ANY DE LA VIDA CONSAGRADA 23-11-2014

Diumenge que ve, coincidint amb el començament del temps d’Advent, iniciem a l’Església la celebració d’un any dedicat a la vida consagrada. El Papa Francesc, al convocar-lo, vol que tots els cristians valorem la riquesa que és el do la vida consagrada, i que aquells que han lliurat la seua vida al Senyor renoven el desig de viure fidelment la seua vocació i de créixer en el servei de Déu i de l’Església.

 

La vida consagrada, en la seua gran varietat de camins, ha sigut i continua sent una benedicció per a tots els cristians i per al nostre món, i una riquesa immensa per a l’Església. Quan pensem en el testimoni de caritat i de servei als més pobres, malalts i ancians; en l’heroisme i la generositat de tants missioners i missioneres; en la dedicació a l’ensenyament viscuda amb generositat i amb desig d’evangelitzar; en l’entrega de tants monjos i monges a l’oració per la salvació de tots els homes, etc… no podem més que donar gràcies a Déu. Si tot açò no haguera existit i no fóra viu, la vida i el testimoni de l’Església serien molt més pobres. Aquest any hem d’agrair al Senyor el do de la vida consagrada i els fruits evangèlics que ha produït l’entrega generosa de tants cristians a la causa del Regne de Déu.

 

Si ens preguntem què és el que mou a tants cristians a una generositat i a una entrega tan grans a la causa del Regne, descobrim que únicament hi ha un motiu: La seua entrega radical a Déu. Quan major és la generositat amb Déu, més gran és la disponibilitat per al servei a l’Evangeli. Aquesta generositat amb Déu es concreta en la vivència dels vots evangèlics que, encara que moltes vegades són vistos com una renúncia i, per això, poc valorats i compresos, en realitat són el mode de viure de qui ha descobert quelcom molt més valuós del que pot oferir el món: pot viure la pobresa qui ha descobert que Crist és la seua riquesa; pot viure la castedat qui se sent cridat a estimar plenament Crist i, per Ell, a tots els homes; pot viure l’obediència aquell que no es lliga a res i vol estar plenament disponible per al Regne de Déu. La vivència dels vots evangèlics no és empobriment o negació de la vida, sinó que és una opció per una forma de viure que enriqueix plenament i que, per això, ha de portar a la plena alegria en la vivència de l’Evangeli.

 

Per això, no ens ha d’estranyar que els instituts de vida consagrada que han existit i existeixen hagen donat tants sants a l’Església. Açò és el més valuós que la vida consagrada ofereix a l’Església: el testimoni d’una santedat viscuda amb radicalitat i de veritat. M’agradaria que tots els cristians i cristianes que viuen una vocació de consagració aprofundiren en el testimoni dels membres dels seus instituts que han sigut proposats per l’Església com a exemples, models i testimonis de santedat. Aquest és el camí per a una autèntica renovació de la vida consagrada i perquè aquesta forma de vida, que es concreta en tants camins possibles, torne a ser atractiva per a aquells joves que senten en el seu cor el desig de seguir de veritat al Senyor.

 

Que el Senyor ens beneïsca amb la seua gràcia.

 

+ Enrique Benavent Vidal

Bisbe de Tortosa

X