ADVENT (I): ESPERAR, VETLLAR, MANTINDRE’S FERMS 30-11-2014

Aquest diumenge comencem el temps d’Advent, un temps en què la litúrgia de l’Església ens invita a orientar el nostre cor i la nostra vida al Senyor, la vinguda del qual en carn al nostre món ens disposem a celebrar en la ja propera festa de Nadal. En una societat que ens transmet el missatge que per a celebrar amb alegria el Nadal cal preparar moltes coses, l’Església ens recorda que l’important no és que preparem coses, sinó que ens preparem nosaltres a rebre en el nostre cor al Senyor que ve al nostre món.

La Paraula de Déu que l’Església ens ofereix el primer diumenge d’Advent ens recorda que, siga quina siga la situació que estem travessant en la nostra vida cristiana, el Senyor té una paraula per a cadascú de nosaltres en aquest temps.

La lectura del profeta Isaïes pressuposa que el poble es troba en una situació dramàtica: davant la visió del Santuari destruït, el Poble experimenta l’abandó de Déu. En aquesta circumstància, en la que pareix que no hi ha motius per a l’esperança, el Profeta il·lumina la situació: no és que Déu ha abandonat al seu Poble, és el Poble qui ha abandonat Déu. El retorn a Déu és al camí per a la salvació.

Tots podem passar per moments difícils en què pareix que no hi ha eixida ni raons per esperar. Però segurament tots hem tingut l’experiència que, sense saber com, eixes situacions es desbloquegen i reneix novament l’esperança en el nostre cor. Déu fa realitat el que per a nosaltres no és possible. La nostra esperança està en tornar a Déu.

La segona lectura parteix d’una situació distinta: Pau s’alegra per la gràcia de Déu amb què els cristians de Corint han sigut enriquits. Però això no ha de portar-los a una falsa seguretat. És Déu qui ens manté ferms en la fe, perquè haver començat el camí de la fe no és ja garantia de salvació. Només el que persevere fins al final se salvarà, però la perseverança és do de Déu. Si ens sentim ferms en la fe, no oblidem que la perseverança és gràcia i que en aquest temps li hem de demanar que ens mantinga ferms fins al dia del Senyor.

En l’Evangeli el Senyor ens exhorta a vetllar. Fàcilment podem conformar-nos amb una vida cristiana mediocre o endormiscada: no som mals cristians, però tampoc sentim el desig d’avançar en el camí de la fe. Ens conformem amb el poc que tenim i no progressem en la vivència de la fe. La crida del Senyor a estar en vetlla ens recorda que mai podem presumir de ser uns cristians perfectes, que sempre és possible avançar en el camí de la fe. Qui perd el desig d’avançar en la fe, acaba retrocedint en ella. Açò és estar endormiscats.

Si estem desesperançats tornem al Senyor, que Ell farà renàixer l’esperança en la nostra vida. Si estem alegres demanem-li que ens done el do de perseverar. Si estem endormiscats que la celebració del Nadal ens porte a recuperar el goig de la fe.

Que aquest Advent sigui un temps de gràcia per a tots.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.