AMORIS LAETITIA (I): UN CANT A LA FAMÍLIA 22-05-2016

Com a fruit de les dos últimes assemblees del Sínode dels bisbes, el Papa Francesc ha dirigit a tota l’Església una exhortació apostòlica que porta per títol L’alegria de l’amor. La situació de la família i el desig d’acompanyar a les famílies cristianes en el seu camí vital i creient ha sigut una preocupació de l’Església durant les últimes dècades i és també una prioritat per al Papa Francesc. Recordem, per exemple, el capítol primer de la segona part de la constitució sobre L’Església en el món contemporani del Concili Vaticà II, així com el magisteri dels papes Pau VI i Joan Pau II. Aquesta nova exhortació no pot ser aïllada de la preocupació pastoral que l’Església sempre ha tingut per aquesta institució fonamental per a la persona humana.

Sens dubte, hi ha motius perquè el Papa Francesc haja impulsat aquesta nova reflexió sobre un tema que no és nou: avui tots percebem que la situació de moltes famílies és d’una debilitat extrema. El Papa ha dedicat el capítol segon de l’exhortació a exposar la realitat actual i els desafiaments que aquesta planteja, i menciona alguns factors que estan influint en aquesta institució decisiva “per al futur del món i de l’Església” (núm. 31): l’individualisme en les relacions intrafamiliars; l’actual organització de la vida social i laboral; la disminució del nombre de matrimonis; la debilitat dels vincles familiars, sotmesos “a la precarietat voluble dels desigs i les circumstàncies” (núm. 34). “En aquest context (afirma el Papa) l’ideal matrimonial, amb un compromís d’exclusivitat i d’estabilitat, acaba arrasat per les conveniències circumstancials o pels capricis de la sensibilitat” (núm. 34).

Davant d’aquesta situació, el Papa ens recorda que “els cristians no podem renunciar a proposar el matrimoni per no contradir la sensibilitat actual… Estaríem privant el món dels valors que podem i devem aportar” (núm. 35). Ara bé, tal vegada ens hem de preguntar com hem de presentar aquesta oferta de manera que siga atractiva per al nostre món. Una “saludable reacció d’autocrítica” (núm. 36) ens pot ajudar a modificar alguns accents en la nostra pastoral matrimonial, de manera que “les persones estiguen més ben disposades a respondre a la gràcia que Déu els ofereix” (núm. 35). Un discurs centrat únicament en temes legals o morals, que no estiga atent a les circumstàncies i dificultats concretes que viuen els joves d’avui, pot resultar contraproduent.

El camí que el Papa ens proposa és centrar la nostra mirada en Crist, que ens mostra de manera concreta i plenament humana l’amor de Déu: la seua encarnació i naixement “en una família humana” (núm. 65); l’inici dels seus signes de salvació a Canà de Galilea; les seues relacions i trobades amb persones amb qui comparteix els seus moments d’esperança i de dolor, etc… són moments que ens ajuden a descobrir que la família és quelcom més que una “institució”: és el lloc privilegiat d’humanització i de descobriment de l’amor de Déu. Llegida des d’aquesta perspectiva, podem afirmar que l’exhortació L’Alegria de l’amor és tota ella un cant al matrimoni i la família.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa