AMORIS LAETITIA (II): UN CANT A L’AMOR 29-05-2016

En l’exhortació L’alegria de l’amor el Papa Francesc no ens invita únicament a revisar la nostra pastoral matrimonial, centrada moltes vegades en qüestions morals i jurídiques, sinó que també ens proposa un camí concret perquè anunciem l’”Evangeli de la família” com un ideal que ompli d’alegria “el cor i la vida sencera” (núm. 200) i que pot entusiasmar tants joves en els quals “resta viu el desig de família” (núm. 1). Per això no podem oblidar que la clau per entendre el missatge d’aquest document pontifici es troba en els capítols quart i cinquè, considerats pel mateix Papa com els “dos capítols centrals” (núm. 6) de l’exhortació. En ells ens ofereix unes precioses reflexions sobre l’amor, “perquè no podrem encoratjar un camí de fidelitat i de lliurament recíproc si no estimulem el creixement, la consolidació i l’aprofundiment de l’amor conjugal i familiar” (núm. 89). Podem afirmar, sense cap dubte, que aquesta exhortació és, tota ella, un cant a la família perquè és un cant a l’amor.

És impossible exposar amb detall tota la riquesa de les reflexions que el Papa ens ofereix en aquests dos capítols. Les meues paraules únicament poden ser una invitació a la seua lectura i meditació. Per això vull recomanar-vos que us centreu, en primer lloc, en la bella meditació sobre cadascuna de les expressions amb què és caracteritzat l’amor en l’Himne de la caritat del capítol 13 de la primera carta als Corintis, “per intentar-ne una aplicació a l’existència concreta de cada família” (núm. 90) i per recordar als joves que l’amor, que si és verdader inclou “unió afectiva, espiritual i oblativa… que recull en si la tendresa de l’amistat i la passió eròtica” (núm. 120), no es veu perjudicat quan “assumeix el solc de la institució matrimonial”, sinó que és en ella on troba “la manera d’encarrilar la seua estabilitat i el seu creixement real i concret” (núm. 131).

A tots els esposos, i d’una manera especial als joves, us vull invitar també a meditar els bells i clars consells que el Papa us regala en la segona part del capítol quart i que us poden ajudar a cuidar i a créixer en l’amor. En ells no trobem “fantasies sobre un amor idíl·lic i perfecte” (núm. 135), sinó un sa realisme que no oblida que “tot es realitza en un camí de permanent creixement” (núm. 134). Tampoc parla el Papa d’un amor purament espiritual, sinó de l’amor d’algú que és cos i esperit i que, per això, ha de posar la sexualitat “al servei de l’amistat conjugal” (núm. 156) i viure-la positivament.

Un amor autèntic “sempre dóna vida” (núm. 165), és fecund. “La família (afirma el Papa) és l’àmbit de l’acolliment de la vida que arriba com a regal de Déu” (núm. 166). Un amor tancat a la fecunditat té quelcom d’inautèntic. Que en aquesta cultura, en la que els fills són vistos moltes vegades com una càrrega més que com un do de Déu, els cristians donem testimoni d’un amor sincer i generós.

Amb el meu afecte i benedicció.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa