41a Peregrinació a Lourdes de la Diòcesi de Tortosa

Del 27 de juny al dia 1 de juliol, la nostra diòcesi realitzà la 41a peregrinació al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes amb el lema: «Que es vingui amb processó». Com sempre, presidida la peregrinació pel Sr. Bisbe de la diòcesi i aquest any presidida per primera vegada per Mons. Sergi Gordo Rodríguez. Ens van acompanyar el president de l’Hospitalitat, sr. Francisco José Gisbert Cases, el consiliari, Mn. Jordi Centelles Llop, el M.I. Pascual Centelles Llop, Mn. José Antonio Omedes Cerdán, Mn. Jordi Salvadó Estivill i Mn. Josep Maria Folch Masdeu, diaca permanent. Érem 131 peregrins dels diferents arxiprestats de la diòcesi, dels quals 20 eren malalts, o necessitaven ajuda. El seu lloc d’estada va ser l’Accueil Notre Dame. Cal destacar els peregrins dedicats plenament al servei i entre ells un bon grup de joves i així com la bona organització portada a terme per la Junta Directiva i el Consell Directiu de l’Hospitalitat i de tot el personal de servei, fent palesa la seva disponibilitat, generositat i alegria i tot sempre amarat per la virtut de la caritat. Gràcies pel vostre servei i ajut envers tota la Peregrinació Diocesana i de manera especial pels més febles i necessitats.

Dijous, 27 de juny, primer dia de pregrinació

A les 8’30 h. va sortir de davant  l’Auditori l’autocar amb els pelegrins de Tortosa i els altres tres autocars van sortir des del seu lloc d’origen, direcció Lourdes. Primer vam rebre la salutació del Sr. Bisbe, Mons. Sergi Gordo Rodríguez, acompanyada d’una pregària per l’Hospitalitat Ntra. Sra. de Lourdes, a qui donà les gràcies per la seua organització. També vam pregar pels malalts, per les vocacions, pels qui ens han demanat una oració i per tots els pelegrins de la nostra diòcesi. Que el Senyor i la Mare de Déu ens acompanyen en aquest pelegrinatge i després del rés del Parenostre vam cantar l’Ave de Lourdes. Vam dinar en ruta i contents amb la il·lusió d’estar a Lourdes. En arribar ens vam distribuir: El Sr. Bisbe, malalts  i alguns acompanyants a «l’Accueil Notre Dame» (Hospital) I els altres pelegrins distribuïts en diferents hotels. Havent sopat, a les 21 h. es van reunir els Hospitalaris i alguns altres pelegrins, a la Sala «Notre Dame» per fer el lliurament de medalles a dos pelegrins. Vam iniciar l’acte amb els cants de «l’Ave Maria de Lourdes» i el «Magnificat». Tot seguit el President de l’Hospitalitat, Sr, Francisco Gisbert, ens digué unes paraules de benvinguda: En primer lloc donem gràcies a la Mare de Déu per haver pogut venir, i per servir i acompanyar els nostres germans malalts. Ens posem davant Déu presentant les nostres peticions: salut, pau, paciència… i pels que ens han demanat les nostres pregàries. Dos fets marquen aquest pelegrinatge: El penediment d’haver ofès Déu i l’amor als germans. Sant Agustí ens ho recorda: Al qui té amor, no li cal res més. Aquest any podreu rebre, els qui ho vulguen, el sagrament de la Unció dels malalts; no és un sagrament de morts, sinó de vius que ens dóna vida i alegria i renova les nostres forces. Desitjo que tots els hospitalaris ens aboquem a SERVIR, estimant i escoltant els qui tenim al costat. Hem de donar la benvinguda al nostre Bisbe Sergi. La seva proximitat ens dóna confiança i ens anima per seguir lluitant per la nostra Hospitalitat i per la nostra Diòcesi. Treballem amb il·lusió i seguim fent Església en les nostres llars i parròquies i apropem-nos als marginats, als desvalguts, als descartats de la societat, i a tots els qui sofreixen. Són els preferits de Senyor. Bona nit i bon descans.

Mn. Jordi Centelles, Consiliari de l’Hospitalitat, ens digué: «Venim en processó».  Hem sortit de casa nostra per visitar la casa de la Mare. Que puguem escoltar-la els joves, els sacerdots, el diaca permanent  i tots els pelegrins i vull donar les gràcies de manera especial al nostre bisbe Sergi per la seua participació en aquest pelegrinatge. Entre tots farem diòcesi. Tot seguit ens adreçà unes paraules el Sr. Bisbe: Les meves paraules són d’agraïment i he volgut participar en aquesta 41a Peregrinació com un any de gràcia del Senyor. El Papa ens diu: «Veniu en processó». Tenim com a gran exemple la Mare de Déu que com a pelegrina va anar caminant. Venim en processó perquè busquem la Mare; deixem-nos sorprendre i pensar que ens diu el Senyor. Caminem junts, tots formem una família i caminem com un poble en marxa i sortirem de Lourdes molt contents recordant aquests dies amb tota la joia. Siguem humils com Maria vivint les benaurances i servint el Senyor amb alegria. Ara rebreu aquestes medalles  amb la imatge de la Mare de Déu de la Cinta. «Qui no viu per servir, no serveix per viure» El bisbe Sergi aquestes paraules ens les va fer repetir vàries vegades a tots. El Sr. Bisbe imposà  les medalles als hospitalaris: Juan Sebastián Beltrán i Julio Ferré Pujades dient-los: «Julio… Juan: «Que Maria t’acompanyi i obri el teu cor al servei»

El Sr. Bisbe ens digué: Ahir a la nit van donar-me una sorpresa molt esperada: Tenir ja els Estatuts de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes. El dia 26 d’aquest mes de juny, es va  signar el Decret de la seva Constitució. Amb gran goig fou rebuda la notícia que ens fa avançar en la nostra Església Diocesana. El Sr. Bisbe i el President van donar gràcies a la Mare de Déu i finalitzà l’acte amb el cant: «Ven con nosotros a caminar».

Divendres, 28 de juny, segon dia de peregrinació

Com tots els dies, s’inicià la jornada amb el rés de Laudes per part del personal de servei i alguns peregrins que s’hi sumaven, i tot seguit l’esmorzar. A continuació ens vam desplaçar a la Basílica del Rosari per celebrar la Missa. on va tenir lloc la Unció dels malalts. Van concelebrar tots els preveres de la nostra Peregrinació, presidits pel Sr. Bisbe. Com tots els dies, va participar de la celebració el diaca permanent Mn. Josep Ma Folk Masdeu. També com en totes les celebracions, va dirigir els cants Mn. Jordi Salvadó. Amb el cant d’entrada: «Glòria, glòria, sempre seràs nostre Senyor» s’inicià l’Eucaristia. El President saludà tots els participants, especialment els malalts i els joves, entre els quals destacà i donà les gràcies a la nova coordinadora Clara per la seua  col·laboració.  El bisbe Sergi saludà també  els assistents i ens digué que ens trobàvem a Lourdes per gaudir de la presència del Senyor i de la Mare de Déu, qui es va aparèixer molt a prop d’on celebràvem l’Eucaristia i també celebrarem el sagrament de la Unció dels malalts, el qual  podran rebre’l tots els qui ho desitgen. Continuà la celebració amb la pregària «jo confesso» i el cant «Kyrie Eleison». Les lectures  foren a càrrec dels hospitalaris. El Salm responsorial cantat: «El Senyor és compassiu i benigne» i el diaca permanent proclamà l’Evangeli.

El Sr. Bisbe en l’homilia ens digué entre altres coses: Cada any tenim un missatge per a peregrinar a Lourdes. En una de les Aparicions de la Mare de Déu a Bernadette  li va demanar: «Que es construeixi aquí una Capella» i aquest any el lema que ens proposa el Santuari de la Mare de Déu de Lourdes és: «…i que es vingui aquí en processó». Maria ens atreu com un imant i marxarem amb alegria, la qual hem de comunicar-la, per la gràcia de Déu, quan arribem a casa. Fem arribar als malalts i discapacitats que el Senyor ens estima i Maria ens dóna el consol que necessitem.  Maria ens porta a Jesús i Jesús és la força per acceptar les limitacions de la nostra salut i altres sofriments.  Sabem a qui hem d’acudir per a trobar la fortalesa per acceptar la malaltia i la discapacitat i ens hem de gastar i desgastar a fi que la misericòrdia de Déu arribi a tothom. Diu el Papa que quan la gent ens escolta amb atenció ens anima i és una carícia que calma el dolor. Tots necessitem ajuda i quan anirem al costat de Déu, veurem la seva tendresa. Que puguem dir com Maria en el Magnificat: «La meva ànima magnifica el Senyor»

El Sr. Bisbe administrà el sagrament de la Unció dels malalts als pelegrins malalts o necessitats d’ajuda que van voler rebre el sagrament i els sacerdots als pelegrins que de manera voluntària ho van demanar. Ens imposà les mans i mentre ens feia la Unció, pregava amb l’oració de l’estampa recordatori que se’ns va lliurar. A continuació es van fer les pregàries: Pels nostres germans que acaben de rebre la Unció dels malalts, preguem el Senyor … i a cadascuna responíem: «Jesús Ressuscitat, escolteu-nos» El bisbe Sergi digué la  pregària final: «Senyor, feu sentir el vostre amor als germans que pateixen». Continuà la celebració de l’Eucaristia. Vam cantar el Sanctus i en el moment de la pau, els hospitalaris, com sempre en cada celebració de l’Eucaristia, donaven la pau als malalts. Durant la Comunió el cant fou: «Queda’t amb nosaltres». Per últim, el Sr. Bisbe ens donà la benedicció final i el diaca permanent ens digué les paraules de comiat: Aneu-vos-en en pau.  El cant final dedicat a la Mare de Déu: «L’himne de Lourdes».

Gairebé tots els peregrins, excepte els qui les seues condicions de salut no els ho permetia, van anar a la muntanya, al Camí de la Creu, per fer el «Via Creu». Les lectures de les 14 estacions van fer-les el Consiliari de l’Hospitalitat, Mn. Jordi Centelles i algunes hospitalàries. Finalment, quan es va arribar a l’estació 15, la Resurrecció del Senyor, el Sr. Bisbe va fer el comentari de la Resurrecció. En acabar, un passeig per aquells paratges i després cadascú al seu hotel d’estada a dinar.

Els peregrins que estàvem a l’Accueil vam fer un passeig per aquells indrets tan preciosos, que et porten  la  presència de la Mare de Déu, la Immaculada Concepció, la qui se li aparegué a Bernadette Soubirous a la Gruta de Massabielle, dient-li: «Jo sóc la Immaculada Concepció». Aquest esdeveniment va tenir lloc tres anys després de la Proclamació del Dogma de la Immaculada Concepció l’any 1854.

Havent dinat, a les 15 h. ens vam retrobar tots els peregrins per fer el Pas per la Gruta. Després de pregar una estona, vam desplaçar-nos a les 15’30 h. per a celebrar el Gest de l’aigua. Hi érem tots els peregrins presidits pel Sr. Bisbe. S’inicià amb el cant: «Déu que creà la llum del sol» i el bisbe Sergi proclamà l’Evangeli segons Sant Joan (Jn 7, 37-38): «El qui tingui set que vingui a mi, el que creu en mi que begui. Perquè diu l’Escriptura: del seu interior brollaran rius d’aigua» Tot seguit el bisbe Sergi ens va fer una reflexió. Aquesta tarda estem recordant el nostre baptisme, que encara que per a la majoria és impossible recordar-lo, sí que és important saber la data en la qual vam rebre l’aigua. El Papa Francesc diu que és molt important saber la data del nostre baptisme. Som cristians/es i germans/es en Crist i aquesta aigua sí que ens sacia. Quan ens falta l’aigua podem arribar a deshidratar-nos, perquè necessitem l’aigua per viure i per viure la vida cristiana hem rebut l’aigua del baptisme, la porta d’accés per ser fill/a de Déu. Donem gràcies a Déu pel do d’aquest sagrament, perquè amb el baptisme vam dir no al pecat. Que el Senyor ens augmenti les ganes de renovar les promeses del nostre bateig. Fem aquesta celebració per donar gràcies al Senyor per aquest regal. Estem sempre en camí i que no ens falti mai l’aigua de l’Esperit del Senyor. Que així sigui.

Mn. Jordi Centelles ens digué que tots els pelegrins faríem la professió de fe i  el Sr. Bisbe ens preguntà:

1.- ¿Renuncieu al pecat per viure veritablement com a fills de Déu? Sí, hi renuncio. 2.- ¿Renuncieu a totes les obres del mal en la vostra vida, és a dir, a la manca de fe, d’esperança i d’amor? Sí, hi renuncio. 3.- ¿Renuncieu a viure pensant només en vosaltres mateixos, oblidant-vos dels altres i de Déu? Sí, hi renuncio. Confesseu ara la vostra fe: 1.- ¿Creieu en Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra? Sí, hi crec. 2.- ¿Creieu en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre, que nasqué de Maria Verge, patí i fou sepultat, ressuscità d’entre els morts i seu a la dreta del Pare? Sí, hi crec. 3.- ¿Creieu en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida, i que avui se us dóna d’una manera particular en el sagrament de la Confirmació, com els apòstols el dia de la Pentecosta? Sí, hi crec. 4.- ¿Creieu en la santa Església catòlica, la comunió dels sants, la remissió dels pecats, la resurrecció dels morts i la vida perdurable? Sí, hi crec. I tot seguit el cant:  «L’Esperit del Senyor». La Mare de Déu en la 9a Aparició li digué a Bernadette que anés a beure i a banyar-se  a la font. La font de l’aigua és Déu Pare, Fill i Esperit Sant.

En el Gest de l’aigua tots vam posar les mans juntes per poder rebre l’aigua que el Sr. Bisbe ens hi diposità, la qual ens la vam beure i ens vam banyar la cara, mentre cantàvem «l’Ave de Lourdes». El bisbe Sergi ens donà la benedicció: Donem gràcies al Senyor pel do de l’aigua que vam rebre el dia del nostre baptisme. Resem el Parenostre. El Senyor sigui amb vosaltres…Que el Senyor per mitjà de la Mare de Déu de Lourdes us beneeixi… La cançó de comiat de la celebració fou «l’Ave  de Lourdes».

Després d’uns minuts de descans, a les 16 h. vam fer el Via Creu dels Malalts a la Pradera. S’inicià amb unes paraules del Sr. Bisbe: El Via Creu és camí de creu, d’amor, d’entrega i nosaltres aprenem en la seva escola. Un amor del Senyor que es manifesta fins a l’extrem. Tot seguit, el Consiliari de l’Hospitalitat, Mn. Jordi Centelles, començà a llegir les catorze estacions del Via Creu i cadascuna anava acompanyada d’una pregària feta pels Hospitalaris, i un cant adient a cada estació, a càrrec de Mn. Jordi Salvadó.  En acabar, el bisbe Sergi ens tornà a adreçar les seves paraules de pare i pastor de la diòcesi: Hem fet el Camí de la Creu amb Jesús i els seus deixebles. Però no només el «Via Crucis», sinó també el «Via Lucis». Que el Senyor ens concedeixi la llum que necessitem per acceptar les dificultats i contrarietats de la vida.  Vam acabar resant el Parenostre i amb el cant: «Crec en un Déu». Aquesta tarda ens unim a les intencions del Sant Pare, porta de l’Església Universal. Preguem per ell, per l’Església, per la nostra Diòcesi i de manera especial pels qui altres anys ens acompanyaven en les nostres peregrinacions. Encomanem-los a la glòria de Déu. Preguem: Doneu-los, Senyor, el descans etern. Descansen en pau. Amén.

A les 17’30 h. ens vam reunir a Santa Bernadette per fer la Celebració Penitencial. Mn. Gerard Reverté, després del cant d’entrada ens va llegir una oració i tot seguit unes peticions de perdó. Mn. Jordi Centelles proclamà l’Evangeli segons S. Mateu (9,9-13) «…Jesús li digué: Segueix-me. Ell s’aixecà i el va seguir…»

Després d’una jornada intensa ens preparem per rebre el sagrament del perdó. Deixem-nos sorprendre pel Senyor qui ens crida a la porta del nostre cor. Acabem d’escoltar l’Evangeli de Mateu, recaptador d’impostos. Però Jesús sempre té una mirada compassiva; que puguem sentir dolor per aquesta mirada de Jesús, que està sempre disposat a perdonar-nos. I en aquest moment que ens sentim poca cosa, sento la crida de Jesús qui passà pel món fent el bé. I tu? i jo?, estem preparats per a fer aquest camí en el que ens parla el Diví Metge que ve a salvar-nos?  Jesús ens diu: El que vull és amor, el que vull és que et sentis cridat. El Senyor ens dóna una nova oportunitat que ens regenera. Gràcies, Diví Metge per guarir-me del meu pecat. Aquí vivim l’alegria de l`Hospitalitat de la  Mare de Déu de Lourdes. Igual com Santa Bernadette va sentir la crida a la conversió, que quan retornem a casa nostra li puguem donar gràcies al Senyor per viure en alegria. A continuació Mn. Gerard ens anava llegint unes preguntes per fer l’examen de consciència  i després el Sr. Bisbe confessà tots els malalts que van desitjar rebre el sagrament de la Penitència i els altres preveres els altres pelegrins. Arribat el final de la celebració, el bisbe Sergi ens donà la benedicció i vam cantar el «Magnificat»

Dissabte, 29 de juny, Festa de Sant Pere i Sant Pau, tercer dia de peregrinació

Aquest dia, festivitat de Sant Pere i Sant Pau, el vam iniciar amb la Celebració de l’Eucaristia a la Gruta.  A les 10 h. ens hi vam aplegar, l’Hospitalitat de l’Arxidiòcesi Barcelona presidida pel Cardenal Mons. Juan José Omella,

Arquebisbe de Barcelona, i el Bisbe Auxiliar Mons. Javier Vilanova; l’Hospitalitat de Lleida, presidida pel seu Bisbe, Mons. Salvador Giménez i l’Hospitalitat de Tortosa, presidida per Mons. Sergi Gordó, qui presidí la celebració. El cant d’entrada fou: «Bona Mare» i després el bisbe Sergi ens donà la benvinguda i tot seguit el Rector del Santuari de Lourdes va fer la monició d’entrada. Saludà els concelebrants i ens digué que la Verge Immaculada va demanar a Bernadette que vinguessin en processó. Prego al Senyor us concedeixi la seva gràcia.  El nostre Bisbe inicià l’Eucaristia. En aquesta solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, venim als peus de la Mare de Déu de Lourdes. Demanem perdó pels nostres pecats i vam cantar: «Senyor, tingueu pietat» i «Glòria a Déu». L’hospitalari Sr. Miquel Oliveras, va proclamar les lectures pròpies del dia. La 1a dels Fets dels Apòstols (Ac 3, 1-10). El Salm responsorial 18 (cantat): «El Senyor m’ha escoltat, res no m’espanta». La 2a lectura de la carta de Sant Pau als Gàlates (1, 11-20). Després del cant: «Prop de tu Jesús vull cantar. Al·leluia» es proclamà l’Evangeli segons Sant Joan (Jn 21, 15-19)

Va fer l’homilia Mons. Salvador Giménez. Ens hem reunit germans de les diòcesis amb seu a Catalunya per celebrar  l’Eucaristia en la Gruta, lloc molt estimat pels peregrins. La festa d’avui és molt significativa per a la nostra Església: Sant Pere i Sant Pau. Sant Pere el primer en confessar la fe. Sant Pau el mestre insigne que va interpretar-la. Però, per camins diferents, tots dos van patir el martiri. Recordem la vida, la mort i la Resurrecció del Senyor i actualitzem el moment salvífic de l’Església. Cada any pelegrinem al Santuari de Lourdes i el Senyor ens dóna un motiu d’alegria que no s’acaba mai en el si de l’Església que no serà mai derrotada a l’infern. La gràcia de Déu sobreabunda el pecat; mantindrem la fe i seguirem les petjades del Senyor. Avui veiem el treball de molts voluntaris i l’exemple dels malalts. Que aquestes actituds ens impulsen  a ser coherents a les tasques que tenim encomanades en la família, en el ministeri ordenat, en les vides consagrades, en la falta de vocacions, en les associacions socials i eclesials. El Pare de Déu ens ajuda a aprofundir en la confiança per escoltar el Mestre. Hem dit en el Salm responsorial: «El Senyor m’ha escoltat, res no m’espanta». Que la Mare de Déu ens ajude a estar prop dels malalts i que la Mare de Déu ens ensenye el camí que va recórrer per Galilea, acompanyant Jesús fins la Creu. Avui és un dia d’acció de gràcies perquè tenim com a intercessors la Mare de Déu, Sant Pere i Sant Pau. Que ens ajuden a respondre en les nostres tasques. Veiem en el rostre dels germans l’Església, presidida pel Papa Francesc i tinguem amb els que pateixen un amor incondicional. Que la Mare de Déu de Lourdes ens ajude a acceptar el nostre compromís cristià. Que així sigui.

La jove Clara, coordinadora del personal de servei de la nostra Diòcesi de Tortosa, va  fer les pregàries, juntament amb altres persones de l’Arxidiòcesi de Barcelona i de la Diòcesi de Lleida. A l’Ofertori vam cantar: «No hay lugar más alto» i a la Comunió: «El Pescador». El Cardenal Omella donà les gràcies en nom dels bisbes i els sacerdots de les diferents diòcesis aquí representades, al Rector del Santuari que pregue pels pelegrins. Avui plou, però, com diuen els de Tortosa: «Lo riu és vida». Moltes gràcies a tots. El Bisbe de Tortosa, Mons. Sergi Gordo impartí la benedicció final. Que per intercessió de Sant Pere a qui el Senyor confià les claus i per intercessió de Sant Pau a qui el Senyor donà el poder de la paraula, us beneeixi Déu totpoderós Pare, Fill i Esperit Sant. Aneu-vos-en en pau.  Vam acabar la celebració amb el cant: «Rosa d’Abril». Després de la foto del grup i un passeig per aquell entorn amarat de pau i de pregària vam anar a dinar.

Un petit descans i a les 15’15 h. vam anar a fer el Gest de la llum, a les Capelles de la llum. Les espelmes que encendrem ens recordaran a Bernadette quan en va portar una a la Mare de Déu i representaran les parròquies de la diòcesi. L’espelma ens recorda la llum i el nostre baptisme. És una expressió de cada pelegrí.  «Caminem mentre tenim llum: avancem enmig de la tenebra» Tot seguit es proclamà l’Evangeli segons Sant Lluc (Lc 11, 27-28) i el Sr. Bisbe ens parlà de la llum. Quan es bateja un xiquet/a els padrins porten un ciri recordant la llum. Que nosaltres siguem llum per viure una vida més amable i més agradable, intentant irradiar una llum impressionant. Maria ens ha donat el seu Fill i nosaltres el seguim. Hem de tenir alegria i esperança i dir-li al Senyor que estem a les  seves mans, perquè tenim la llum de la fe, «Lumen Fidei». Tenim una llum al cor, el Senyor m’estima i em dóna força per ajudar, consolar, fer la vida més agradable als altres i sempre en el nostre rostre un somriure  transmetent l’alegria que portem en el nostre interior. Imitem a Maria i demanem-li que tots puguem experimentar la llum de Déu per escampar-la com Església Missionera. Encomanem a la Mare de Déu la nostra diòcesi i les parròquies. Gràcies, Senyor, per il·luminar-nos.  Preguem: Jesús, Llum de llums, Déu veritable, que aquesta llum sigui reflex de la teva llum. Aquí en aquest candeler, deixo aquesta espelma; que posi llum als meus dubtes i que les tempestes de la vida no apaguen la flama del teu Amor. El Senyor sigui la nostra Llum. Acabà la celebració amb el cant de Lourdes: «Del cielo ha bajado la Madre de Dios…»

Després vam anar a la Sala «Notre Dame» per fer la Vetllada festiva. Començà amb unes paraules del bisbe Sergi: A Lourdes venim per pregar, per ajudar, per conviure…però també per fer festa. Estem vivint aquests dies com una gran família, la família de l’Hospitalitat. Estem fent una església més fraterna. I vam cantar una cançó que ens ensenyà el nostre Bisbe: «L’Església és una gran família, on tots els cristians ens donem les mans». Van intervenir petits grups cantant, fent algun ballet rítmic, recitant el poema: «A cuatro leguas de Pinto y a treinta de Marmolejo», escenificant «Sóc un paraigua» etc. .El President de l’Hospitalitat ens comentà algunes de les celebracions que teníem pendents i al final es van distribuir unes pastes i orxata.  Amb l’alegria al cor vam marxar a sopar, ja que després ens esperava la Processó Mariana.

Havent sopat, a les 21 h. ens vam desplaçar tots a l’Esplanada del davant el Santuari per a Resar el Rosari i participar de la Processó Mariana. Al davant anava el portador de l’Estendard, seguit el Sr. bisbe, els sacerdots, els voluntaris de l’Hospitalitat, els malalts i els necessitats d’ajuda amb les seues cadires de rodes i, la resta de pelegrins de la nostra diòcesi anaven al final. S’oferia cada misteri del Rosari per una intenció i en acabar el rés vam cantar: «Magnificat anima mea, Dominum». Mentre arribava la Processó Mariana al Santuari feien peticions en diferents idiomes: «Proclama mi alma la grandeza del Señor»; Que la Santíssima Verge Maria ens ajude a obtenir la pau en el nostre món. Reina de la pau, pregueu per nosaltres. Señor, Dios nuestro, concédenos por intercesión de San Pedro y San Pablo, cuya fiesta celebramos hoy, los medios de salvación. Las intenciones de oración que acabamos de hacer, se han depositado a los pies de la Virgen. Després de la benedicció vam cantar: «Salve Regina»

i finalment les invocacions: «Nuestra Señora de Lourdes, ruega por nosotros»; «Santa Bernadette, ruega por nosotros». I com a comiat: Buenas noches y que tengan un buen peregrinaje. Tot seguit a descansar. Els malalts i acompanyants a l’Accueil i la majoria dels peregrins als hotels. Així vam acabar la jornada, amarada de pregària i d’activitats espirituals.

Diumenge, 30 de juny, quat dia de peregrinació

El diumenge, 30 de juny, a les 9’30 h. vam participar els pelegrins de la Missa Internacional celebrada a la Basílica Sant  Pius X. Va presidir-la el Cardenal Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona, i concelebrada `pels bisbes de les diòcesis de: Girona, Ciutat Real, Sevilla, Mérida, Badajoz, Segorbe-Castelló, Lleida i Tortosa. i molts pelegrins d’arreu del món. Mentre entràvem a la Basílica vam cantar «Jubilate Deo» i tot seguit la salutació: Benvinguts de les diòcesis, parròquies i famílies. Donem també la benvinguda a tots els qui participen d’aquesta celebració i de manera especial als joves. Amb el cant d’entrada: «Aleluya, aleluya, gloria al Señor nuestro Padre» s’inicià l’Eucaristia acompanyada dels cants interpretats pel cor  que sempre hi ha a Lourdes. Després de cantar «Kyrie Eleison» i el «Glòria», es van proclamar les lectures. La primera del llibre de la Saviesa (Sv 1,13-15;2,23-24); el Salm responsorial (29): «Te ensalzaré, Señor, porque me has librado». La segona lectura de la carta de Sant Pau als cristians de Corint (2Co 8,7.9.13-15) i l’Evangeli segons  Sant Marc (5, 21-43).

El Cardenal Omella va fer l’homilia en castellà: Queridos hermanos obispos, sacerdotes, hermanos de diferentes diócesis de la Iglesia Católica. El deseo de María fue que los sacerdotes vinieran aquí en procesión. Hoy hemos acudido en esta Basílica para recibir la Eucaristía, acompañados de la Virgen. ¿Qué nos dice hoy la Palabra de Dios?

  1. CONFIANZA. No hay nada tan corrosivo como la envidia; renunciemos a la sensación de envidia hacia los demás. María, que es nuestra Madre, que nos ayude.
  2. CARIDAD Y SOLIDARIDAD. Cristo ha compartido y comparte todo con nosotros. Dice la Biblia que hay más gozo en dar que en recibir. Cada uno llevamos nuestra cruz: enfermedad, pérdida de esperanza, desilusiones… pero Jesús nos dice: ¿No tenéis más paz cuando estáis conmigo? Descansemos en la cruz de Cristo.
  3. ESPERANZA. Hemos escuchado en el Evangelio el sufrimiento por la muerte de una niña. Señor, enséñanos a ser portadores de esperanza. Enséñanos Señor, a amarte como tu nos amas. Tu eres mi Dios y mi todo. Que El nos acompañe y pongámonos en los brazos de la Virgen María, para que también Ella nos acompañe. Así sea.

Després de cantar el Credo, vam fer les pregàries: Per l’Església, pel Papa i els  bisbes; per les vocacions, per tots els malalts, marginats i desvalguts de la societat, pels pelegrins que estem reunits a Lourdes… A cada petició responíem: : “Te rogamus audi nos”.  Després vam cantar el “Sanctus” amb el triple “Amén”. Arribat el moment de la pau, els joves de la peregrinació es desplaçaven fins els malalts per donar-los la pau i  per rebre la Comunió, els sacerdots s’apropaven als malalts per tal d’evitar la dificultat dels desplaçaments amb la cadira de rodes.

El Cardenal Omella ens donà la Benedicció final i ens digué: Hermanos, llevad la alegría del Señor en vuestro corazón. Podéis ir en paz. Un fort aplaudiment trencà el silenci de la celebració, seguit del cant ple d’emoció de “L’AVE MARIA DE LOURDES”

A les 11h. acabà la celebració de la Missa Internacional i fins a l’hora del dinar vam poder anar a la Gruta o donar un passeig per aquells paratges que et porten a Déu i a la seva Mare Immaculada. Després de dinar, a les 17 h. teníem un altre acte: La Processó Eucarística. A les 17 h. tots els pelegrins estàvem preparats per acompanyar el Senyor en processó fins la basílica de Sant Pius X. Amb el cant: «Cantad al Señor un cántico nuevo» començà la celebració. «En el nombre del Padre, del Hijo y del Espíritu Santo. La paz esté con vosotros…» i tot seguit d’una breu pregària vam cantar: «Yo soy el Pan de Vida»- Mentre ens adreçàvem a la Capella subterrània repetíem frases d’adoració  al Santíssim: «Jesús, Rey de la glòria» i responíem a cadascuna: «Nosotros te adoramos». «Dios te eligió para anunciar una esperanza»… En arribar a la Basílica de Sant Pius X vam fer una estona d’adoració al Senyor i després del cant: «Tantum ergo sacramentum», es donà la benedicció passant pels diferents llocs de la Basílica i especialment pel davant dels malalts. Acabà la celebració amb el cant: «Magnificat, anima mea, Dominum».

Havent sopat, ens vam desplaçar a l’església de Sant Josep per celebrar a les 20’45 h. l’Hora Santa. Inicià la celebració Mn. Pascual: Estem finalitzant el diumenge,  Dia del Senyor. Hem vingut en peregrinació i necessitem en primer lloc oració, aliment per no decaure en el camí. Després sacrifici, perquè no hi ha peregrinació sense l’esperit de sacrifici. Finalment caritat, és a dir el saber compartir amb els altres, els nostres germans. Estem convocats pel Papa Francesc per a preparar-nos per al Jubileu 2025, i com ens diu el Sant Pare ens hi hem de preparar a través de l’oració. Aquest any 2025 estem cridats a ser més humils. La pregària ens porta a adherir-nos més a la voluntat del Pare i ens podem sentir units a tota l’Església. Desitjo que en tots els Santuaris del món es celebren Misses i  oracions personals  i comunitàries: Déu és amb nosaltres. Tot seguit el cant: «Queda’t amb nosaltres» Després una estona de pregària  amb silenci, donant gràcies a Jesús per estar en la nostra presència i es donà lectura a una pregària del Papa Benet XVI: Señor, tenemos el Amor infinito del Padre al Hijo, del Hijo al Padre y del Espíritu Santo al Padre y al Hijo… I vam seguir fent oració: Te adoramos en el Santíssimo Sacramento del Altar. El Maestro está aquí y te llama. No mires la distancia que te separa, sino el gran amor del Señor. A continuació el cant: «Tu ets qui ens estima i en silenci venim» El Diaca Permanent proclamà l’Evangeli segons Sant Joan (Jn 15, 9-12) «… Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat…»

El bisbe Sergi ens va fer una pregària meditativa: Aquest vespre us invito a que ens sentim escoltats i elegits, donant el fruit que el Senyor ens demana. Experimentem que Ell és Jesús, el nostre amic. No és un referent, és més, és un amic a qui estimem.  I ens va recitar la «pregària d’un pobre»: Dona’m, t’ho prego; dona’m el pa de la caritat , el pa de la paciència (Bernadette. 1877). Avui, estem tastant un trosset de cel. Avui és diumenge, Dia del Senyor. Hem llegit de l’Evangeli de sant Joan el capítol 15. Quina escola d’humilitat i d’alegria  als peus de la Mare de Déu. Veiem que Jesús ens estima i aviat celebrarem el Jubileu 2025. Visquem aquest do com un do d’amor. Adoro el Senyor, l’escolto. Jesús ens dona un manament, que ens estimem els uns als altres. Hem d’estimar Jesús fins l’extrem. Marxarem demà i aquesta nit li diem al Senyor: Ensenya’ns a estimar  amb un amor com el teu. Tenim l’exemple de la Mare de Déu que ens diu: «Feu tot el que Ell us digui». Oh Jesús, dona’m el pa de la caritat, el pa de la paciència. Demanem-li per intercessió de Santa Maria, la Verge de Lourdes. Amén.

A continuació alguns cants: «El Senyor és aquí i em dona la pau, l’esperança per sempre, la fe i la llum». «Guardeu-me Déu meu, en Vós trobo refugi, Senyor Vós em feu feliç». «La bondat i l’amor del Senyor, duren per sempre». Després vam fer la pregària: «Senyor, feu-nos pelegrins feliços d’emprendre cada matí camins nous. Pelegrins  contents per caminar amb els germans/es… (Pregària del llibret que tots els anys prepara l’Hospitalitat de Lourdes amb motiu del nostre pelegrinatge) Tot seguit vam cantar el Parenostre  i abans de la benedicció del Sr. Bisbe vam fer la pregària final. El cant de comiat de la celebració fou: «Caminem mentre tenim llum, abans que no arribi la tenebra, caminem».

Finalment unes paraules del Sr. Francisco Gisbert, President de l’Hospitalitat: «Bisbe Sergi, quin goig i quina joia les seues paraules. Ens han omplert el cor. Gràcies també a Mn. Pascual» I tot seguit una visita a la Gruta els qui van voler i, a descansar, per començar l’endemà, dilluns, l’últim dia del nostre Pelegrinatge amb la Missa de comiat a Sant Josep. Un dia amarat per la pregària, d’ajuda mútua, de germanor,.. un dia dels que es viuen a Lourdes a redós de la Mare de Déu i els germans.

Dilluns, 1 de juliol. cinquè i úlmin dia de peregrinació

Havíem arribat ja a l’últim dia de la Peregrinació. La Missa de comiat es celebrà a Sant Josep. Van concelebrar tots el preveres participants de la Peregrinació presidits pel Sr. Bisbe, Mons. Sergi Gordo Rodríguez. Amb el cant: «Sigueu alabat» s’inicià la celebració. Després del cant  «Kyrie Eleison» es van proclamar les lectures. La 1a del profeta Isaïes (Is 66, 10, 1-14)  El Salm responsorial: «Tu eres el orgullo de nuestra raza». I després de cantar «Al·leluia» el diaca permanent, Mn. Josep Ma Folch Masdeu, proclamà l’Evangeli segons Sant Lluc (Lc 8, 21)

El Sr. Bisbe va fer l’homilia. En aquesta Eucaristia hem tingut una preparació prèvia.  Venir en processó, ser fills/es de Déu, retrobar-nos aquí… Tot és gràcia de Déu. És la primera vegada que participo d’una peregrinació a Lourdes i això m’ha marcat. Com no recordar el vostre bisbe aquests dies tan bonics! També vull recordar els Estatuts que contribueixen a fer Església Diocesana. Vull donar gràcies a tota la Junta de l’Hospitalitat, gràcies per tot el que feu. Hem de reviure aquest Pelegrinatge com un moment de gràcia, sabent que tenim a la Mare de Déu. Ara ve el «post-Lourdes» i no hem de perdre el fil de la gràcia de Déu. Desitgem que la nostra assistència a Lourdes sigui posteriorment un Magnificat i que donem fruit a través del nostre testimoni. (El Sr. Bisbe va anar recordant els actes més importants celebrats aquests dies). Déu ens parla en el silenci i ens parla en tot el que vivim. Que a casa i a les nostres parròquies i diòcesi visquem aquests dies en què hem recordat el nostre baptisme: «la llum» on podem portar sigui on sigui l’amor de Déu. Hem vingut en processó i ahir també vam fer la Processó Eucarística.  Demanem-li a Jesús estar tota la diòcesi molt unida i mirem la Mare de Déu. Ella és la nostra ajuda.

Les pregàries també van estar adreçades a la Mare de Déu. Durant l’Ofertori vam cantar el «Magnificat» i després de l’acció de gràcies de la Comunió, el Sr. Francisco Gisbert ens va dir unes paraules: Hem d’acomiadar-nos. El Pelegrinatge arriba a la seua fi, però no el compromís que hem adquirit a Lourdes. Hem de ser a les nostres llars i a les nostres parròquies com el llevat que fa pujar el pa. Els nostres actes ens han d’apropar als més necessitats, desvalguts i marginats, a participar més en la vida parroquial i ens han d’ajudar també a fer més present el Regne de Déu en aquest món tan necessitat d’ajuda. El Senyor ens ha cridat i això ens ha de donar alegria i força per ajudar els més febles. Com diu la cançó: «Obrim el cor de bat a bat». Bisbe Sergi, consiliari, preveres i diaca permanent, servei mèdic i d’infermeria, personal de sala i de menjador, aiguaders, portador de l’estendard, responsables dels diferents serveis, Junta de l’Hospitalitat, a tots gràcies. A vosaltres joves, motor del pelegrinatge, us deixo per al final. Suposo que estareu cansats, però molt contents d’haver servit Déu en els germans. Us animo a seguir sembrant la llavor per al proper any, per a que molts més  es puguen adherir al compromís de venir a Lourdes. Que el Senyor sigue lloat i que Maria, sota l’advocació de Lourdes, ens permeti tornar el proper any, que està ja programada la Peregrinació del 26 al 30 de juny. Moltes gràcies a tots.

El Sr. Bisbe ens donà la benedicció final de la celebració. Que arribi aquesta benedicció a tota la Diòcesi. En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. I el diaca permanent digué: En el nom del Senyor, aneu-vos-en en pau. Tot seguit vam cantar a la Mare de Déu: «Quantes coses en la vida». Després d’un fort aplaudiment vam cantar: «L’Ave de Lourdes». Finalment ens vam posar tots en rotllana a l’esplanada de de l’església de Sant Josep per fer l’últim comiat amb el cant: «És l’hora dels adeus». Havent dinat, plens de l’alegria dels cinc dies de Peregrinació, ens esperaven els quatre autocars per retornar cadascú al seu lloc d’origen de la nostra Diòcesi. Fins el proper any, si Déu vol.

Maria Joana Querol Beltrán

X