“La Paraula de Déu és un bé per a tots els homes, que l'Església no ha de conservar solament per a si, sinó compartir amb alegria i generositat amb tots els pobles i les cultures, perquè també ells puguin trobar en Jesucrist el camí, la veritat i la vida (cf. Jn 14,6). Mirant a l'exemple de Sant Pau, dels apòstols i de tants missioners que, al llarg de la història, van dur l'Evangeli als pobles, aquest Sínode reafirma la urgència de la missió ad gents també en el nostre temps. Un anunci que ha de ser explícit, fet no solament dintre de les nostres esglésies, sinó a tot arreu, i ha de ser acompanyat pel testimoniatge coherent de vida, la qual fa evident el contingut i ho reforça. Bisbes, sacerdots, diácons, persones de vida consagrada i laics han d'estar prop també de les persones que no participen en la litúrgia i no freqüenten les nostres comunitats. L'Església ha d'anar cap a tots amb la força de l'Esperit (cf. 1Co 2,5) i seguir profèticament defensant el dret i la llibertat de les persones a escoltar la Paraula de Déu, buscant els mitjans més eficaços per a proclamar-la, fins i tot amb el risc de la persecució”.
(Sínode dels Bisbes, 2008, proposició 49).
|