ADVENT: UN NOU COMENÇAMENT 01-12-2019

Cada any, amb l’arribada de l’Advent, iniciem un nou any litúrgic durant el qual celebrarem de nou el misteri de Crist. Al llarg de tot el cicle reviurem els esdeveniments centrals de la nostra salvació, escoltarem cada diumenge les paraules del Senyor i continuarem recorrent el camí de la fe com autèntics deixebles seus.

Aquest fet pot viure’s de maneres molt diferents. És possible que per a alguns no signifiqui res especial: és quelcom que celebrem any rere any, que està determinat pel ritme del temps i que, en el fons, no deixa de ser una repetició d’allò que ja s’ha viscut anteriorment. Hi haurà també els qui es troben desmotivats per circumstàncies personals, no tenen motius per a l’alegria i la pròxima celebració del Nadal, amb tot el que socialment comporta, no suscita en ells cap il·lusió. Davant la realitat que ens envolta altres poden sentir-se temptats a pensar que el missatge d’esperança que se’ns anuncia no és més que la projecció d’una il·lusió: ens agradaria que el nostre món fos millor i no volem renunciar al desig que així sigui algun dia, encara que la realitat que se’ns imposa quan mirem al nostre voltant ens pot portar a pensar que la situació no és tan diferent a la que va trobar Jesucrist quan va nàixer i que poques coses poden canviar. Fins i tot als cristians que habitualment vivim la fe ens pot ocórrer que ens haja envaït la rutina i la mediocritat, ens conformem amb el que vivim i no sentim el desig de créixer en la vida cristiana.

I són precisament aquestes situacions les que ens han de portar a pensar que la humanitat, i cadascun de nosaltres, estem necessitats d’una paraula d’esperança que ens desperte d’una forma de viure sovint rutinària i sense motivacions profundes per a seguir Crist i créixer en la nostra vida cristiana; d’un missatge que ens ajude a descobrir que, encara que en moltes ocasions no es compleixen les nostres xicotetes esperances humanes, la vinguda del Senyor ens parla d’una Esperança definitiva que no pot ser ofegada per les desil·lusions, els sofriments i les dificultats de la vida; d’una llum que ens ajude a veure que, per moltes injustícies i sofriments que hi haja i que ens porten a tenir la impressió que el missatge de l’Evangeli no significa res per als homes del nostre temps, perquè és poc escoltat, en realitat és la paraula més il·luminadora per a la humanitat i la que més necessita ser escoltada.

L’Advent ens anuncia el “Sí” de Déu a la humanitat. Per aquest “Sí” de Déu tenim motius per a desitjar avançar cap a Ell, per a continuar esperant i desitjant que complisca les seues promeses i per a seguir lluitant per un món que sigui signe de la vinguda del seu Regne. Que aquest temps de gràcia sigui de debò un nou començament ple d’il·lusió i d’esperança en el nostre seguiment de Crist.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa