ADVENT: VE EL SENYOR 29-11-2015

El començament del temps d’Advent, que ens anuncia la pròxima celebració de la festa de Nadal, fa ressonar de nou en les nostres oïdes i en els nostres cors un missatge  d’esperança: Déu, a l’enviar el seu Fill únic al món, va complir la promesa de salvació que havia fet al seu poble. A més, ha complert aquesta promesa d’una forma molt més generosa del que s’esperava: l’amor i la gràcia de Déu no són únicament per al Poble de les promeses, sinó per a tota la humanitat.

Tal vegada moltes persones, quan s’apropen aquests dies, es troben un poc incòmodes. Senten una paraula d’esperança mentre viuen situacions personals, familiars, humanes, laborals, etc., que no els ofereixen motius per a eixa esperança, ja que no acaben de trobar una sortida a les seues situacions, ni veuen una llum que els ajude a orientar la seua vida. Per altra part, sembla que aquestes celebracions ens porten a un món fictici, que ens traslladen a una realitat que respon més als nostres desitjos que a la veritat de la vida de cada dia. Sembla que quan acaben les festes de Nadal es torna a la vertadera realitat.

Si això és així, ¿quin valor té eixe missatge d’esperança que ressona en el temps d’Advent? ¿quina veritat tenen eixes paraules? ¿no és voldrà mantindre viva una il·lusió que en el fons no respon a la veritat de les coses? Una mirada superficial de la vida ens podria portar a pensar d’eixa manera. Ara bé, el temps d’Advent ens anuncia que Déu ha enviat el seu Fill al món, que ho ha fet perquè ens estima, i és en Ell en qui trobem la raó per esperar i per seguir lluitant en la nostra vida.

Quan parlem amb persones que passen per moments de sofriment i entrem en el fons del seu cor, descobrim que aquelles que pensen que no són estimades per ningú són les que menys motius tenen per a l’alegria. La falta d’amor és la raó fonamental per la qual tants homes i dones han perdut l’esperança. A l’enviar el seu Fill, Déu vol que Ell es faça el nostre germà. El Fill de Déu es fa un de nosaltres, s’uneix a tota la humanitat i, d’eixa manera, ens mostra humanament l’amor de Déu a tothom.

L’Advent vol ajudar-nos a què revifem l’esperança en cor de la humanitat: si Déu ens ha donat al seu Fill, cap persona pot arribar a pensar que ningú l’estima, perquè encara que es pugui donar el cas de que algú no se senti estimat per ningú en aquest món, pot tenir la seguretat de que Déu no ha deixat d’estimar-lo. I és eixe amor de Déu lo que fa brollar l’esperança que de nou s’anuncia quan ve l’Advent.

Que acollim amb joia aquesta Bona Notícia.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.

X