ADVENT (I): L’ALEGRIA CRISTIANA 28-11-2021

Amb el primer diumenge d’advent comença un nou any litúrgic i el temps en què ens preparem per a la celebració del Nadal. En l’ambient dels carrers es percep la proximitat de les festes, però de vegades tenim la sensació que es pensa més en les coses que en la preparació personal per a acollir al Senyor. Per a nosaltres els cristians el més important és l’actitud amb la qual ens disposem a rebre a Crist. L’Advent hauria de ser, en primer lloc, un temps per a escoltar més assíduament la Paraula de Déu i per al creixement espiritual, conscients que ningú pot presumir d’una vida cristiana perfecta.

En el seguiment de Crist no sempre avancem: poden donar-se reculades, aparèixer la rutina, la desil·lusió o el cansament. Sovint, en la vida necessitem començar de nou. L’advent és una invitació a un nou començament que ens permeta seguir avant amb esperança en la vida de la fe. De fet, en l’Eucaristia d’aquest diumenge escoltarem aquestes paraules de sant Pau: “volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor. Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament sobre la manera de comportar-vos i d’agradar a Déu; ja ho feu, però us demano que avanceu encara més” (1Te 4.1).

Per ajudar-vos a recórrer aquest camí espiritual, la meta del qual és que “Déu conseve del tot irreprensibles el vostre esperit, la vostra ànima i el vostre cos, per al dia de la vinguda de nostre Senyor Jesucrist” (1Te 5, 23), us oferiré unes breus reflexions sobre una exhortació que sant Pau dirigeix als cristians de Tessalònica: “Viviu sempre contents, pregueu contínuament, doneu gràcies en tota ocasió”. Això és “el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist” (1Te 5, 16-18). Es tracta de tres elements que han de caracteritzar la vida d’un cristià en tot moment, i no únicament moments puntuals: hem d’estar “sempre” contents; hem de pregar “contínuament”; hem de donar gràcies “en tota ocasió”.

El primer signe d’una vivència cristiana de l’Advent és l’alegria. Quan els motius de la nostra alegria són superficials, aquesta és efímera, passa prompte. En canvi, si la causa que ens porta a estar contents és profunda, eixa alegria roman. Un cristià ha d’estar sempre content perquè ha conegut a Jesucrist. L’alegria de la fe és una “alegria en el Senyor” (Fil 3, 1). La fe no exclou les dificultats. Els cristians tenim els mateixos problemes que tothom en el treball, en la família, en la salut i en la vida social. De fet, quan contemplem la realitat que ens envolta amb ulls humans, sovint podem tindre la sensació que no hi ha motius per a l’esperança. Malgrat tot, un cristià ha d’estar “sempre” content.

L’Advent és un temps per a créixer en l’esperança i en l’alegria cristianes: se’ns anuncia que amb la vinguda de Jesús al món, Déu ha complit les promeses de salvació; que en el naixement del seu Fill s’ha sembrat la llavor d’un món nou; que una llum s’ha encès en la foscor que sovint envaeix el nostre món i les nostres vides; i que els qui hem conegut al Senyor som afortunats perquè sabem que, passe el que passe, la paraula definitiva que Déu ha dirigit a la humanitat és un missatge de vida i d’esperança.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

Escoltar:

Descarregar:

X