40a peregrinació a Lourdes

Del 22 al 26 de juny, unes cent cinquanta persones van peregrinar juntes amb l’hospitalitat de Lourdes, al santuari marià de Lourdes.

La peregrinació va començar el dijous, amb la reunió de peregrins i personal de servei. El divendres, vam tenir l’oportunitat de celebrar la missa a la basílica del rosari. Tot seguit, els peregrins van celebrar el via creu al calvari. A la tarda, vam celebrar el via creu amb els acollits. Després, vam participar del gest del foc, l’acte penitencial i la foto de grup.

Ja el dissabte, vam assistir a la missa a la gruta de les aparicions. En la festivitat de Sant Joan, se’ns va convidar a donar importància al nostre testimoniatge i reflexionar sobre la diferència entre “tenir coses” i “compartir des de la nostra comunitat”. Actes com el gest de l’aigua i la processó mariana ens van recordar la importància del lloc on estàvem. Després de dinar, ens vam reunir per a la trobada festiva i donar gràcies pels quaranta anys de pelegrinatge a Lourdes.

El diumenge, com cada any, vam assistir a la missa internacional, on ens vam reunir gent de molts països i llengües. Va presidir la missa el bisbe de Múrcia, qui ens va recordar la importància d’estar atents i la necessitat de dosis d’esperança que provenen de Déu. A la tarda i nit, vam poder participar de la processó eucarística i l’hora santa. Dos moments on vam poder pregar especialment per les nostres intencions i les intencions encomanades.

El dilluns, la missa de comiat i el cant dels adeus van posar fi a la peregrinació d’enguany, tot desitjant, esperant i començant a preparar la peregrinació de l’any que ve.

El lema de la peregrinació d’enguany és “… que es construeixi una capella…”. Què ens diu aquest lema? Personalment, crec que és una invitació a saber que som cridats a una “missió”. Però, no es tracta d’una missió molt especial o difícil. I segurament, vindran dies que ens sentirem desanimats, tristos, cansats, perduts… Però és normal. Se’ns invita a posar el cor en tot allò que fem, a saber-nos estimats i, de la mateixa forma, estimar els altres. D’aquesta manera, convertirem les debilitats en fortaleses i els dubtes en certeses. Sense oblidar que no estem sols i que hem de confiar en aquell que ens ha preparat el millor projecte per a cadascú.

Cinta Lleixà, jove hospitalària a Lourdes

X