AL TABOR RECONEIXEREM EL FILL ESTIMAT DEL PARE DÉU 05-03-2023

Tant l’evangelista Mateu com els altres sinòptics (Mc i Lc) situen l’episodi de la Transfiguració de Jesús després del primer anunci de la seva Passió, mort i resurrecció. Testimonis d’aquesta experiència singular son Pere, Jaume i Joan, els tres més destacats opositors al camí de Creu anunciat per Jesús.

La condició humana tendeix a pensar erròniament que, on hi hagi presència viva de Déu, ha d’haver-hi també camí feliç sense dificultats ni creus.

D’aquest error conceptual se’n deriven moltes crisis de fe.

La dificultat és evident: qui pot reconèixer el Messies de Déu i Salvador en un home menyspreat, semblant a aquells que ens repugna de mirar (Is 53,3), condemnat al suplici ignominiós de la creu?

En són mostra els mateixos Apòstols. Quan Jesús anuncia per primer cop la seva Passió, Pere es posà a renyar-lo dient “A tu això no et passarà” (16,21). Semblantment, després del tercer anunci de la Passió, la mare de Jaume i Joan demanarà pels seus fills que seguin un a la dreta i l’altre a l’esquerra del Regne (20,21)

Tenint present tot això Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué dalt una muntanya alta -lloc de màxima proximitat al cel, morada de Déu- i es transfigurà davant d’ells. La tradició, ja des de sant Ciril de Jerusalem i sant Jeroni (s. IV-V), indica el Tabor com a lloc de la Transfiguració.

La condició divina de Jesús restava com amagada pel Misteri de l’Encarnació: en la seva vida ordinària pels camins de Galilea de cap manera ho semblava que fos el Fill Unigènit de Déu.

La finalitat del do de la Transfiguració era encoratjar uns deixebles reacis a confiar en el Crucificat des d’una experiència puntual que els fes veure clar que el qui veuran ultratjat és de debò el Fill estimat del Pare Déu.

La Transfiguració anticipa l’estat gloriós del Ressuscitat amb la mateixa glòria que, després de la Passió i durant quaranta dies (Ac 1,3), als apòstols els donà proves de que era viu.

L’experiència dalt una muntanya alta evidentment els fou gratificant, com ho és sempre tota autèntica experiència de Déu. Per això amb raó Pere va dir a Jesús: “Que n’estem de bé aquí dalt”.

Déu no fa cas a la proposta de quedar-ser al Tabor amb les tres cabanes. L’altruisme benvolent de la iniciativa de Pere no deixa de ser renuncia al camí de Salvació previst per Déu que Jesús està disposat a seguir fidelment.

Perquè el to gratificant de l’experiència ocasional no pot fer perdre de vista la seva finalitat, ben marcada per la veu des del núvol lluminós amb què el Pare Déu proclama: Aquest es el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.  repetint la proclamació en la teofania del Baptisme (3,17), però afegint ara: Escolteu-lo. Feu-li cas sobretot quan anuncia un camí de Creu per arribar a la glòria, i no feu cas de veus que proposen allunyar-se del camí de la Creu.

En nom del Tabor no podem defugir el camí cap a Jerusalem que és l’autèntica meta amb la Passió, Mort, Resurrecció i Ascensió, que donen pas a l’efusió abundant de l’Esperit a Pentecosta.

La gratificant experiència del Tabor no pot esdevenir situació permanent: cal baixar a peu de terra.

L’experiència transfiguradora del Tabor ens és absolutament necessària per a seguir de debò el camí de Jesús. Especialment l’Eucaristia dominical, però també els Grups d’Oració i d’Adoració Eucarística, o de Lectio Divina, les Reunions d’Equip Apostòlic, les activitats de caritat i acció social, i tantes realitats eclesials a les nostres Parròquies han d’esdevenir experiències vives de transfiguració.

En definitiva, preguem com repetim avui al Salm Responsorial: Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai. Aquesta és l’esperança que posem en Vós.

 José-Luis Arín Roig
Administrador Diocesà

Escoltar:

Descarregar:

X