ADVENT, CAMÍ DE CONVERSIÓ 11-12-2016

La setmana passada us vaig proposar a la Mare del Senyor com ideal per al camí de l’Advent. En la plenitud de la gràcia Ella és qui millor ha esperat el Messies. L’evangeli del tercer diumenge d’advent ens presenta la figura de Joan Baptista, el profeta escollit per Déu per a preparar el camí al seu Fill. Aquest personatge ens presenta una altra dimensió d’aquest temps litúrgic que té a veure amb la nostra realitat humana. Maria va viure en la plenitud de la gràcia en tots els moments de la seua vida. El seu camí va ser de fidelitat a Déu, però no de conversió, perquè Ella no va conèixer el pecat. El nostre és un camí de lluita i de conversió, perquè el punt de partida és la situació de pecat.

Per això la litúrgia de l’Església ens presenta també altre personatge: el més gran de tots els profetes, el precursor de Jesús. El seu missatge és una invitació dramàtica a la conversió, que en moments adquireix un to amenaçador. Però l’evangeli d’avui  (Mt 11, 2-11) ens presenta un Joan molt humà. També ell ha de viure el seu propi advent, la seua conversió a Crist, una conversió que serà per a ell un canvi de mentalitat profund.

Joan havia anunciat la vinguda del messies dient que “la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres” (Mt 3, 10), recordant que “l’arbre que no dóna bons fruits és tallat i llençat al foc” (Mt 3, 3, 10); l’havia descrit com aquell que “Ja té la pala a les mans per ventar la seua era” i que “cremarà la palla en el foc que no s’apaga” (Mt 3, 12); i l’havia assenyalat com “l’anyell de Déu que lleva el pecat del món” (Jn 1, 29). En canvi, sembla que la manera d’actuar de Jesús l’havia desconcertat. Tal vegada el Senyor no era un messies com ell havia imaginat. Quan ja està a la presó envia els seus deixebles a preguntar a Jesús: “¿Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?” (Mt 11, 3). La resposta de Jesús li fa veure a Joan que els signes del Regne de Déu en el nostre món no són la destral o el foc: “Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la Bona Nova” (Mt 11, 4-5). Joan també es tenia que convertir, deixar la seua manera de veure les coses i arribar a viure la presència del Senyor com un moment de gràcia.

Aquestes dues facetes de la figura del Baptista ens ajuden a descobrir on està la conversió verdadera que hem de viure, cadascú de nosaltres, en aquest temps de gràcia: el motiu no pot ser la por. En Jesús s’ha fet visible l’amor de Déu que porta la salvació per a tothom. Eixe missatge és una paraula de gràcia per a tots: ha aparegut la bondat de Déu i el seu amor a l’home. És l’agraïment el motiu d’una conversió verdadera. Una religiositat inspirada en la por no és mai autèntica, perquè no ens porta a estimar Déu. Una fe viscuda des de l’amor no és menys exigent. Al contrari, ho és més, però amb una exigència que naix de dins de la persona, no imposada des de fora.

Joan va viure moments de dubte, va passar per moments de foscor espiritual, va recórrer el seu advent interior. Cadascú de nosaltres també hem de viure el nostre, però ho fem segurs de què en Jesús es revela la gràcia de Déu que porta la salvació per a tots.

Amb la meua benedicció.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X