de Crist i pel qual hem esdevingut un mateix ésser amb Crist (Catecisme nº 2565).
El sagrament del Baptisme transmet les notes humils del Servent del Senyor: No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers.
Avui rebre el Baptisme no té ressonància social, moltes famílies no li donen la importància que realment té. Cal una veritable conversió vers una consciència de fe cristiana sobre aquest sagrament.
Quan sant Pau parla de ser batejats “en” Crist o també “en el nom” de Crist sempre usa una expressió direccional penetrant que caldria traduir millor dient “cap a dins de Crist”. Ho ensenya l´Església: Pel Baptisme ens unim a la mort i la Resurrecció de Crist (Catecisme 790).
Tots els batejats cap a dins de Crist us heu revestit de Crist (Gàlates 3,27) perquè en llenguatge bíblic el “vestit” indica la realitat profunda d’una persona que pot ser percebuda pels altres. Els revestits de Crist viuen la seva identitat sacramental de fills de Déu amb el testimoniatge d’una vida autènticament evangèlica.
En l’escena del baptisme de Jesús destaca l’afirmació teològica de què el cel s’obrí indicant que amb Jesús de Natzaret divinitat i humanitat s’han unit per sempre. La veu des del cel completa la presència trinitària amb el Pare Déu que declara solemnement “Aquest es el meu Fill, el meu Estimat, en qui m’he complagut” i l‘Esperit de Déu que suaument davalla com un colom sobre Jesús de Natzaret.
Donem-ne gràcies a Déu pel Bateig rebut i evangelitzem positivament sobre la importància del primer sagrament.
José-Luis Arín Roig
Administrador Diocesà
