46 anys de la mort de Mn. Manyà (1976 – 2022). 500 aniversari d’Adrià VI, papa
El dia 26 d’octubre, a les 20 h. es van celebrar al saló d’actes de la Fundació Cinca-Piqué de Tortosa, els dos aniversaris del traspàs a la Casa del Pare de mossèn Joan Baptista Manyà Alcoverro, sacerdot, teòleg i pedagog i d’Adrià VI, Papa. A l’acte hi eren presents el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent, mossèn José Luís Arín, Vicari General, mossèn Víctor Cardona, President de la “Fundació Fe i Cultura Joan B. Manyà”, mossèn Josep Alanyà, canonge arxiver de la Catedral, membres de la fundació i un bon nombre d’assistents.
El Sr. Conrad Duran inicià l’acte saludant a Mons. Enrique Benavent, Bisbe de Tortosa i Arquebisbe electe de València, el Sr. Vicari General, el President i membres de la Fundació Manyà i tots els assistents. Estem celebrant aquest acte homenatge en record dels 46 anys de la mort de mossèn Manyà. Per aquest motiu, la jove Núria Espuny, qui està cursant 1er. curs de batxillerat i també estudiant de 5è de música, ens interpretarà amb el violoncel unes peces musicals. Tot seguit de l’excel·lent interpretació, mossèn Víctor Cardona saludà els assistents i manifestà l’alegria de retrobar-nos de nou després de tres anys de l’última celebració a causa de la pandèmia. El nostre bisbe Enrique va voler que avui es fes també la commemoració dels 500 anys de qui va ser bisbe de Tortosa, Adrià VI i va invitar Mn. Josep Alanyà per a que ens parlés sobre la seua figura: L’home, el Bisbe, el Papa. Mn. Víctor presentà a continuació Mn. Josep Alanyà, fill de Batea i fill adoptiu de Morella.
El conferenciant inicià la seua intervenció agraint la presència de tots els qui participàvem en aquest acte emotiu fent memòria de mossèn Manyà, i recordant el seu pensament des de la dimensió fe i ciència. Ens recità un poema escrit per ell i dedicat a mossèn Manyà en el qual descriu perfectament la seua vida.
A continuació, Mn. Alanyà ens parlà molt acuradament de la figura d’Adrià VI, nascut l’any 1459 a Utrecht – Països Baixos. Passats els anys, no va ser ben acceptat, per no ser italià. fins al punt que un cardenal de la cúria va dir que si es presentés el cas de fer una votació per a elegir Papa no el votaria, perquè no el coneixia. Adrià VI és manté en el bisbat de Tortosa i va anomenar el futur bisbe d’aquesta diòcesi quan arribés la seua mort. La seua formació fou en llatí perquè estava molt preparat en llengües clàssiques. Estudià a la universitat de París i va ser professor de la universitat de Lovaina. L’any 1478 va obtenir el primer cicle d’estudis i després estudià teologia, però es desconeix el lloc on es va ordenar i la data. Va obtenir una canongia i va ser professor ordinari de teologia i després Rector Magnífic i Canceller de la Universitat. Les obres teològiques es conserven a la Biblioteca nacional de Madrid. Més endavant fou preceptor del príncep Carles i l’any 1509 Guillem de Croy l’anomenà gentilhome. Per tant, Adrià VI es dedicà a la formació del jove príncep.
A la tardor de l’any 1615, Adrià VI abandona Lovaina i ve a Espanya amb l’ajuda del Cardenal Cisneros, fundador de la Universitat Complutense i de la Bíblia Políglota. Quan el príncep Carlos l’envià a València, Adrià VI va passar per Tortosa; també hi passà quan va visitar Saragossa. A proposta del cardenal Cisneros va rebre la consagració episcopal a Tortosa. Va estar al Corpus, presidint les primeres vespres, la Missa Pontifical i les segones vespres i quan la processó arribava a la Catedral es va cantar el Te Deum. Es quedà durant un mes al palau episcopal. Però com a Tortosa hi era poc, feia les seues funcions el Vicari General. L’any 1522 van ser convocats en Conclave 48 cardenals per elegir Papa i sortí elegit Adrià, però va ser mal rebut pel poble, anomenat l’estranger i van dir que no posaria els peus a Roma. Un acompanyant seu explicà tot el camí que feia i, procurant esquivar la gent, arribà a Tortosa en vaixell de rems. Sembla que no li van fer massa cas. En arribar a Roma va anar a la basílica de Sant Pau Extramuros i des d’allí organitzà una processó fins la basílica de sant Pere del Vaticà. Era un Papa pacificador y volia la unió entre tots. Anul·lar els indults és una de les primeres coses que va fer i quan arribà la pesta, Adrià VI no va abandonar Roma. Va fer una Butlla Pontifícia a favor dels Missioners. Quan va emmalaltir es va recloure al castell de Sant’Angelo, situat al marge dret del riu Tíber, conegut també com el mausoleu d’Adrià. Va morir el 14 de setembre de l’any 1523 i les seues despulles foren dipositades a l’església Santa Maria de l’Ànima de Roma.
Acabada la exposició magistral de la figura d’Adrià VI, el Sr. Conrad Duran, recordà que el 17 de novembre a les 8 del vespre ens retrobaríem per participar de la conferència “Adrià VI: Un home per a la reforma de l’Església” a càrrec del Sr. Miquel Navarro Sorní, Catedràtic d’història de l’Església de la Facultat de Teologia de València.
Va concloure l’acte el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal, amb unes paraules d’agraïment a Mossèn Manyà. És un bon moment i cada any ens hem trobat per commemorar l’aniversari de la seua mort. Aquest any l’hem dedicat també a Adrià VI. Bona nit, i moltes gràcies per la vostra assistència.
Maria Joana Querol Beltrán
