AMB TU SOM UNA GRAN FAMÍLIA 05-11-2017

Diumenge que ve celebrarem en totes les diòcesis el dia de l’Església diocesana, la jornada de germanor. És un bon moment perquè cadascú de nosaltres reflexionem sobre la idea que tenim del que és l’Església. Molts la veuen com una institució que està enfront d’ells per dir-los el que poden o no poden fer, i viuen en l’actitud de desconfiança cap a ella que s’ha generalitzat en la nostra societat. Inclús molts batejats participen d’aquests mateixos sentiments. Es relacionen amb l’Església en moments puntuals, però no li tenen afecte ni la senten com quelcom propi.

El lema escollit per a la jornada d’enguany ens invita a canviar la nostra actitud a l’hora de viure en l’Església. La idea de “institució” no reflecteix el que de veritat és. El Concili Vaticà II se serveix de distintes imatges bíbliques per a descriure-la. La més coneguda és la de Poble de Déu, però no és l’única. El lema d’enguany ens invita a fixar-nos en una altra. Tots els homes, pel fet d’haver sigut creats per Déu, tenen una dignitat comuna que els fa germans. La missió de l’Església no és una altra que intentar que tots reconeguen i adoren eixe Déu i s’integren en ella, de manera que la família humana arribe a ser família dels fills de Déu.

L’experiència familiar és una escola d’humanitat i de solidaritat. En la història de les famílies es viuen situacions molt diverses: pobresa d’algun dels seus membres, que desperta sentiments de solidaritat; la preocupació per l’educació dels xiquets i els joves; quan hi ha malalts no se’ls abandona, sinó que se’ls atén d’una manera especial; es comparteixen les alegries i les tristeses. La vida d’una família és rica en valors humans perquè està plena de situacions que desperten els millors sentiments entre els seus membres. En el si d’una família tots són importants. Quan algú s’allunya o se separa de la resta això es viu com una ferida dolorosa que no es cura fàcilment.

La comunitat cristiana és la família dels qui ens sentim germans de Jesús i fills del mateix Pare; compartim una mateixa fe i ens mou la il·lusió de viure segons l’Evangeli; i això fa que, malgrat les nostres diferències, ens sentim germans. Entre nosaltres hi ha xiquets i joves als que hem de conduir al coneixement de Crist i educar en la fe; hi ha germans que viuen en situacions de pobresa i necessiten la nostra ajuda; hi ha malalts que han de ser acompanyats en el moment del dolor i del patiment; celebrem amb alegria els moments importants en la vivència de la fe i compartim el dolor quan arriba l’hora de partir a la casa del Pare. Cap batejat hauria d’allunyar-se de la comunitat.

El compromís amb la nostra Església ens exigeix una participació activa en la seua vida, perquè el que l’edifica és l’entrega de cada batejat a la seua missió. Aquest compromís ens demana també generositat en el compartir per a poder atendre millor totes les necessitats dels membres de la nostra família diocesana.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X