Aniversari de Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer

El 26 de juny de 2024, a la Parròquia de Sant Blai de Tortosa, es va celebrar la missa de la memòria de Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, fundador de l’Opus Dei. Concelebraven mossèn José María Membrado Blas, Rector de la Parròquia de Sant Blai i mossèn Carlos Palos, de la Prelatura de l’Opus Dei. Va ser motiu d’alegria la presència de quatre estudiants universitaris que van fer d’escolans: Adrià, Ferran, Eric i Pol. Entre els assistents hi havia un bon grup de fidels de la parròquia, d’altres indrets de Tortosa i també estiuejants. Molts assistents eren persones que participen dels mitjans de formació espiritual de l’Obra.

A la homilía, mossèn Carlos, recordant les paraules del Senyor “Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida” (Jn 14, 6) va explicar que Jesucrist i l’Esperit Sant operen la santificació de l’ànima vessant la seva gràcia, però la Providència ens posa també sota la protectora intercessió d’altres criatures santes com la Verge Santíssima, sant Josep, el nostre Àngel de la guarda i una multitud de sants que ens animen a seguir les petjades de Crist.

Sant Josepmaria és un d’ells i va ser un model molt interessant perquè va saber estimar, com reconeixen molts dels que el van conèixer.

En ell cabien les penes i les alegries, els cossos i les ànimes, allò gran i allò aparentment trivial dels que tractava, i els va saber estimar en coses molt concretes. També feia bromes però sabia com fer-les perquè coneixia i estimava les persones.

De vegades, poques, intentem una broma o un comentari bonic i ens surt malament. Això passa. És pitjor que mai surti gens bonic dels nostre llavis, o que abundem en frases feridores, o que no ens fem càrrec dels patiments aliens, o que les coses dels altres ens semblin ximpleries. Ens han de caure bé les persones si de veritat les estimem.

Va explicar de una camperola, mare de unes noies de l’Obra que vivien a Mèxic, que en trobar a Sant Josepmaria es va agenollar i es va començar a inclinar per besar-li els peus. “Això no, filla meva, això no!” Immediatament, Escrivà de Balaguer es va posar de genolls. “Som iguals, filla meva, som fills de Déu, amb la diferència que jo no soc més que un pobre pecador, pel qual cal resar molt”.

En el seu afany de que ens cuidéssim els uns dels altres deia que quan hi ha un malalt es canta es balla i es fa el que calgui per alegrar-lo. I fins i tot robaríem un trosset de cel.

José Orlandis, ens dona una pista valuosa sobre com incrementar l’amor: Escrivà de Balaguer era “el més cordial, el més afectuós, el més entranyable dels homes: era, veritablement, el Pare i estimava Déu i els homes amb el mateix cor”.

Ja de petit la seva mare li deia: “Josemaria, patiràs molt a la vida, doncs poses tot el cor en el que fas”.

Era agraït. Aquell professor amb el qual es va enfadar per preguntar-li una cosa que no havia explicat. Quan aquell professor va trobar al seu pare no li va explicar res del incident. El petit Josepmaria va agrair molt aquell detall.

Aquest sant va procurar trobar Crist, en primer lloc, entre la gent més necessitada. En els primers anys trenta del segle passat, va dedicar moltes hores a visitar famílies necessitades en els ravals de Madrid, a cuidar malalts en els hospitals de la capital, i a donar catequesi entre nens pobres.

Un d’aquells joves, no especialment sentimental, reconeixia: «té una cura de nosaltres, com no tindrien les nostres mares».

Estimar és servir. Sant Josepmaria ens animava a ser catifa perquè els altres trepitgessin fort sabent que una catifa no protesta quan se sent trepitjada.

Mare, va dir mossèn Carles dirigint se a la Mare de Déu, Tu vas saber estimar sense cansament. El teu primer i únic amor, va ser el Senyor. Els altres amors també van ser intensos, però sempre supeditats al primer. Mare, els humans som una mica estranys en l’amor, inconstants, capritxosos, apassionats per moments, freds en altres circumstàncies, erràtics amb freqüència, però si tu em guies, estimaré més i millor i sabré estimar amb ordre.

Al final de la cerimònia es va venerar la relíquia del sant i el senyor Toni Perulles va interpretar magistralment l’himne a la Mare de Déu de la Cinta

Carmen Also Ardit.

X